‘1898. Los últimos de filipinas’, el final d’un imperi

Cap a la fi del segle XIX Espanya està lliurant les seves últimes batalles per no perdre totes les seves colònies. Perdudes ja Cuba i Puerto Rico, ara tracten de defensar Filipines. Baler és un petit poble situat en plena selva sense cap tipus de connexió amb Manila, la capital. En aquesta zona s’està desenvolupant, sota el comandament d’un tal Luna Novicio, un moviment de resistència que baralla per la rendició dels “castilias”, que és com anomenen als espanyols. En la nit del 4 al 5 d’octubre de 1897 el destacament espanyol (50 homes) va ser assaltat. Tan sols 13 van quedar amb vida. Els caps de Manila van decidir que no calia rendir-se i van enviar a un altre grup de 50 homes. El comandament ho ostentava el capità Enrique de les Brunes i li acompanyaven el tinent Martín Cirerer, un metge anomenat Vigil i Fra Cándido, un capellà. Carlos és un dels soldats nouvinguts. Molt bon dibuixant, es converteix en el narrador de la pel·lícula. S’encarrega de restaurar les pintures de l’església que hi ha en el poble i estableix una bona relació amb el tinent Martín Cerezo. Passades unes setmanes arriba un genet, un correu espanyol, que els explica que ha vingut per terra perquè la flota americana ha destrossat a l’armada espanyola. “No sé el que ha ocorregut a Manila però aquí anem a barallar fins a l’últim home”. A partir d’aquell moment els tagalos ofereixen múltiples ocasions perquè els espanyols deposin les armes però aquests, malgrat que no tenen menjar ni van a tenir més subministraments, es neguen i es refugien a l’església de Baler. Es declara una epidèmia de Beri Beri (Malaltia provocada per la falta de vitamina B-1 i que afecta principalment al sistema nerviós i al cardiovascular) i el capità de les Brunes, mor. Els tagalos fan arribar als espanyols diaris de Madrid però Martín Cerezo manté que estan falsejats. Un dia arriba a l’església un tinent coronel de l’Exèrcit Español amb l’ordre que abandonin la plaça i Martín Cerezo l’expulsa del lloc. “Esteu tots bojos, molt bojos”, “Ens limitem a complir el reglament, aquí ningú lluita per gust”, “Aneu a morir per idiotes” conclou el tinent coronel” mentre puja de nou al vapor que li ha portat. I durant dies i setmanes segueix la lluita entre tagalos i espanyols. Aquells llançant sense parar fletxes incendiàries contra l’església i els espanyols defensant-se a tirs. Una nit tres soldats tracten d’abandonar l’església però són sorpresos. Cerezo no ho pensa ni un minut i executa a un d’ells, el que havia aconseguit abandonar els límits del destacament, tal com resen les ordenances. Una nit Carlos descobreix a Martín Cerezo en el soterrani, bevent i llegint els diaris que els deixés el tinent coronel que els va visitar. Veu preocupat al tinent i li estranya aquesta forma tan continuada de beure. El jove soldat s’acosta a l’oficial i li pregunta si li passa alguna cosa. Cerezo li diu que sí i afegeix “i alguna cosa molt greu”. Ha llegit alguna cosa en un dels diaris, una petita notícia de cinc línies que li ha fet adonar-se que estava equivocat, que els diaris eren autèntics i que la guerra va acabar un any abans. Agafa un paper en blanc i comença a escriure en ell. “Estic signant la rendició”, li explica a Carlos. Carlos hissa la bandera blanca i, des del campanar albira tot el territori en el qual ha transcorregut l’últim any de la seva vida. El President de Filipines va signar un Decret perquè el destacament pogués abandonar el país i els va descriure herois. Baler va ser l’últim territori de l’imperi espanyol a caure.

Salvador Calvo dirigeix aquest drama bèlic i històric protagonitzat per Luis Tosar, Emilio Palacios, Álvaro Cervantes i Karra Elejalde que arriba a les pantalles aquest divendres dia 2 de desembre.