alcaldes
Imatge d'alcaldes de Ponent al davant dels jutjats de Cervera per la declaració davant fiscalia per l'1-O amb gent que els acompanya per donar-los suport
Més d’un any després d’haver obert una investigació contra més de 700 alcaldes catalans per la seva actuació abans i durant l’1-O, la fiscalia manté obertes les diligències contra una vuitantena d’aquests alcaldes, segons ha pogut saber l’ACN.

A mitjans de setembre de l’any passat, després del famós ple del Parlament del 6 i 7 de setembre i la publicació del decret de convocatòria del referèndum, molts alcaldes van aprovar decrets d’alcaldia donant suport al referèndum.

L’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va ordenar investigar-los a tots, i els fiscals catalans en van citar desenes durant les dues setmanes anteriors al referèndum i fins a pocs dies després. Alguns no hi van anar, i la resta es van negar a declarar al·legant que el cas ja estava en mans de jutjats o que no havien comès cap delicte.

Entre març i abril la Fiscalia General de l’Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Es vol “determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació”, segons la Fiscalia Superior de Catalunya.

A la Fiscalia Superior van anar a declarar diversos alcaldes diputats al Parlament: Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; el de Solsona, David Rodríguez, el d’Agramunt, Bernat Solé, Neus Lloveras, de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI; el de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el de Valls, Albert Batet. Al Suprem hi va anar Ferran Bel, alcalde de Tortosa i diputat al Congrés.

La Fiscalia provincial de Barcelona investigava inicialment cinc alcaldes, com les de Badalona i Sant Vicenç dels Horts. Tres diligències van ser obertes arran de denúncies de Cs i secretaris municipals. Però ara hi ha onze diligències més obertes.

Al Maresme es va citar a declarar els alcaldes d’Arenys de Mar, d’Arenys de Munt, de Malgrat de Mar i d’Argentona, dels quals un no va acudir a la citació i els altres tres es van negar a respondre les preguntes del fiscal. De moment no s’ha portat cap cas al jutjat ni s’ha arxivat la investigació.

Al Vallès Occidental hi havia tres alcaldes investigats: el de Sabadell, el de Cerdanyola del Vallès i la de Montcada i Reixac, que és l’única que va acudir a la citació de la fiscalia, tot i que es va negar a declarar. El de Sabadell, Maties Serracant (Crida per Sabadell) va ser denunciat també per un ciutadà particular per desobediència i altres delictes, i per això la fiscalia va arxivar la seva investigació i la va remetre al jutjat instructor. La investigació contra l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos (ICV), es va arxivar sense demanar pròrroga, mentre que la de l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà (CUP), es va prorrogar i encara està en tràmit.

Al Vallès Oriental hi ha quatre alcaldes investigats, dos dels quals encara no han estat citats a declarar perquè encara s’estan practicant altres diligències. L’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu (PdCAT), va anar a la citació però es va negar a declarar. El quart alcalde investigat, Jordi Solé (ERC), és el de Caldes de Montbui, però el seu cas va ser derivat a la Fiscalia del Tribunal Suprem perquè és eurodiputat.

Catalunya Central, Tarragona i Lleida

A les comarques centrals, hi ha obertes cinc investigacions contra els alcaldes de Manresa, Capellades (Anoia), Berga, Moià i Sant Pere de Torelló (Osona).

La Fiscalia de Tarragona investiga sis alcaldes. Es tracta de Carles Pellicer (Reus), Adam Tomàs (Amposta) i Eduard Rovira (Torredembarra), que van declarar el 21 de setembre de l’any passat, Josep Caparrós (Sant Carles de la Ràpita) i Lluís Soler (Deltebre), que ho van fer el 25 de setembre, i Montserrat Carreras (Cunit), el 27 de setembre. Des d’aleshores no hi ha hagut cap altra citació i les sis diligències d’investigació obertes, segueixen així. Tots els alcaldes citats a declarar van acudir a les dependències de la fiscalia, però es van acollir al seu dret a no declarar.

Lleida és la demarcació amb més alcaldes investigats, un total de 33, tres dels quals no van anar a la citació del fiscal. De moment no hi ha cap alcalde pendent de citació, ni s’ha arxivat cap de les investigacions, que estan unificades en una sola diligència, a diferència de la resta de fiscalies.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.