Torna a ser 1er de Maig. En l’origen, allà cap al segle XIX, la reivindicació principal estava en aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Va costar molts anys i molts sacrificis que fos possible. Va venir després la incorporació de les dones al món del treball i també es podria dir: “Fita aconseguida”. Realment, de debò podem donar per aconseguit l’objectiu?

Espanya no és diferent a la resta del món en l’ofensiva dels governs de dreta, o neo-liberals com els agrada a ells que els diguin, en regular el mercat de treball en la via cada cop més ofegadora dels drets dels treballadors i treballadores. A casa nostra, però, són prou evidents les conseqüències, en forma de reforma laboral, que van resultar de la confluència, un cop més, de les dretes espanyola i catalana. S’han retallat els drets i s’ha volgut ofegar la capacitat negociadora dels treballadors i treballadores per la via de la retallada brutal de la negociació col·lectiva. Res és casual. És fruit d’una unitat d’acció ideològica que els fa superar altres dissidències que s’encarreguen d’airejar per tapar la unitat d’acció dretana en defensa dels seus objectius, com recentment s’ha pogut comprovar al Congrés dels Diputats amb els desnonaments exprés (PP-Cs-PDECAT i PNB).

Per això, avui diem que tothom cobri les hores que realment treballa i reclamem que no siguem sempre les dones les més perjudicades quan pugen les dades d’atur i les menys afortunades quan pugen les de la creació de llocs de treball. Com a mínim!

Tere Cunillera
Exdiputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran i membre del Comitè Federal del PSOE.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here