Assassins en sèrie, pops abissals, exorcistes i ressucitadors, aquesta setmana al cinema

Serà per varietat, que aquest cap de setmana podem probar entre les estrenes de la cartellera des de l’adpatació cinematogràfica del seupervendes American assassin, passant per les aventures animades d’un polp que viu en les profunditats a Deep, o la recerca periodística basada en fets reals de The Crucifixion, per seguir amb un remake de la pel·lícula de 1990, Linea mortal, rebatejada ara com Enganchados a la muerte o dues històries potser més terrenals com La batalla de los sexos, amb el tennis com a rerefons o les peripècies d’un monologuista a La gran enfermedad del amor. Per triar i remenar.

AMERICAN ASSASSIN 

Un assassí nord-americà únic en la seva espècie, posseït de ferotges habilitats i un insaciable instint de venjança neix en aquest thriller d’espionatge i acció, ambientat en la crua realitat actual d’enemics difícils de detectar, agents invisibles d’operacions encobertes, vigilància d’alt nivell, armes nuclears portàtils i agendes ocultes. Aquesta és la història d’un mestre d’espies de la lluita antiterrorista del segle XXI que, en un món de regles noves, trenca tots els vells motlles. Però, per molt que ens trobem a la meitat d’una època d’audaços individualistes, aquesta és també una història d’agents repartits per tot el món que descobreixen el que veritablement importa: treballar units pel ben comú.
Basada en la sèrie de llibres d’èxit de vendes del difunt Vince Flynn, American Assassin, que presenta a un dels herois que treballa en les ombres més populars de la ficció contemporània: el superagente de la CIA Mitch Rapp. Un inesperat esclat de violència tira per terra el futur de Rapp i serveix per engegar la seva carrera com a guerrer clandestí en primera línia de l’era del terror. Ara haurà de descobrir com convertir la fúria que el consumeix en el motor que el porta a donar caça a aquells que podrien destruir els somnis d’altres persones, en un món en el qual la claredat no és fàcil d’aconseguir.

THE CRUCIFIXION 

La pel·lícula arrenca a Romania amb un esgarrifós crit que ressona en la distància. En un monestir, el pare Dimitru i quatre monges transporten a una dona magolada i immobilitzada en una creu. La dona és la germana Adelina Marinescu i està sent sotmesa a un exorcisme.
A Nova York, Nicole Rawlins, una jove periodista, demana al seu oncle Phillip, que dirigeix un diari similar a The Times, que investigui el cas d’un sacerdot detingut a Romania per assassinar a una monja durant un exorcisme. Phillip es mostra reticent, ja que Nicole està obsessionada amb desmuntar qualsevol teoria relacionada amb la religió des de la mort de la seva mare. Finalment, la seva neboda insisteix tant que Phillip accedeix a donar-li un cop d’ull a la notícia.
Nicole arriba a Romania per entrevistar-se amb el pare Dimitru a la presó. Després de subornar a un policia, aconsegueix parlar amb el pare Corogeanu, qui li explica què va ocórrer la nit de l’exorcisme: quan el bisbe va interrompre la sessió, tot es va anar a norris i el dimoni va aconseguir arrabassar-li la vida a la germana Marinescu.
La propera parada de Nicole és l’hospital, on demana l’informe de l’autòpsia. El metge forense comenta que mai havia vist quelcom similar: sembla que l’haguessin escanyat des de dins.
Nicole crida al seu oncle Phil per explicar-li el que ha descobert. Vol investigar el cas per comprovar si aquesta és la història d’un capellà que va assassinar a una monja o la d’un sacerdot que es va enfrontar al dimoni i va perdre. Phil coneix a la seva neboda i sap que ella està convençuda de la primera opció.

DEEP

En un futur en el qual els oceans han augmentat la seva grandària i els humans han abandonat la Terra, descobrirem una fossa que alberga una estrambòtica colònia de criatures abissals i que es troba submergida a milers de metres de profunditat. En ella viu l’aventurer Deep –l’últim polp de l’espècie dumbo- al costat dels seus millors amics: Evo, un covard peix llanterna, i Alice, una discreta gambeta abissal.
No obstant això, una catàstrofe posarà en greu perill a tots els habitants de la seva colònia i els obligarà a emprendre un perillós viatge a través de les profunditats dels oceans per salvar als seus habitants. Així, acompanyarem a Deep i els seus amics a la recerca de l’única criatura capaç d’ajudar-los, un ésser mític i enorme, el nom del qual era esmentat ja en èpoques remotes.
Durant el seu increïble viatge, coneixeran a Maura, una elegant i perillosa bruna que, malgrat amenaçar-los contínuament amb devorar-los, formarà part de l’alegre companyia. Junts recorreran llocs sorprenents com la ciutat de Nova York submergida i també s’enfrontaran a temibles enemics… Aconseguiran Deep i els seus amics derrotar als vilans per així retornar als oceans la seva antiga glòria?

