Els resultats de PISA 2025 haurien de fer-nos aturar. No perquè una prova internacional pugui explicar per si sola la complexitat d’un sistema educatiu, sinó perquè posa sobre la taula una realitat difícil d’ignorar: els nostres alumnes tenen dificultats creixents per comprendre, raonar i aplicar coneixements bàsics.
A Espanya, només el 67% dels alumnes de 15 anys assoleix el nivell mínim de competència en matemàtiques i el 68% en lectura. En ciències, el percentatge és del 76%. Els resultats se situen per sota de la mitjana de l’OCDE en les tres àrees i entre els més baixos de la sèrie històrica del país.
No és una qüestió menor. És una alarma. I davant d’una alarma, abans de buscar culpables, hauríem de preguntar-nos què està passant.
Una part del problema és dins les aules, però no tot el problema és de l’escola. Hem anat perdent alguns hàbits fonamentals: llegir, escoltar, estudiar, concentrar-se, memoritzar, raonar i esforçar-se. La comprensió lectora hauria de tornar a ocupar un lloc central. Si un alumne no entén el que llegeix, difícilment podrà resoldre un problema matemàtic, comprendre un text científic o interpretar correctament la informació que rep.
I després hi ha les pantalles. La tecnologia ofereix enormes possibilitats, però també pot afavorir una atenció més fragmentada i una lectura superficial. Ara s’hi afegeix la intel·ligència artificial, que pot ser una extraordinària eina d’aprenentatge, però mai un substitut de la capacitat de pensar. La millor preparació per conviure amb la IA no és saber menys, sinó saber més i saber pensar millor.
També hem de parlar del professor. Un docent que ha de dedicar una part creixent del seu temps a burocràcia, conflictes i gestió de situacions complexes disposa de menys temps per fer allò que és essencial: ensenyar. L’aula necessita respecte, disciplina i normes clares, però també professors ben formats, reconeguts i amb autoritat pedagògica.
Però l’escola no pot fer-ho sola. L’educació comença a casa. Els hàbits d’estudi, la lectura, els límits, la responsabilitat i la cultura de l’esforç són també responsabilitat de les famílies. Escola i família no poden anar per camins diferents.
I hi ha, finalment, el sistema. Massa canvis normatius, insuficient estabilitat curricular i una burocràcia que sovint allunya els professionals de la seva tasca principal. Necessitem estabilitat, avaluació i capacitat de corregir allò que no funciona.
Cal reforçar les escoles, reduir la burocràcia, donar més suport als alumnes que ho necessiten i establir mecanismes d’avaluació que ens permetin saber què estan aprenent realment els nostres joves. I cal invertir més i millor: l’objectiu del 6% del PIB en educació només tindrà sentit si els recursos arriben a les aules i es tradueixen en millors oportunitats d’aprenentatge.
Hem de recuperar, també, una idea que sembla haver-se convertit en incòmoda: aprendre costa esforç. No podem confondre equitat amb rebaixar les exigències. Ajudar qui té més dificultats significa donar-li més suport, no exigir-li menys.
Perquè l’educació continua sent el gran ascensor social. És el mecanisme que permet que un jove, independentment del seu origen o de la situació econòmica de la seva família, pugui construir el seu propi futur. Quan aquest ascensor falla, les desigualtats es poden perpetuar de generació en generació.
PISA no ens diu tota la veritat sobre la nostra educació. Però sí que ens dona una dada que no podem ignorar. El problema no és suspendre PISA. El problema seriós és suspendre i no fer res.
No necessitem més excuses ni més guerres educatives. Necessitem un acord sobre allò que és essencial: lectura, coneixement, esforç, disciplina, curiositat i bons professors. Perquè l’educació no és només una qüestió de resultats acadèmics, sinó una eina fonamental per garantir oportunitats i cohesió social.
Si volem un país i una societat més lliure , amb més oportunitats , més preparada per al futur, hem de començar per una escola que ensenyi millor en el present, fent que l’educació sigui un ascensor social que funcioni per a tothom.
Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UdL
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.