Les aventures de ‘Thor. Ragnarok’ contra el terror psicològic d”El secreto de Marrowbone’

Thor tanca la seva primera trilogia amb Ragnarok, la que preten ser la més espectacular de la nissaga fins ara i que recupera un altre dels herois de la Marvel, com és el virtual Hulk. En un altre àmbit, El secreto de Marrowbone està ambientada en una casa on uns nens ha de sortir endevant després de la mort de la seva mare. Una comèdia romàntica com Canción de Nueva York ens transporta a ambients més amables però amb un triangle sentimental i familiar pel mig. I per últim, Mal genio parla d’un dels episodis vitals més controvertits en la vida del cineasta Jean-Luc Godard.

THOR. RAGNAROK

En aquesta nova aventura, que és la tercera, Thor està empresonat a l’altre costat de l’univers sense el seu poderós martell i s’enfronta a una carrera contra el temps per tornar a Asgard i detenir el Ragnarok -la destrucció del seu món natal i el final de la civilització asgardiana- a les mans d’una nova i totpoderosa amenaça, la despietada Hela. Però primer ha de sobreviure a una mortífera competició de gladiadors que ho enfronta al seu antic aliat i company Venjador, l’Increïble Hulk!
La pel·lícula, continua el llinatge d’aventures èpiques narrades en els dos èxits anteriors de la franquícia (Thor de 2011 i Thor: El mundo oscuro, de 2013 que, en el seu conjunt van recaptar més d’1.100 milions de dòlars en les taquilles de tot el món).
La tasca de trobar una nova història que dotés de contingut a les següents gestes de Thor va començar amb una anàlisi de la història del personatge, tal com explica el productor Kevin Feige: “Els personatges secundaris de Thor, la seva llista de vilans i el drama familiar que es produeix entre Loki i Odín, ens brinden alguns dels arguments més rics de qualsevol dels personatges de Marvel”.
En la mitologia nòrdica, Ragnarok significa “la fi de l’univers”.
El director Taika Waititi no només dirigeix, també encarna a un nou personatge digital de l’Univers Cinematogràfic Marvel anomenat Korg (que Marvel va introduir en un còmic de 1962). Waititi és molt conegut no només per dirigir, sinó també per actuar en les seves pròpies pel·lícules.
En l’època en la qual estava pluriempleat com a director i com a intèrpret de Kong davant les càmeres, l’equip de VFX va demanar a Waititi que es posés el leotard gris que s’utilitza a la tecnologia de captura de moviments. A més, la peça estava esquitxada de meitats de pilotes de ping pong, que s’utilitzen en posproducción quan els animadors de VFX creen el personatge digital en l’ordinador. Resultava molt estrany veure’l dirigir vestit d’aquesta manera.
En Thor: Ragnarok, els personatges dels còmics de Marvel que aterren en l’Univers Cinematogràfic Marvel inclouen a la vilana Hela (Cati Blanchett), que va aparèixer per primera vegada en els còmics de Marvel en 1964; a la feroç guerrera Valkyrie (Tessa Thompson), que va debutar a les pàgines del còmic en 1971. En els còmics, Hela, que encarna Cati Blanchett, és una de les més ferotges enemigues de Thor, i és la primera protagonista vilana dels llargmetratges dels Estudis Marvel realitzats fins avui.
La pel·lícula no només és el primer llargmetratge de l’Univers Cinematogràfic Marvel que es roda a Austràlia, sinó en tot l’hemisferi sud.

