estrangers
ilerdent
La població estrangera resident a Catalunya és d’1.082.099 a 1 de gener del 2018 i representa el 14,2% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers, representats per 167 nacionalitats, ha augmentat en 40.737 persones el darrer any, xifra que indica un increment interanual del 3,9%.
La comunitat marroquina (211.192) és la més nombrosa al conjunt de Catalunya, on equival a la cinquena part dels estrangers (19,5%), i també ho és a 25 comarques. La població de Romania ocupa el segon lloc a Catalunya, amb 89.177 persones i una representació del 8,2%, i és la primera nacionalitat a 11 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l’índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.
Els estocs de població estrangera a les comarques són heterogenis quant a les procedències. Al conjunt de Catalunya, les dues nacionalitats amb més presència concentren el 27,8% del total de la població estrangera. A sis comarques les dues primeres nacionalitats agrupen més del 60% del total d’estrangers, entre les quals destaca el Solsonès amb el 70,1%. A l’altre extrem, al Barcelonès les dues nacionalitats amb més residents només agrupen el 16,3% dels estrangers.
La Segarra és la comarca amb un percentatge més elevat de població estrangera, el 26,0%
Les comarques amb major percentatges de població estrangera són la Segarra (26,0%), l’Alt Empordà (23,9%), el Gironès (19,5%) i el Baix Empordà (19,2%). Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Berguedà (7,5%), el Moianès (7,6%) i l’Anoia (7,8%). Per municipis, destaquen Guissona, amb un 50,8% de població estrangera; Castelló d’Empúries, amb 43,0% i Salt, amb un 37,9%.
D’altra banda, el major estoc de població estrangera es troba al Barcelonès, amb 402.279 persones, que representa el 37,2% de la població estrangera que resideix a Catalunya. La ciutat de Barcelona concentra el 27,2% de tota la població estrangera del país (293.787 persones). Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet del Llobregat amb 52.014 persones, Badalona amb 27.758, Terrassa amb 26.199 i Lleida amb 25.001.
L’augment de població estrangera es registra a 34 comarques i Aran amb diferent intensitat
L’evolució de la població estrangera el darrer any presenta diferències al territori català. Destaquen 16 comarques amb creixements superiors a la mitjana de Catalunya (3,9%), entre les quals hi ha el Berguedà (9,8%), Osona (8,0%), el Moianès (7,5%) i la Cerdanya (7,3%). D’altra banda, els majors descensos de població estrangera es registren a l’Alta Ribagorça (-4,2%) i al Pallars Jussà (-2,6%).
Les variacions en el nombre d’estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta població. L’any 2017, 17.591 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,6% dels quals eren originaris d’Àfrica i el 34,3% d’Amèrica del Sud.
La població originària del continent americà és la que més augmenta, en un 7,4%
L’any 2018, la població d’origen europeu és la més nombrosa i gairebé representa un terç de la població estrangera (32,9%). La població africana ocupa el segon lloc (26,7%), seguida pels originaris d’Amèrica (25,6%). Més allunyada d’aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,7% del total.
En els darrers anys, l’estoc d’estrangers ha evolucionat de manera diferent segons la procedència. Tenint en compte les nacionalitats classificades per continents d’origen, totes guanyen població. El major increment correspon a la població originària del continent americà, que augmenta en 19.085 persones, amb un creixement interanual del 7,4%. Aquest comportament s’explica, fonamentalment, per l’aportació corresponent als originaris d’Amèrica del Sud (11.152 persones).
La població estrangera amb nacionalitats europees incrementa en 10.234 persones (3,0%). El major augment es registra entre els europeus comunitaris, que aporten 7.122 persones. Els procedents del continent asiàtic creixen un 4,3% el darrer any, que equival a un augment de l’estoc en 6.554 persones. Finalment, els originaris d’Àfrica incrementen la població en 4.836 persones (1,7%), que procedeixen majoritàriament d’Àfrica del Nord (4.096 persones).
Per país de nacionalitat, destaquen els increments de la població originària d’Hondures (5.821), del Marroc (4.110), d’Itàlia (4.062), de Veneçuela (3.951) i de Colòmbia (3.448).
L’edat mitjana de la població estrangera és de 34,0 anys
La població estrangera és més jove que la població espanyola, i així ho reflecteix la seva edat mitjana, que és de 34,0 anys, mentre que l’espanyola és de 44,1 anys. En la composició segons el sexe, hi ha més homes que dones, com es veu amb la relació de masculinitat, que és de 105 homes per cada 100 dones.
Per edats, el 80,6% de la població estrangera té entre 15 a 64 anys i representa el 17,4% del total de la població d’aquestes edats. Els menors de 15 anys són el 15,5% de la població estrangera i el 14,3% de la població total. Finalment, la població de 65 anys i més és un grup menys nombrós (3,9%), que registra un alt creixement el darrer any (8,6%). En el conjunt de la població d’aquestes edats, la població estrangera de 65 anys i més representa el 3%.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.