Sis ex consellers d’Agricultura alerten que el sistema actual posa en risc el creixement i el futur del sector agrari

 

El grup d’opinió i debat “Compromesos amb el Futur de Lleida”, que promou la Fundació ICG, ha  celebrat avui una nova trobada per tal d’analitzar i debatre sobre temes d’actualitat i de futur, i fer  aportacions per aconseguir un entorn més competitiu a nivell econòmic, social i cultural per al  conjunt del territori de les comarques de Lleida.  

En aquesta trobada, s’ha analitzat la situació actual que viu avui el sector agrari i ramader de les  comarques de Lleida i del conjunt de Catalunya i davant les protestes convocades pels pagesos  d’arreu d’Europa. Per tal d’analitzar aquesta situació i mirar d’aportar idees i propostes, la  Fundació ICG ha reunit a personalitats que han estat consellers del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya els darrers anys, entre els quals Francesc Xavier Marimon (conseller  d’Agricultura del 1992 al 1999), Josep Grau (conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, del 1999  al 2003), Antoni Siurana (conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del 2003 al 2006), Jordi  William (conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del 2006 al 2007), Joaquim Llena (conseller  d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural del 2007 al 2010), i Jordi Ciuraneta (conseller d’Agricultura,  Ramaderia, Pesca i Alimentació del 2016 al 2017).  

En el decurs de la trobada s’ha constatat que el sector ha experimentat una important  transformació en les últimes dècades i que ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a aquest  canvis com han estat la modernització, la diversificació de la producció, la globalització i la creixent  competència, les noves normatives en la utilització de productes fitosanitaris, la concentració de la  producció amb menys nombre d’explotacions agràries i de major tamany, i la pèrdua de pes del  sector en el conjunt de l’economia per la desaparició d’explotacions i falta de relleu generacional.  

D’altra banda, cal tenir en compte que el desenvolupament de l’espai d’influència de Lleida està  vinculat a l’agricultura i la ramaderia, i que el sector ha estat molt eficient. Amb el regadiu s’ha  permès garantir i multiplicar la producció, el 30% de superfície de regadiu produeix el 70% de la  producció agrícola; la ramaderia intensiva integrada a la indústria ha permès elaborar productes  amb molt més valor afegit, i alhora ha creat sinergies amb els camps de conreu extensius de secà;  una indústria alimentària transformadora molt diversificada i competitiva que representa, en el seu  conjunt de Catalunya, el 22,4% del valor afegit de la indústria alimentària espanyola. També s’ha  avançat amb tecnologia, amb centres com l’IRTA, i els productes de qualitat han agafat cada cop  més protagonisme i s’han introducit amb força als mercat.  

Però des de fa uns anys, el sector s’enfronta a una transformació tècnica per necessitats  mediambientals, energètiques i legislatives provinents d’Europa, que posen en risc un creixement  de futur i la sostenibilitat del model actual. Davant d’aquest fet en desprén que les institucions han  d’aportar solucions que assegurin aquesta continuïtat i millora del sector ja que, a part de  representar la producció agroalimentària, el sector primari exerceix una important tasca en la lluita  contra la desertització i garanteix l’arrelament de la població al territori. A més, cal tenir en compte  que Lleida és el territori que exerceix com a principal punt d’abastiment agroalimentari de  Catalunya i de la resta de l’Estat, i que no prendre mesures urgents posa en risc el creixement i la  sostenibilitat del model econòmic d’aquest territori i la seva capitalitat agroalimentària. 

Dades del sector 

Segons l’estudi Evolució de les explotacions familiars agràries a Catalunya. Gener de 2022, del  2015 al 2020 el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social agrària ha anat disminuint,  arribant a la xifra actual de 46.500 persones. Una dada molt significativa és el nombre de  declarants de la DUN (Declaració agrària que han de presentar els titular de les explotacions  agràries) que ha anat disminuint progressivament. L’any 2015 es van presentar 55.355 sol·licituds,  mentre que l’any 2020 se’n van comptabilitzar 47.940, la qual cosa representa un 13% menys en  els darrers sis anys. És important destacar que la majoria de treballadors tenen més de 50 anys, i  són una minoria els que tenen menys de 41 anys. Hi ha un clar predomini de l’home vers la dona  en el sector, i es desprén una problemàtica en el procés de relleu generacional.  

