L’estancament o, fins i tot, la pèrdua de població no és un fenomen nou a les zones rurals de Catalunya, tot i que aquest s’accentua més a l’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre.
Això implica que alguns dels ajuntaments que es constituiran després de les eleccions del 26-M estaran conformats per menys regidors, ja que el padró municipal és el que defineix el nombre de representants de cada consistori.
Deixant de banda les fluctuacions que registren aquest tipus de dades i l’afectació que té la baixa natalitat al conjunt del país, la manca d’infraestructures és un altre dels factors que hi influeix, a més del creixent interès de les noves generacions per acostar-se a entorns urbans més grans.
L’alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, assenyala que no es tem tant per un impacte econòmic al consistori, sinó que “amb menys regidors, hi haurà més feina per als que en formin part”. Blanch té clar que la despoblació només es pot aturar amb un projecte territorial “concertat”, on s’impliqui el sector públic, el privat i l’educatiu.
“Hem de donar expectatives de futur i oportunitats al jovent, a les empreses i als comerços”, ha defensat. També ha apuntat que és el moment clau per “no perdre el tren” de les tecnologies i les comunicacions. “Cal desplegar la fibra òptica perquè es pugui treballar des d’aquí, i desenvolupar les infraestructures que animin el desenvolupament industrial i l’emprenedoria”, ha demanat.
La comarca té oportunitats. La bona salut del sector agrari, a través del vi i l’oli, i també el turisme, han de servir, segons Blanch, per aturar “l’exili de jovent” que no deixa d’agreujar-se a la Terra Alta. “Hi ha més gent que marxa fora que no que opti per tornar”, ha lamentat l’alcalde de la Fatarella.
Els estudis que han dut a terme des de Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV ratifiquen que, a partir del 2011, a la tendència anterior d’envelliment i de baixa natalitat, s’hi ha sumat el retorn de la migració i l’evolució demogràfica s’ha agreujat a la baixa.
El catedràtic Antonio Duro està convençut que aquesta regressió es pot aturar. “La política pública del país o de l’Estat ha de vetllar per la distribució territorial de la població i perquè tots els territoris tinguin una població mínima per al seu manteniment i una generació econòmica per protegir els entorns rurals que beneficien a tothom”, ha defensat Juan Antonio Duro.
El catedràtic de la URV es mostra confiat en un “perfil de joventut” que està optant per viure “en llocs de poca densitat”, que estudia o treballa a través de les noves tecnologies. “Hi ha una esperança en aquesta gent jove que pot afavorir que això es pugui redreçar”, ha destacat.
No serà fàcil, ja avisen, però insten a actuar amb celeritat i amb “cura” per dedicar pressupostos a polítiques molt ben fetes i planificades que no poden ser microlocals com fins ara. “La política de correcció ha de ser rigorosa”, ha aconsellat. Els resultats s’han de projectar a llarg termini, amb plans plurianuals i s’ha de tenir “paciència”. “Recomano als futurs alcaldes que s’aliïn per trobar des dels estaments regionals o de país una política global estratègica de lluita contra la despoblació, perquè ens interessa com a país”, ha animat.
Concretament, des de la Terra Alta, es proposa la qualitat de vida i l’entorn privilegiat com un dels principals actius per animar els joves a arrelar-hi. El vi i el paisatge han de pilotar noves oportunitats, però s’insisteix en què cal millorar la mobilitat i les tecnologies.
Segons Gerard Ubalde, membre de l’Ateneu Popular la Pastora, la comarca ha fet “un canvi de dinàmica els últims anys”, amb molta gent jove que ha trobat incentius per treballar al camp, amb una DO del vi que ha fet un gran salt qualitatiu i una DOP de l’oli seguint-li l’estela i en enlairament. Ara bé, queda molta feina a fet per ampliar el ventall de l’oferta laboral. Gandesa, la capital comarcal, és l’únic municipi que ha aconseguit frenar la despoblació i ha de començar a mirar-se com un exemple del què encara hi ha temps per fer.
Conseqüències de la despoblació al Pirineu
Bellver de Cerdanya, localitat situada aproximadament a mig camí de Puigcerdà i la Seu d’Urgell, és un dels municipis que perdrà dos regidors en el nou consistori que es configuri després dels comicis. D’aquesta manera, es quedarà en nou pel fet de tenir 1.979 habitants empadronats a principis d’enguany, xifra que es queda a les portes dels dos-mil necessaris per poder comptar amb onze representants.
El seu alcalde, Xavier Porta (Endavant Cerdanya), diu que porten anys comprovant que la població censada va fluctuant i se situa al voltant d’aquest llindar. A més, té clar que faran “la feina igual” i que la composició de grups polítics que surti de les urnes serà la que marcarà la necessitat de pactes i col·laboració entre ells.
Encara que la disminució de població no es tradueix en una pèrdua de capacitat de gestió dels ajuntaments, ni tampoc té massa incidència a l’hora d’aconseguir que les necessitats del municipi siguin tingudes en compte per administracions més grans, el geògraf Albert Albet creu que sí afecta des del punt de vista de la percepció del seu “estatus de poble”, tant per part dels seus veïns com dels representants dels ajuntaments afectats.
La influència de Bellver sobre els municipis del seu entorn, als quals hi exerceix de sots-capital de comarca a la pràctica, s’explica en part per la divisió administrativa de la Cerdanya en dos demarcacions, la de Lleida i la de Girona. A més, l’alcalde destaca el paper que tradicionalment ha tingut la localitat de cara a impulsar equipaments per al conjunt d’aquesta zona, que històricament ha estat coneguda com a “Batllia”.
A més, també veu la necessitat d’aplicar mesures per aconseguir que activitats econòmiques tradicionals, com ara la pagesia, es preservin de cara al futur. Tot plegat, en un moment on una part dels joves, que han anat a formar-se fora de casa seva, se senten atrets per veure “altres estils de vida”.
A més de Bellver, a la comarca també perd dos regidors, i es queda amb tres, el municipi de Riu de Cerdanya. La disminució de representants també afecta municipi pirinenc de Canejan (Val d’Aran), mentre que a Ponent ho fa als de Montornès de Segarra, Talavera (Segarra), Puigverd d’Agramunt (Urgell), Castellserà (Urgell) i Tarrés (Garrigues). (acn)
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.