Carta als Reis Mags 2026

 

Estimats reis d’Orient:

Enguany no us demanaré joguines ni cap desig personal. La meva carta és per vosaltres,
però sobretot per la societat que, entre tots, estem intentant mantenir dempeus. I sí, ja sé
que el vostre sac no és infinit i que també esteu afectats per la inflació i la pujada del
preu del camell. Però si algú pot escoltar peticions impossibles, sou vosaltres.

1) Estimats Reis doneu-nos una saviesa compartida per afrontar la irrupció de la
intel·ligència artificial. La tecnologia avança més ràpid que la nostra capacitat de
regular-la i encara més que la nostra capacitat de comprendre-la. No us demano que
freneu el progrés sinó que ens ajudeu a recuperar el criteri i el sentit comú, l’ètica i la
serenitat per viure amb una tecnologia que pot ser aliada o enemiga. Depèn de nosaltres.
Estimats Reis, ajudeu-nos a que la IA ens complementi, però no ens substitueixi; que
sigui una eina i no una amenaça; que ajudi a reparar desigualtats en lloc de crear-ne de
noves.

2)Volem un nou futur, per a les petites i mitjanes empreses. Les PIMES continuen sent
motor econòmic i social del país, però sovint funcionen amb el fre de mà posat, amb
greus dificultats estructurals que amenacen la seva viabilitat: absentisme laboral, una
pressió fiscal i burocràtica excessiva, falta de productivitat, la manca d’accés al
finançament, l’escassetat de mà d’obra tan qualificada com d’oficis artesanals i
essencials, dèficits crònics d’infraestructures —especialment als territoris de Ponent—,
una digitalització que avança massa lentament per falta de suport real, i una major
sensibilitat per part de les Administracions Públiques, que sovint legislen o intenten
legislar sense tenir en compte la realitat de les empreses. No demano miracles, només
que el sistema deixi de posar pedres al camí dels que generen ocupació i riquesa real al
territori.

Per altra part a Lleida, tenim un tresor sovint oblidat: l’aeroport d’Alguaire. El seu
potencial de creixement és enorme, tant a nivell logístic com econòmic i territorial, i
podria esdevenir un motor de desenvolupament per a tota la demarcació amb una visió
estratègica clara.

3) Que els joves puguin emancipar-se sense haver de triar entre endeutar-se per sempre
o renunciar a una vida pròpia, a un projecte, a una família i a un futur. L’habitatge s’ha
convertit en el mirall més cru de la desigualtat. Necessitem polítiques valentes, no
pedaços; habitatges assequibles, no només estadístiques maquillades; i la convicció
col·lectiva que sense futur per als joves, no hi ha futur per a ningú. Reis, doneu-nos
valentia —a governants i a ciutadans— per posar fi a un problema que està expulsant
dues generacions senceres del seu propi país.

4)-També us volem parlar d’una ferida oberta que desgasta la confiança de la ciutadania
i frena qualsevol intent de progrés: la corrupció. Cada cas que surt a la llum, no és
només una notícia, és una bufetada a les persones que compleixen, que paguen impostos
i que treballen honestament cada dia. La corrupció roba recursos, però sobretot roba
esperança, credibilitat i futur, especialment a les generacions joves. Us demanem que ens ajudeu a construir una cultura de transparència real, on la gestió pública sigui
exemplar, on qui fa trampes assumeixi conseqüències, i on l’ètica deixi de ser un discurs
per convertir-se en una pràctica quotidiana.

5) Volem pau. Una paraula breu, però sempre massa llunyana. Ucraïna i Rússia
continuen atrapades en una guerra que desgasta el món sencer, i al planeta hi ha massa
conflictes que no surten als titulars però trenquen vides igualment. No espero que
arribeu a tot —ni vosaltres podeu apagar totes les bombes—, però sí que inspireu
negocis, diàleg i voluntat política. Perquè fins i tot la pau necessita, com els infants, una
mica de màgia per sobreviure.

6) Vivim en un país molt polaritzat actualment. Polarització que genera confrontació,
divisió, blocs, sensació d’impotència, veritats úniques ( que sempre són cegues) o dues
mitges veritats, que a la fi equivalen a una mentida. Tots sabem que les veritats úniques
no existeixen. Aquesta polarització política és una fallida emocional i sentimental, que
l’hem de transformar en un clima serè i en un ambient positiu. La desqualificació que
no la discrepància, l’hem de convertir en diàleg. L’agressivitat verbal i política que
existeix avui dia, l’hem de canviar en convivència i respecte. Perquè entendre’ns no
significa estar d’acord, significa mirar-nos als ulls, parlar, conviure junts en pau,
harmonia i intentar ser empàtic amb les altres persones i veïns que pensen de forma
diferent.

Reis Mags, us he demanat moltes coses, ho sé. Però no us preocupeu: no cal que les
deixeu totes sota l’arbre la nit del 5 de gener. Amb que ens ajudeu a començar el camí,
ja farem la resta. La societat no necessita miracles, només empentes, coratge i una mica
de llum. I vosaltres, si més no, això sempre ho heu dut a les butxaques.
Gràcies per escoltar. I sobretot, per continuar venint.

Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret i professor de l’Escola De Relacions laborals, adscrita a la Universitat de Lleida.