En resum, a Catalunya, la població activa agrària se situa actualment en l’1,2%, quan fa mig segle  era de quasi un 40%. Es constata la desaparició progressiva i constant de les petites explotacions  agràries i, en paral·lel l’increment de les explotacions agràries de grans dimensions. La superfície  agrícola també ha anat minvant, ara ocupa una mica menys del 25% del territori. Els boscos han  guanyat molt terreny: avui suposen més del 65% del país, representant això un increment de la  nostra vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. En l’actualitat, en municipis de menys de 5.000  habitants hi viu un 10% de la població catalana, mentre que fa un segle era més del 50%. Malgrat  la pèrdua de pes relatiu en termes poblacionals i econòmics, cal tenir en compte el seu rol decisiu  pel que fa a la producció alimentària de proximitat, a la protecció del paisatge, a la lluita contra el  canvi climàtic i a l’equilibri territorial.  

Malestar del sector  

Hi ha malestar general al sector, que apunta a diversos motius: des de l’increment dels costos de  producció, els baixos preus que els paguen, la falta de control en els productes que arriben de les  importacions, la nova política agrària comuna que no comporta un tractament equitatiu per a tota  la pagesia professional, la greu sequera que els afecta amb restriccions al reg que han agreujat la  situació en moltes explotacions agràries i, sobretot, l’excés de burocratització que pateixen i els  continus canvis legals. També reclamen mesures per garantir el relleu generacional a les  explotacions agràries. Tot aquest melestar s’incrementa amb l’aparició d’una nova cultura urbana i  un ecologisme utòpic que, al contrari que promou tant la FAO i el Grup Intergovernamental  d’Expert sobre el Canvi Climàtic, ambdós organismes de les Nacions Unides, van en contra de la  “intensificació sostenible”; no al regadiu; no a les granges intensives; no als progressos  tecnològics; no als hivernacles, i en molts cassos amparats per les institucions. 

En aquest sentit, se senten abandonats per part de les institucions i la societat en general, creant  això un alt descontentament en el sector. 

Davant de tot això, els membre del grup d’opinió i debat Compromesos amb el Futur de  Lleida, que promou la Fundació ICG, i els sis exconsellers d’Agricultura reunits avui ha  proposat algunes actuacions per intentar reconduir la situació actual que viu avui el sectior  agrari i ramader com comptar amb una administració més propera al sector que elimini la  burocràcia, aconseguir un gran pacte de país que englobi l’aigua, l’alimentació i l’energia, ja  que l’alimentació depèn de l’agricultura, un plà estratègic per l’aigua que inclogui la  modernització de tots els regadius, un pacte entre el sector agrari i la distribució per  garantir preus justos, i sensibilitzar la societat urbana que el món rural és imprescindible  per tenir un país equilibrat i que es consideri el sector com un element destacat de  l’economia i la societat catalana, entre d’altres. Així mateix, s’ha destacat que cal una  administració compromesa que passi de les paraules als fets i que faci pressió a Europa  per canviar les coses, elimini l’excés de normativa, i eviti la burocràcia excessiva que pateix  el sector 

Eixos reclamats pel sector i propostes del Grup: 

  Burocràcia excesiva  

Davant la gran burocràcia que ha de fer front el sector (declaració agrària, declaració de nitrogen,  llibre de registre d’explotacions, registre de fitosanitaris, tractament de purins, tractament de  residus), fet que representa un gran número de controls i formularis a omplir, siguin físics o  digitals, cal recuperar una administració més propera al territori, amb oficines locals i  comarcals que donin suport al sector i que no només el controli, prioritzant el suport a  l’emprenedoria i a la incorporació a l’activitat agrària i ramadera. Cal establir d’una vegada  per totes el concepte d’administració única i utilitzar eines que eliminin les gestions  burocràtiques al sector fent pressió també a les institucions europees.  