ENGANCHADOS A LA MUERTE

L’any 1990, Joel Shumacher va dirigir i portar a Sitges la pel·lícula de caire fantàstic, Línea mortal de la que ara s’ha fet un clar remake i en el que s’ha recuperat a un dels seus protagonistes, Kiefer Sutherland. En aquest thriller fantàstic, cinc estudiants de medicina, obsessionats amb el misteri del que ens espera més enllà dels confinis de la vida, emprenen un atrevit i perillós experiment. A força de detenir el seu cor durant un breu lapse de temps, cadascun d’ells pateix una experiència propera a la mort, la qual cosa els permet conèixer de primera mà l’altra vida. Però, a mesura que els seus experiments es van fent més perillosos, cadascun d’ells haurà d’afrontar els pecats del seu passat, que afloren com a conseqüència paranormal de les seves incursions en el més enllà.
La pel·lícula comença quan una estudiant de medicina –que té els seus propis motius que es guarda amb molta cura– convenç a quatre dels seus companys perquè realitzin amb ella un perillós experiment: vol detenir el seu cor i experimentar la mort durant un breu lapse de temps, controlant la seva activitat cerebral per veure si aconsegueixen alguna prova de vida més enllà de la mort; llavors, necessita que els seus companys la ressuscitin.
Què podria convèncer a algú per intentar quelcom tan perillós? Què sinó la perspectiva d’obtenir uns resultats revolucionaris, que podrien fer-los famosos. “Imagina que descobreixen la prova que estaven buscant: seria el major descobriment mèdic del segle”, opina el director Niels Arden Oplev. “Courtney, interpretada per Ellen Page, apel·la a la pressió que els altres estudiants senten en un entorn tan despietat. Com diu un dels personatges: aquesta no és una facultat de medicina que es dediqui a formar metges rurals, estan aquí per ampliar els límits del coneixement humà”.

LA BATALLA DE LOS SEXOS

En el final de la revolució sexual i de l’auge del moviment feminista, el partit de tennis celebrat en 1973 entre la campiona mundial femenina Billie Jean King i l’ex campió masculí i trampós habitual Bobby Riggs, va ser anunciat com La batalla de los sexos i es va convertir en un dels esdeveniments esportius de major audiència de tots els temps, aconseguint la xifra de 90 milions d’espectadors a tot el món. A mesura que la rivalitat entre King i Riggs va creixent en intensitat, fora de la pista cadascun estava lliurant batalles més personals i complexes. La implacablement reservada King no només era abanderada de la igualtat, sinó que a més lluitava per acceptar la seva pròpia sexualitat a mesura que la seva amistat amb Marilyn Barnett anava evolucionant. I Riggs, una de les primeres celebritats feta a si mateixa de l’era dels mitjans, bregava amb els dimonis del seu ludopatía a costa de la seva família i de la seva esposa, Priscilla. Junts, Billie i Bobby van oferir un espectacle cultural el ressò del qual va depassar amb molt les pistes de tennis, deslligant discussions en dormitoris i sales de consell que encara avui segueixen ressonant.

LA GRAN ENFERMEDAD DEL AMOR

La pel·lícula narra la història real de Kumail i Emily, una parella que es coneix en un espectacle de comèdia. Quan semblava que tot anava a quedar-se en una trobada d’una nit, la seva relació comença a avançar malgrat les diferències culturals, complicant les vides de tots per les expectatives que tenien els pares de Kumail, uns musulmans estrictes.
Tot empitjora encara més quan es descobreix que ella pateix una misteriosa malaltia…
La història es mou en un territori molt autobiogràfic i centra la narració de la La gran enfermedad del amor en Kumail, un pakistanès que intenta ser monologuista professional a Chicago. Kumail és un expert en compartimentar i separa escrupolosament les seves dues vides: una com a còmic jove que viu en un apartament espantós i que lliga de vegades amb alguna noia; i un altre que és l’adorat fill de pares musulmans tradicionals. Els seus pares tracten d’adaptar-se a la seva carrera de còmic, en part perquè Kumail no els ha donat cap raó per creure que no va a emprendre una altra més seriosa i contreure un matrimoni tradicional pakistanès.