L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘Pagesos contra Franco (1974-1979). La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia’, una mostra que posa en relleu el paper de la pagesia catalana en la lluita contra la dictadura i en la recuperació de les llibertats democràtiques al món rural. Es pot visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al 5 de desembre.
L’acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el responsable sindical de la Pagesia Gran a la Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el professor d’Història Contemporània i Món Actual i comissari de l’exposició, Guillem Puig.
Talarn ha destacat que la democràcia va ser una conquesta col·lectiva en què la pagesia va tenir un paper important, amb l’organització sindical i la defensa d’unes condicions de vida dignes. El president de la Diputació ha vinculat aquesta memòria amb els reptes actuals del sector, com l’augment dels costos de producció, els preus injustos i el relleu generacional, i ha reivindicat la importància de garantir un futur digne per a les explotacions familiars. També ha subratllat el pes de les terres de Lleida en la producció agrària catalana i ha defensat la necessitat que les institucions amb competències en la matèria assumeixin un compromís ferm amb la pagesia.
La mostra fa un recorregut pel període comprès entre 1974 i 1979, uns anys en què la pagesia catalana va començar a articular una resposta unitària davant els problemes del camp i el model sindical imposat per la dictadura franquista. Aquesta defensa dels interessos del sector va anar estretament lligada a la reivindicació de la llibertat sindical i a la democratització de les institucions agràries.
A través de set àmbits temàtics, l’exposició ressegueix les transformacions del món rural, les primeres formes d’organització independent i el procés de formació i consolidació de la Unió de Pagesos. El recorregut també documenta algunes de les principals mobilitzacions i reivindicacions d’aquells anys, com la vaga dels tractors i el Manifest de Pontons, tots dos fets de 1974.
Cinquanta anys després d’aquell manifest, la proposta recupera la contribució del sindicalisme agrari al desmantellament de les estructures franquistes al camp i a la creació de nous espais de participació i representació col·lectiva. Alhora, convida a reflexionar sobre la vigència d’aquelles reivindicacions i sobre la importància de l’organització col·lectiva en la defensa dels drets.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.