Agraïment de tot cor al personal sanitari de l’hospital pel naixement de la meva filla

 

Tinc la necessitat d’escriure aquestes ratlles per agrair la delicadesa, el treball incansable, la paciència, la quantitat de torns que feu; que moltes i molts de vosaltres no us ve d’uns minuts, en lloc de plegar i esperar al canvi de torn, per donar totes aquelles atencions que necessiten els pacients i en aquest cas concret que m’ocupa, la meva dona i la meva filla acabada de nàixer, Itziar.

El servei sanitari, estarem tots d’acord, és el pal de paller del nostre dia a dia. Perquè totes i tots, tard o d’hora hi hem de passar, ja sigui per malaltia, accidents, per visitar familiars o amics o bé, en el meu cas, per la joia que suposa un naixement.

És bàsic que les inversions no s’aturin, com és el cas de l’hospital universitari Arnau de Vilanova. Aquests dies, des de la finestra de l’habitació, he pogut veure com evoluciona la construcció del nou hospital. Una obra molt important, però que, en paral·lel, no atura ni minva la qualitat assistencial i de tracte. Amb la seva consecució, a més, es s’ha fe continuar amb les inversions a l’actual edifici, amb habitacions, espais comuns, millora dels actuals…, per poder treballar de la millor manera possible i donar la màxima comoditat a les persones que ingressen o són visitades.

També és necessari que la gent jove formada i que estan realitzant la residència a l’hospital, que treballen de forma esporàdica, que han començat fa poc, tant se val, puguin fer el seu aprenentatge amb les millors garanties i els professionals amb més experiència, que siguin els seus guies i puguin fer-ho plenament. No només l’àmbit estrictament mèdic, sinó l’humà. Perquè tot comença des de la bonhomia i l’amor. Una forma d’atendre i de cuidar que he pogut viure aquests dies, no només en el meu cas, sinó observant en els passadissos, durant les hores d’espera que donen per prestar atenció a aquests detalls.

M’emociona i no veig moment d’acabar d’agrair tota la feinada que fan pels pacients, aquest acompanyament i ajuda quan aquestes persones necessiten les respostes, els resultats i els mètodes o formes de curar.

Sovint, el més fàcil és criticar i assenyalar qui pren males decisions a la seva feina o fins i tot som hàbils en criticar la vida personal dels que coneixem, però també ha de ser de rebut, felicitar i agrair, el que molts pensen que “és la feina que toca” i que “només faltaria que no es fes bé”. Cada ofici té les seves idiosincràsies, i precisament, l’àmbit sanitari té un component humà que mai estarà de més agrair amb paraules, abraçades o mirades. I en el meu cas no només jo, sinó tota la meva família volem donar les gràcies eternes al personal sanitari de l’hospital.

Sempre recordarem aquests dies amb llàgrimes d’alegria i emoció de portar vida al món, i alguna de riure i d’anècdotes de tantes estones conviscudes dins de l’habitació 448 i els pocs metres que hom recorre en les llargues estones plenes de moviment, silencis i, sobretot, emocions que acull un hospital.

Les (bones) persones, com a tot arreu, ho són tot. I hem de posar de la nostra part, en qualsevol àmbit, perquè professionals com els del món sanitari, puguin fer encara millor o còmodament, la seva feina.

Gràcies a tota la família de la planta 4C Maternoinfantil de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Jordi Verdú Paijà