Hi ha moments en què un país ha de decidir si vol ser protagonista del seu futur o limitar-se a contemplar com els altres decideixen per ell. La transició energètica és un d’aquests moments.
Catalunya necessita avançar cap a la descarbonització i cap a una major sobirania energètica. No només perquè tenim el deure de combatre el canvi climàtic, sinó perquè l’energia determinarà bona part de la competitivitat de la nostra economia, les oportunitats dels nostres territoris i la capacitat de mantenir i atraure activitat industrial durant les pròximes dècades.
Durant els darrers anys s’han fet passos importants per accelerar el desplegament de les renovables. El Decret llei 16/2019 va adoptar mesures urgents davant l’emergència climàtica i per impulsar les energies renovables. Posteriorment, el Decret llei 24/2021 va introduir mesures per accelerar un desplegament més distribuït i participat, el Decret llei 5/2022 va continuar avançant en l’agilització dels procediments, i el Decret llei 22/2025 que facilitava l’emmagatzematge amb bateries.
Però continuava faltant una peça essencial: Ordenar.
Perquè impulsar les renovables no pot significar instal·lar-les a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Catalunya necessitava respondre una pregunta tan senzilla de formular com complexa de resoldre: on sí i on no?
Aquesta és la raó de ser del PLATER.
No estem parlant d’un mapa improvisat ni d’unes taques pintades arbitràriament sobre el territori. Estem parlant del resultat d’un treball ingent, transversal i interdepartamental, construït per tècnics i especialistes de disciplines diverses. Un treball que ha creuat 41 criteris i 141 capes cartogràfiques per incorporar condicionants ambientals, territorials i sectorials.
Darrere de cada color del mapa hi ha informació. Hi ha criteri. Hi ha coneixement.
I encara faltava una última capa, probablement una de les més importants: la mirada des de dins del territori. Per això s’ha donat veu als ajuntaments. Per això s’ha volgut ampliar la participació i facilitar eines perquè també els municipis amb menys recursos tècnics puguin estudiar la proposta i presentar les seves aportacions. Escoltar els ajuntaments no significa posar en qüestió la feina feta. Significa completar-la.
Perquè els tècnics poden conèixer amb enorme precisió el territori a través de les dades, però els municipis aporten un coneixement que només es construeix vivint-lo cada dia. Aquesta mirada local ha de ser el colofó d’una ordenació que aspira a donar-nos les certeses que durant massa temps ens han faltat.
Per això preocupa veure com ara es vol simplificar i, en alguns casos, desvirtuar tot aquest treball generant una confusió que no ajuda ningú.
Cal explicar-ho clarament: el mapa del PLATER no és el mapa dels futurs parcs eòlics i fotovoltaics de Catalunya.
Que una zona aparegui com a potencialment apta no significa que s’hi instal·larà una central renovable. Significa simplement que aquella zona no ha quedat exclosa d’entrada després d’aplicar els criteris establerts.
Si algun promotor vol desenvolupar-hi un projecte, haurà de presentar-lo i superar igualment tota la tramitació urbanística, ambiental i sectorial corresponent. El PLATER no substitueix aquests controls. Per tant, no és una barra lliure per instal·lar renovables. És exactament el contrari: és una eina per ordenar-les i limitar-les.
Ho va expressar amb claredat la consellera Sílvia Paneque: «El PLATER és l’eina que permetrà als ajuntaments ordenar i limitar la implantació d’energies renovables.»
Aquesta és la idea que no hauríem de perdre de vista.
Però també hem de tenir el coratge d’afrontar l’altra part del debat: Catalunya necessita energia renovable. I la necessita urgentment.
La transició energètica és política climàtica, però també és política econòmica, industrial i territorial.
La realitat ens ho està demostrant. El març de 2026, el preu mitjà del mercat majorista de l’electricitat a Espanya es va situar al voltant dels 42 euros per MWh, mentre que per exemple a Itàlia o Alemania, amb una dependència molt superior del gas, va arribar als 143 euros per MWh.
Les renovables no expliquen per si soles el preu de l’electricitat. Però com més energia produïm amb recursos propis —amb el sol, amb el vent— menys dependents som de combustibles que hem d’importar i de crisis internacionals que no podem controlar.
Això és sobirania energètica. I és també protegir les famílies, donar competitivitat a les empreses i crear noves oportunitats econòmiques arreu del territori.
Podem decidir que aquesta transformació passi també per Catalunya. Que generi inversió, activitat, innovació i llocs de treball aquí. O podem continuar necessitant l’energia renovable, però produïda en altres territoris. Perquè hi ha una realitat que cap debat pot amagar: si nosaltres no produïm l’energia neta que necessitem, algú altre la produirà per nosaltres. I nosaltres la comprarem.
Naturalment, hem de protegir el territori. Hem d’escoltar els municipis. Hem de preservar els espais de més valor ambiental i agrícola. I hem d’exigir que cada projecte compleixi rigorosament totes les garanties.
Precisament per això necessitàvem el PLATER, per passar de la incertesa a la planificació, de la improvisació a l’ordenació.
Del «aquí potser sí o potser no» a disposar de criteris públics que ens permetin saber, finalment, on determinades instal·lacions no poden anar i on es pot estudiar la possibilitat que s’hi implantin.
El PLATER es pot millorar. I les aportacions dels municipis han de servir precisament per fer-ho. Però una cosa és millorar una eina i i una altra molt diferent és desacreditar-la simplificant anys de treball tècnic i generant pors sobre allò que el mapa realment significa.
Catalunya no pot arribar tard a les grans transformacions. La transició energètica ja està passant. La pregunta no és si passarà o no. La pregunta és quin paper volem tenir-hi. Podem ordenar-la, participar-hi i convertir-la en una oportunitat per al nostre país. O podem mirar com avança mentre uns altres prenen les decisions, fan les inversions i produeixen l’energia que nosaltres acabarem comprant.
Jo prefereixo que decidim nosaltres. Avancem cap a les renovables o uns altres ho faran per nosaltres.
Manel Ezquerra Tomàs, Diputat del PSC al Parlament de Catalunya i portaveu a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.