La Casa Gran del Miracle ha recuperat l’esplendor després de la finalització de les obres de rehabilitació i museïtzació. Els treballs, que han rebut una subvenció de 2,7 MEUR de fons Next Generation, han permès recuperar diversos espais d’aquest antic alberg de pelegrins per convertir-lo en un equipament més sostenible, accessible i funcional. Els orígens es remunten al segle XV, però cap als segles XVI I XVII, l’edifici es va ampliar com a alberg de pelegrins. La museïtzació, que s’inaugura aquest divendres, s’ha centrat en explicar com es vivia durant el Barroc. “Avui és un dia històric per Riner. Tanquem un cercle que vam iniciar l’any 2011 amb el convenciment que aquest edifici no podia caure”, ha dit Joan Solà, alcalde de Riner.
La rehabilitació de l’edifici de la Casa Gran s’ha anat fent per fases, des que l’any 2011 es va fer la consolidació estructural del pati. La darrera i última fase, que ha rebut una subvenció de 2,7 MEUR, ha permès acabar la rehabilitació completa de l’edifici i també museïtzar-lo. La Casa Gran és un edifici que es va construir en diferents èpoques, des del segle XVI fins al XVIII. És considerat un exponent d’edifici renaixentista civil amb ampliacions de l’època barroca. Servia d’allotjament de pelegrins i viatgers i forma part del conjunt del santuari del Miracle, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’alcalde de Riner, Joan Solà, s’ha mostrat molt satisfet per la finalització del projecte i ha assegurat que, aquest divendres, amb la inauguració de la restauració, és un “dia històric”. “L’any 2011 vam iniciar un somni, que en aquell moment era gairebé una utopia, però després de 15 anys l’hem pogut fer realitat”, ha celebrat Solà. L’alcalde, però, ha lamentat que ha estat un procés molt complicat i ha posat sobre la taula les dificultats amb què es troben els micropobles a l’hora de fer grans projectes. “Amb les estructures tècniques i administratives que tenim i amb la capacitat econòmica reduïda, és gairebé una utopia”, ha assegurat. Al mateix temps ha demanat més ajut a les administracions superiors per gestionar un patrimoni que, tal com ha dit, “no és local sinó de país”.
L’arquitecte encarregat de les obres, Carles Pubill, ha recordat que la Casa Gran forma part del conjunt monumental del Santuari del Miracle, que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2008. Això fa que tota la rehabilitació s’hagi hagut de fer sota uns criteris molt estrictes. Pubill ha recordat que inicialment l’edifici estava “molt deteriorat” i “amb risc de col·lapse”, i ha destacat que la reforma integral ha permès “consolidar-lo, restaurar-lo i posar-lo en valor”.
Els treballs, que es van iniciar el desembre passat, han implicat, entre d’altres, la consolidació estructural de les plantes superiors, la supressió de barreres arquitectòniques, la instal·lació d’aïllaments, així com també d’un sistema d’aerotèrmia amb l’objectiu de millorar el comportament energètic sense alterar els elements patrimonials.
Pubill ha destacat que durant les obres de restauració han aparegut elements “de valor incalculable”, com ara els grafits del segle XVII que estaven ocults a les parets de les habitacions de l’antic alberg de pelegrins. També els va sorprendre, en aixecar el paviment del subsol, de descobrir l’antic desguàs, o bé la recuperació dels sostres, que estaven fets amb una tècnica tradicional de guix emmotllat del segle XVI.
Explicar com era la vida del Barroc
La coordinadora del projecte museogràfic de la Casa Gran del Miracle, Alba Tosquella -de l’empresa E2S-, ha explicat que han volgut donar una “mirada diferent” al voltant del Barroc. “Moltes vegades quan pensem en el Barroc, pensem en la part artística més exuberant, i al final hi ha també tota una vida quotidiana que és molt desconeguda i és la que hem intentat posar en valor”, ha detallat Tosquella. En aquest sentit, ha explicat que la proposta vol explicar com vivia la gent en aquella època amb la museïtzació d’espais com la cuina, les antigues habitacions de peregrins o el foc de rotllo, i també “com vivien en relació amb el seu entorn i la natura”.
El pelegrinatge és un dels elements de més pes en la museografia perquè, tal com ha detallat Tosquella, va ser un “element clau” al Miracle. La coordinadora del projecte ha explicat que hi havia dos tipus de pelegrinatge: el de les classes més populars, que en una mateixa habitació podia conviure-hi molta gent, i el de les benestants, “amb una habitació pròpia, un llit i més comoditats a nivell de menjar”. “Hem intentat explicar tot això perquè s’entengui aquesta diversitat”, ha detallat.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.