 Increment dels costos de producció  

En els últims anys han augmentat els costos de producció al sector agrari i ramader. Segons  l’últim Informe Anual d’Indicadors del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació, l’any 2022  els costos agraris van registrar un augment interanual del 32%. Les pujades més altes van ser les  dels fertilitzants, els carburants i l’electricitat. També l’augment del salari mínim interprofessional,  l’SMI, en un 5%, s’ha convertit en un cost afegit per als pagesos que necessiten molta mà d’obra.  Es defensen sous justos però s’assegura que les cotitzacions de la Seguretat Social ofeguen el 

sector. En aquest sentit, cal destinar recursos a paliar aquests costos com els ajuts al  gasoil agrícola i els ajuts per fomentar la contractació laboral del sector. 

 L’establiment de preus i que en molts casos estan per sota el cost de producció  El sector agrari i ramader denuncia que se’ls paga per sota del cost de producció i que, per tant,  estan perdent diners per treballar. La distribució no és l’enemic de l’agricultura. El cost de  producció puja per les fluctuacions de les importacions, el cereal, la competència externa i  els costos d’altres productes com l’energia, etc… Cal treballar per buscar acords entre el  sector productiu i el de la distribució per garantir preus justos. 

 Falta de control en els productes que arriben de les importacions  

El sector també reclama que els productes alimentaris importats de tercers països compleixin les  mateixes exigències normatives que els produïts a la Unió Europea. 

En aquest sentit, calen mesures de control molt més exigents. L’administració ha de  garantir aquest compliment i prohibir l’entrada de productes que no compleixin amb les  mesures de producció establertes per la Unió Europea. A més, és necessari que la  ciutadania tingui un major coneixement de la cadena alimentària, des de la producció  primària i el seu origen fins al lliurament al consumidor final, per tal de promoure’n el  coneixement i la seguretat alimentària, per aquest motiu calen normatives d’etiquetatge  més exigents i que es promocioni i es fomenti el consum de productes de proximitat. 

 Ajuts a la incorporació de joves i el relleu generacional  

El sector també reclama es reforci la incorporació de joves al camp per garantir el relleu  generacional. El sector demana solucions per acabar amb la greu crisi de falta de relleu a les  explotacions agràries i la falta de mà d’obra. La incorporació de joves al camp és fonamental  per afavorir el relleu generacional i fomentar l’arrelament a la terra. En aquest sentit, cal  valoritzar la professió de pagès perquè sigui un motor d’atracció de talent cap al sector  agroalimentari i, per això cal que la PAC destini recursos a aquesta activitat. També per  assegurar el relleu generacional cal posar en marxa mesures com reduir o eliminar l’impost  de transmissions en el sector agrari, i per pal·liar al falta de mà d’obra cal tornar a la  contractació en orígen. Per garantir la mà d’obra qualificada també cal posar en marxa  mesures que reforçin la formació de les persones que treballen en el sector agrari i  ramader.  

 Conseqüències de la sequera  

El sector denuncia falta d’implicació de les administracions i de la ciutadania en considerar-los un  sector de primera necessitats davant els efectes de la sequera. Els pagesos reclamen més ajudes i rebaixar les restriccions al reg imposades i que han agreujat la situació en moltes explotacions.  Cal destinar ajuts perquè el sector pugui fer front a les noves transformacionsa i les noves  maneres de produir afavorit l’estalvi d’aigua propiciant la concentració parcel·lària i la  modernització dels regadius. A més, cal destinar recursos a reforçar els sistemes de reg  enllaçant les canalitzacions del Noguera Pallaresa i el Segre per incrementar la capacitat de  reserves per ampliar els cabals d’aigua destinada al regadiu.