Ja n’hi ha prou. Prou de la crispació, la tensió i la incertesa provocada pel procés independentista i alimentada pel nefast Govern del PP, prou d’arrossegar-nos a totes i tots a una situació que ens té tenallats, decepcionats i indignats.

Ja n’hi ha prou de repetir eleccions, una i altra vegada, que paralitzen el país i provoquen incomptables despeses econòmiques directes i indirectes. Des del 2010 hem assistit a 4 convocatòries electorals al Parlament de Catalunya i, pel que sembla, a data d’avui la situació política, institucional i social del país està pitjor que mai.

Ja n’hi ha prou de seguir alimentant la confrontació amb fórmules impossibles i inviables de governs a distància i amb personalismes que posposen eternament la constitució d’un nou Govern i la reactivació del Parlament per abordar els molts problemes socials acumulats i abandonats de fa massa anys. De sobte, sembla com si la política catalana hagués enterrat les belles aspiracions de construir una Catalunya de progrés i amb igualtat d’oportunitats.

Ja n’hi ha prou d’un Govern de Rajoy col·lapsat per la corrupció i les retallades i deslegitimat per donar lliçons a la resta. Prou d’un Partit Popular que ha utilitzat l’Estatut i Catalunya precisament per tapar les retallades i la corrupció i la falta d’un projecte engrescador pel conjunt de l’Estat.

Ja n’hi ha prou d’enfrontaments i problemes! Necessitem persones que apostin pel diàleg i les solucions. Caldria, doncs, més humilitat, responsabilitat i visió de país i societat per part d’algunes persones, que donin el necessari pas al costat les que aposten pel ressentiment i la crispació i permetin obrir una nova etapa amb aquelles amb capacitat per escoltar i negociar solucions polítiques.

Ja n’hi ha prou d’incomplir les lleis i normes que no m’agraden o que no encaixen amb els interessos partidistes. Prou també de no resoldre i d’encolomar els fracassos de la política a la justícia.

Ara toca un canvi. Ara cal rebaixar la tensió social i institucional a través de la formació d‘un Govern que compleixi amb les lleis i amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Ara toca obrir una nova etapa d’estabilitat política, institucional i econòmica que ens permeti recuperar el temps perdut i curar les ferides obertes.

Ara toca acabar amb els blocs i fronts de la política catalana i ser prou valents per fer concessions que ens permetin arribar a acords que desencallin la situació. Sense renúncies serà impossible avançar. Ho il·lustrava molt bé el President Tarradellas quan afirmava durant els primers anys de la transició que “l’Estatut de Catalunya no agrada a ningú; ni als diputats, ni als senadors, ni a mi, ni a Adolfo Suárez”.

En resum, seguint l’exemple de Tarradellas, “és urgent que Catalunya recuperi la unitat i que s’oblidi tot el que ens separa”. El futur de la política catalana i del conjunt de la societat dependrà d’aquells conciutadans que siguin capaços de somniar amb un nou projecte de país que recuperi el seny, la unitat i el progrés econòmic i social.

Òscar Ordeig i Molist

Diputat del PSC per les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here