Lluita col·lectiva per un país lliure de masclismes i violències sexuals

 

Amb l’arribada del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, emergeix una crida a la consciència col·lectiva per aconseguir un país lliure de masclismes i violències sexuals. En aquesta jornada, és imperatiu alçar la veu amb determinació contra les conductes masclistes que, de manera inacceptable, es perpetren contra les dones simplement pel fet de ser-ho. Aquestes accions constitueixen una violació flagrant dels drets humans, erosionant la dignitat i els drets fonamentals de les víctimes.

És preocupant veure com els delictes sexuals experimenten un augment alarmant, amb un 80% de les dones a Catalunya que han patit alguna forma de violència masclista al llarg de les seves vides. Enguany, fins al 31 d’octubre han assassinat un total de 12 dones, i les denúncies creixen un 9,6% respecte l’any passat. L’hospital Clínic de Barcelona ha presentat un informe esgarrifós, que alerta sobre l’increment dramàtic de violacions violentes, especialment entre les dones joves, amb previsions d’uns 700 casos per tancar l’any, i que reflecteixen un increment del 5,6% respecte a l’any anterior.

Les violències, ja siguin físiques, econòmiques o psicològiques, tant en l’àmbit públic com en el privat, representen manifestacions de discriminació i desigualtat que infligeixen danys físics, sexuals i psicològics. Aquestes accions són obstacles significatius per aconseguir una igualtat real i efectiva entre homes i dones. Per tant, és essencial exigir un pacte contra la Violència de Gènere i reforçar les iniciatives preventives en les administracions públiques i empreses privades. L’erradicació d’aquesta violència necessita un compromís integral de la societat, que es reconegui que cada víctima és més que una estadística, amb noms i cognoms, companyes i amigues que pateixen en silenci. És preocupant el negacionisme creixent de la violència de gènere per part de partits d’ultradreta i autoritaris, que justifiquen aquestes conductes agressives, xenòfobes i patriarcals. Això representa un retrocés per la igualtat de gènere i requereix una resistència contundent.

En el context de les noves tecnologies, si bé han aportat avantatges, també presenten nous riscos i formes de repressió. És imperatiu utilitzar-les amb responsabilitat, especialment a l’entorn escolar i familiar, per evitar la proliferació de xarxes de pornografia infantil. L’educació es presenta com la millor eina per prevenir les violències sexuals i les discriminacions. Administracions i centres educatius han de treballar activament en la seva prevenció, mitjançant una formació específica per als docents i tots els membres de la comunitat educativa, prioritzant la igualtat, la solidaritat i la humanització de la societat.

La trista realitat de les xifres de violència masclista exigeix accions decidides i valentes per part de tots els sectors de la societat. Són necessaris més recursos i canvis legislatius i educatius audaços per interrompre aquesta tendència. El Govern també ha de millorar els protocols de prevenció amb recursos addicionals directament destinats a la protecció de
les dones i al seguiment dels casos. És necessari posar a disposició de les dones que són
víctimes de la violència masclista més cases d’acollida en funció de les necessitats de
cada dona, i no d’acord amb un període temporal preestablert.

Les dones i els homes tenim un paper fonamental en la construcció d’una societat basada
en la tolerància, el respecte i els valors d’igualtat i solidaritat. Depèn de la nostra voluntat
valenta abordar aquest conflicte i contribuir a una solució. Per viure lliures de violència, cal
una acció decidida de tota la societat.

Lídia Aixalà
Secretària d’Organització de Junts a la Vegueria de les Terres de Lleida