boreas
L'expresident de la Diputació, en el moment que va sortir detingut de la Diputació de Lleida, fa un any
ilerdent

El ‘cas Boreas’ segueix en fase d’instrucció judicial i sense encausats un any després de les 24 detencions, el 2 d’octubre de 2018, entre elles la del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. El jutjat instrucció 1 de Lleida va dividir la causa en cinc parts, una de principal i quatre de secundàries.

En la principal part de “Boreas” s’investiga si des de la Diputació de Lleida, a través de Reñé i de la seva llavors mà dreta Marlen Minguell, es dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres ‘a dit’ a empreses a canvi de comissions. La jutgessa encara no ha pres declaració a cap dels investigats en relació a aquests fets que poden comportar delictes de corrupció i enriquiment personal perquè, segons fonts judicials, encara ara se segueix rebent documentació clau per a la investigació.

De les quatre parts secundàries, el jutjat n’ha arxivat una relacionada amb un accident laboral i n’ha inhibit una altra a Tarragona. És la referent a unes obres en unes rotondes del Morell (Tarragona) en què s’investiga, segons fonts judicials, si es van adjudicar a dit els treballs a l’empresa lleidatana M. J. Gruas a canvi que subcontractessin la jardineria de l’obra a una empresa del fill de l’alcalde del Morell.

Les altres dues estan encara pendents de resoldre. La que sembla que està més avançada és la peça que investiga si l’excoordinadora general de la Diputació, Marlen Minguell, va intentar influir des de la seva posició per beneficiar una empresa familiar a Balaguer.

Minguell va declarar com a investigada al jutjat d’instrucció 1 de Lleida el 6 de maig, juntament amb dos investigats més. La fiscalia ha demanat el l’arxiu d’aquesta causa mentre que la Diputació s’oposa a deixar d’investigar Miguell, mentre sí que en demana l’arxiu contra un altre dels investigats, funcionari de l’ens.
També està pendent de resolució judicial una altra peça secundària en què s’investiga si des de l’Ajuntament de Fondarella, del qual Reñé n’era i n’és l’alcalde, s’haurien desviat subvencions per fer obres entre l’escola de Fondarella i el cementiri del municipi. Reñé va declarar al jutjat com a investigat el 3 de juliol passat per suposats delictes de prevaricació i malversació.24 detencions i 6 escorcolls

L’operació policial i judicial del 2 d’octubre de 2018, ara fa un any, va comportar la detenció del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més. Així mateix, es van fer sis escorcolls, entre els quals al Palau de la Diputació, la seu de l’Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida i l’empresa M. J. Gruas, entre d’altres. La causa està oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal i la porta el jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es va negar a declarar a la comissaria dels Mossos quan va ser detingut i va dir que el que hagués de dir ho diria al jutge quan fos cridat. Hores després, però, en una roda de premsa va negar haver rebut mai cap comissió ni haver actuat en benefici de ningú.

Tot i que inicialment es va negar a dimitir del seu càrrec de president de la Diputació de Lleida, finalment va anunciar que dimitia l’11 d’octubre de 2018, nou dies després de ser detingut, “per respecte a la institució”. Ho va fer sol en una sala de premsa plena només de periodistes i retraient “deslleialtat” a diputats del PDeCAT, assegurant que la majoria dels seus companys de partit li havien transmès que creien que havia de deixar la presidència de la Diputació.

L’origen de la investigació: l’adjudicació de depuradores del Pla d’Urgell

La investigació es va iniciar l’any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d’una reunió de l’empresa M. J. Gruas, en què es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d’haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’any 2010.

En l’acta, amb data 14 de novembre de 2014, l’assessor jurídic de l’empresa deia que “els pagaments com a conseqüència de l’adjudicació són coneguts per tots els membres del consell” i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l’adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d’Urgell: Linyola, Bell-lloc d’Urgell, Barbens-Ivars d’Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.

L’acta formava part d’una documentació de gairebé 400 pàgines, en què es recollien també algunes d’aquestes factures, així com correus en què responsables d’empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas deien quan, com i amb quin concepte s’havien de fer les factures. Els Mossos també van detenir responsables d’aquestes empreses el 2 d’octubre de 2018.

Arran d’aquests fets es van començar a investigar altres casos similars per determinar si des de la Diputació de Lleida s’intentava influir en l’adjudicació d’obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions a l’expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell, unes pràctiques que podrien ser constitutives de diversos delictes contra l’Administració pública, especialment suborn i frau en matèria de contractació així com blanqueig de capitals. Precisament, una de les persones detingudes va ser Enrique Regaño, mà dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació.

El jutjat investiga si Reñé podria haver cobrat comissions de fins a 200.000 euros per al seu lucre personal. Segons la investigació, l’expresident de la Diputació va passar “períodes llargs” sense usar targetes de crèdit i pagant sempre en efectiu.

L’octubre de 2018, la investigació del ‘cas Boreas’ comptava amb un sumari de quinze toms i més de 4.000 folis. Ara, però, aquest volum ha crescut ja que el jutjat d’instrucció 1 de Lleida encara rep, un any després, documentació relacionada amb la causa principal. És per això que encara estudia aquesta peça i no ha pres declaració a cap dels investigats fins al moment. La jutgessa que porta el cas ja va qualificar la causa de “complexa” i va acordar ampliar de 6 a 18 mesos el termini d’instrucció. Queden, doncs, sis mesos de marge per seguir investigant i prendre declaració judicial als implicats.

Repercussions polítiques

La detenció també va suposar que el 21 de gener de 2019, Reñé acordés amb la direcció del PDeCAT la seva renúncia a la presidència del partit a Lleida. Va dir que ho feia per “responsabilitat” i va atribuir a un “amotinament” el fet que alguns militants qüestionessin la seva presidència i la continuïtat en l’executiva de la vegueria.

La creació de la comissió especial informativa sobre el ‘cas Boreas’ també va portar cua. L’anunci de la seva creació es va fer el 31 de gener d’aquest 2019 però no es va constituir fins a l’1 d’abril. El principal escull era el debat per la presència o no de Reñé a la comissió, la qual rebutjaven els grups de l’oposició. Finalment, tot i haver-se negat reiteradament, Reñé va renunciar a formar-ne part per no “entorpir-la” tot i considera-la “del tot innecessària”.

La primera reunió es va fer l’1 d’abril i la segona a finals de juliol, quan es va informar de l’acció judicial que s’havia emprès per oposar-se a l’arxiu de la causa contra Marlen Minguell, investigada per revelació de secrets i tràfic d’influències. Es tracta d’una peça separada del ‘cas Boreas’ en què la jutgessa també investiga l’exdiputat de CiU Francesc Xavier Ballabriga i el director de Promeco, Joan Buchaca.

En el cas d’aquest últim, la Diputació sí que en demana l’arxiu ja que considera que no va cometre cap irregularitat. La jutgessa investiga si Minguell, amb l’ajuda de Ballabriga i Buchaca, va fer gestions perquè l’explotació bovina que la seva família té a Balaguer obtingués una ajuda europea per un projecte de cinc milions d’euros. La fiscalia ha demanat el sobreseïment d’aquesta causa.

Tot i que a Diputació de Lleida va anunciar que es personaria com a part en el ‘cas Boreas’, de moment no ho ha fet. Segons fonts d’aquesta administració estan esperant veure com evoluciona el cas i què conclou la jutgessa per decidir si es presenten o no com a acusació particular.

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.