Sé que ja s’ha dit gairebé tot sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. No obstant, m’agradaria fer la meva aportació sobre allò que ja sabia, el que m’ha sorprès i el que m’hagués agradat.

Per exemple, ja sabia que la nostra gent s’havia de comportar com s’ha comportat, amb un grau de maduresa excepcional, fent el que calgués per ajudar, i responent amb molta serenor al repte terrorista.

També tenia clar que els terroristes són simplement uns miserables, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin i responguin a l’adjectiu que es vulguin aplicar. Són sempre uns individus que se situen a l’altre costat de la nostra ratlla de la decència i el respecte sobretot a la vida. Violència gratuïta és feixisme pur i dur, en qualsevol lloc del món. I afegeixo jo, sigui individual, en grup o en nom d’un estat o una civilització, d’orient o d’occident. M’és del tot igual.

Tenia clar també que tot l’entramat del poder de la dreta i extrema dreta espanyola faria l’impossible per amagar les vergonyes de l’Estat referents a la venda d’armes als països que subvencionen les doctrines més extremistes de l’islamisme en moltes mesquites, per mitjans digitals i a través d’immams a tot el món, i que són els que ens venen petroli amb sucoses comissions variades, la més coneguda rebuda pel rei emèrit Joan Carles I. I que farien el que calgués per enredar la troca, tot manipulant l’actuació del govern de Catalunya i en favor de la seva concepció de l’estat unitari i unívoc. No hi poden fer més, són així.

No tenia tan clar que el govern de Catalunya tingués la capacitat i la sang freda suficient per gestionar d’una manera tan positiva com ho ha fet aquesta crisi dels atemptats. La reacció dels mossos fou contundent i rapidíssima, la política comunicativa exemplar, tot recorrent a la font inicial que era la dels mossos, sense manipulació política, i en general la veu dels polítics catalans fou bastant exemplar ( amb alguna excepció) en el sentit de no polititzar l’assumpte. Una altra cosa fou que a la manifestació s’hi anés amb estelades de manera molt nombrosa, cosa que ha polititzat el tema en un altre sentit també. I em penso que no tocava.

Una novetat ha estat per a mi el fet que els assassins fossin nois molt joves, integrats en una població petita del país de només 11.000 habitants com és el cas de Ripoll. És a dir, que aquestes noves captacions ja no provenen de grans ciutats, la qual cosa ens fa a tots més vulnerables i fins i tot responsables de la gent jove en risc de ser capats pels radicals en les nostres pròpies ciutats.

Em pregunto què els deuria passar pel cap a aquests nois que passejaven tranquil·lament pels carrers de Ripoll com molts milers que passegen pels carrers d’altres ciutats catalanes. Suposo que tot plegat deu ser fruit d’una barreja de falta de perspectives, menjada de coco i manipulació d’un element catalitzador ( immam o un altre), propaganda d’ISIS via Internet, pertanyença a un grup a qui admirar i ser admirat, odi a Occident que està lluitant contra països orientals per dominar les matèries primeres, i causant milers de morts innocents i refugiats que ningú vol acollir, etc.

M’hagués agradat sobretot que la manifestació de Barcelona hagués estat com la que hi va haver amb motiu de l’assassinat d’Ernest Lluch, una ciutat plena de gom a gom, en silenci, sense ni una bandera de cap mena, i tothom de manera unitària clamant per la fi d’ETA. Ja sé que els temps no són es mateixos i que moltes coses han canviat, des del meu punt de vista a pitjor.

Som en temps de reflexió i de posar benes a la ferida, i de buscar la manera que no es torni a produir un fet tan luctuós. Em temo que no n’hi haurà prou amb mesures voluntaristes i retòriques. No sé molt bé què s’hauria de fer, això ho hauran de decidir els tècnics. M’imagino que s’hauran de prendre una barreja de mesures preventives, laborals, formatives, polítiques, etc. per evitar i prevenir nous casos de radicalització a casa nostra.

Allò que cal tenir molt clar és que no hem de caure en el parany dels extremistes d’ISIS, els quals voldrien separar la nostra comunitat segons orígens, races i religions de manera artificial i trencar la convivència, a fi de tenir més opcions de captació de joves radicals.

Curiosament, qualsevol manifestació d’islamofòbia, sense sospitar-ho els seus autors, fan el joc als radicals i els apropa als seus objectiu . Són els seus millors aliats.

Joan Fornsubirà

Regidor del Comú de Tàrrega

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here