EL SECRETO DE MARROWBONE

1969. L’Amèrica rural. Jack (20) i els seus germans Jane (19), Billy (18) i Sam (5) viuen pràcticament com a ocupes a la vella Casa Marrowbone, una granja en ruïnes que va pertànyer a Nettie, la bestia de la seva mare i que ha estat abandonada durant molts anys. Al començament de la història, descobrim que Jack, Jane, Billy i Sam guarden un secret. Van deixar Anglaterra amb la seva mare Rose (40), fugint d’un pare maltractador buscant una nova vida en un nou país. Però Rose estava molt malalta i va morir poc després d’arribar a Marrowbone. Jack està a un any de ser prou gran com per ser legalment responsable dels seus germans. Tement que els puguin donar en acolliment, que els separin o siguin enviats a un orfenat, decideixen enterrar a la seva mare en el jardí i mantenir la seva mort com un secret fins que Jack compleixi els 21.
Els germans viuen aïllats. Sam no va al col·legi. Billy pesca, caça i vigila. Jane s’encarrega d’un petit hort i treu una mica de diners per a la família cuinant pastissos com la seva mare solia fer per a una botiga local. Sam es manté ocupat amb els seus jocs de fantasia; la gran granja és un enorme pati d’esbarjo, i viu aliè al perillós de la seva situació. Jack va al poble una vegada a la setmana, on ven els pastissos de Jane per aconseguir una mica de diners per sobreviure. En les seves visites setmanals, Jack també veu a Allie (20), una jove i intel·ligent noia que gestiona la biblioteca local. Ella és la seva única amiga, però Allie no ha vist a Jane, Billy o Sam des que Rose va emmalaltir l’hivern anterior, i els troba molt a faltar. Jack vol a Allie, però la mort de la seva mare li ha empès a mantenir certa distància, fent forat en la seva relació.
Les coses es compliquen quan Jack rep una carta de Potter (35), un advocat local contractat per Rose per organitzar tots els assumptes legals i poder heretar la vella granja Marrowbone. Visitarà la granja per aconseguir la signatura de Rose en alguns documents legals i haurà de demanar-los diners per poder pagar a altres familiars que també desitgen compartir aquesta casa. Jack i els seus germans tramaran un pla per enganyar a Potter. Li diran que Rose està massa malalta per reunir-se amb l’advocat i Jane falsificarà la seva signatura. Però, què passa amb els diners?
Aquí és quan Billy deixa la casa d’amagat i torna amb una vella caixa de seguretat amb lliures esterlines i joies robades. Jane no està contenta. Sap d’on provenen aquests diners. Pertanyen a aquest passat que han intentat deixar enrere a Anglaterra… i el pare violent del que van fugir. Tem que aquests diners estiguin maleïts i que els hi portin problemes molt majors que el propi advocat. I així serà, més ràpid del que esperen.
La mort de Rose és només el primer de molts secrets que existeixen entre els murs de la vella casa Marrowbone.

CANCION DE NUEVA YORK

A la deriva per la ciutat de Nova York, la vida d’un desil·lusionat jove recentment graduat dóna un gir de 180 graus quan comença una relació amb l’amant del seu pare.
Canción de Nueva York està explicada des del punt de vista de Thomas Webb, un jove amb aspiracions de grandesa però que no sap com aconseguir-les. El seu amor no correspost per Mimi, una bella i idealista estudiant que es troba embolicada en una relació amb el clàssic noi dolent, només aconsegueix que Thomas se senti més desesperançat.
Allan Loeb, guionista de Canción de Nueva York, era a punt d’abandonar les seves esperances de treballar com a guionista quan aquesta pel·lícula ho va canviar tot. Després d’una dècada a Hollywood no massa fructífera, Loeb va decidir mudar-se des de Los Angeles fins a Nova York, on tenia pensat treballar en una idea a la qual havia estat donant forma: una història sobre el que suposa fer-se adult a Manhattan.

MAL GENIO

París 1967. Durant el rodatge de la seva nova pel·lícula, el director francès Jean-Luc Godard s’enamora de l’actriu Anne Wiazemsky, 20 anys més jove que ell.
Un any després, després de casar-se amb Anne i haver trobat aparentment l’estabilitat, Godard es veu sumit en una crisi existencial a causa del negatiu acolliment de la pel·lícula i als conflictes socials que s’estan desenvolupant a París.
El director Michel Hazanavicious apunta el com i per què, del títol de la pel·lícula: ‘Mai he estat molt bo en l’elecció de títols… Sóc un gran admirador de Godard, l’elecció del qual de títols és sempre brillant. Fins i tot vaig arribar a sospesar que ell escollís el títol, ja que la pel·lícula va sobre ell. Els títols de les pel·lícules que va fer en els anys seixanta són magnífics pel seu reflex propi en l’autor: Viure la seva vida, El menyspreu, El soldadito, Al final de l’escapada…
El primer títol que vaig tenir va ser The Great Man, però tenia un to càustic que no m’agradava. Podria haver estat mal interpretat. D’altra banda, em va agradar el costat Belmondesc de Le Redoutable; també recorda a marginal, incorregible… M’agrada el fet que la paraula pugui tenir una connotació ambígua: dir que algú és temible pot ser un compliment o un retret. Finalment, m’agrada la idea d’utilitzar el truc “I així va la vida amb Mal genio”, fins i tot per acabar la pel·lícula amb ella. Dóna un toc irònic que m’agrada’.