Un recent estudi de l’institut Ramon Montaner i del projecte Pobles Abandonats ha analitzat prop de 1.500 nuclis de població a tot el territori de parla catalana per comprendre les dinàmiques del despoblament contemporani, especialment als segles XIX i XX. L’anàlisi aporta dades rellevants sobre la situació actual de les zones rurals de muntanya, sent l’Alt Pirineu i Aran la més afectada amb 84 pobles abandonat i 268 amb menys de 30 habitants, i el Pallars Jussà amb 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants la que suma més pobles sense vida. Aquests resultats es posaran a debat des d’aquest dijous i fins dissabte en el marc del Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
El tècnic de l’Institut Ramon Llull, Carles Barrull, ha explicat que aquest fenomen afecta de manera especial les zones més allunyades de les ciutats i les àrees de muntanya com el Pirineu, on qüestions com l’orografia han endarrerit tradicionalment la connectivitat.
Barrull ha dit que el despoblament no és una qüestió únicament del Pirineu, sinó un fenomen cada vegada més present en molts territoris d’Europa.
El projecte Pobles Abandonats ofereix una base de dades i un mapa amb informació sobre prop de 1.500 nuclis i més de 23.000 recursos documentals. Les dades revelen que l’abandonament no és un fenomen homogeni. Del total dels nuclis incorporats a l’inventari, un 68 % es mantenen vius, amb menys de 30 habitants; un 20 % estan abandonats, i un 12 % es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.
Durant set anys, investigadors de diferents disciplines han recorregut el territori per reconstruir la història dels nuclis abandonats o en processos de despoblament dels territoris de parla catalana.
Les causes de l’abandonament
Les causes de l’abandonament d’un poble responen a factors acumulats al llarg de la història. Entre els principals factors hi ha l’èxode rural i la industrialització, les polítiques hidràuliques i forestals, la manca de comunicacions i de serveis bàsics i fenòmens naturals com les esllavissades.
Pobles abandonats que ja no es podran repoblar
Tendrui Vell és un dels pobles abandonats del Pallars Jussà. El despoblament va començar als anys seixanta a causa de les dures condicions de vida i una esllavissada a mitjans dels seixanta va provocar l’esfondrament d’algunes cases i el deshabitatge definitiu del poble. Actualment, Tendrui Vell està completament enrunat i deshabitat.
Sant Sebastià de Buseu, al Pallars Sobirà, va ser abandonat als anys seixanta per la combinació de l’aïllament, les dificultats d’accés i l’elevada altitud, que dificultava la vida durant l’hivern. Actualment, totes les construccions del poble estan enrunades.
Pobles on viuen menys de trenta persones
Mencui, al Pallars Sobirà, té actualment onze habitants i ha aconseguit recuperar població després d’haver estat sense habitants permanents el 1997.
Àrreu ha passat de ser un poble abandonat a tenir actualment un habitant permanent. La manca de carretera i les dures condicions climàtiques van provocar el seu despoblament. L’any 2018 es va obrir una pista forestal que permet l’accés al nucli, fet que ha facilitat la seva possible recuperació.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.