Cap de setmana mogut a la cartellera amb cinc estrenes, algunes viculades als propers Oscar, com Call me by your name, una drama sobre l’adolescència i la homosexualitat, candidat a quatre estatuetes. Acció i intriga en el thriller El pasajero, que uneix de nou al director català Jaume Collet-Serra amb el seu actor de capçalera, Liam Neeson, o una de les habituals comèdies franceses ‘trencataquilles’ com és C’est la vie. Però hi ha més, el tancament de la trilogia El corredor del laberinto: La cura mortal i la pel·lícula d’animació de la setmana, Petzi i la mar salada. Cinema per a tots els gustos.

EL PASAJERO

El pasajero
Cartell de la pel·lícula (Fox)

Quarta col·laboració entre Jaume Collet-Serra després d’Una noche para sobrevivir, Non-stop i Sin identidad. La història se centra en Michael MacCauley, un gestor d’anar per casa en una gran asseguradora, que viu amb la seva dona i fill en Westchester, en l’estat de Nova York. Com a tants homes treballadors, està bregant amb una situació econòmica límit, intentant arribar a fi de mes, estirant al màxim el seu sou. El seu fill és a punt de marxar-se a la universitat i la seva dona no entén com la família subsistirà.
De sobte, un dia, la seva situació empitjora: Michael va al treball i li acomiaden. No obstant això, no serà l’única cosa que espatllarà el seu dia. Al tren de tornada a casa al final del dia, la passatgera de davant es presenta com Joanna i li fa una proposta: que busqui a un passatger al tren al que no li pegui estar aquí a canvi d’una important quantitat de diners. Un assumpte fàcil, es pot pensar. Però no tant si ets un expolicia que té un gran sentit ètic del que està be i el que està malament. Michael acaba accedint a trobar al “sospitós” entre els passatgers, fent valdre el seu enginy i la seva habilitat per descobrir la seva identitat, però no triga a adonar-se que està enmig d’una conspiració mortal, que podria acabar amb la mort de tots els que van al tren, i ell és l’únic capaç d’evitar-ho.
Segons va sospesant en qui pot confiar entre els passatgers habituals, es veu ficat en una persecució per frustrar la conspiració, atrapar als assassins i assegurar-se que el tren i els seus passatgers estiguin fora de perill.

EL CORREDOR DEL LABERINTO. CURA MORTAL

El corredor del laberinto
Cartell de la pel·lícula (Fox)

A El corredor del laberinto, Thomas (Dylan O’Brien) es despertava quan li portaven fins al Clar. No tenia records de qui era o de per què s’havia convertit en un membre d’aquesta comunitat de joves, entre la qual es troben també Minho, el corredor capdavanter; Newt, un bon amic i conseller, Gally, un líder i adversari; i Teresa, l’única noia del clar, amb qui és possible que Thomas tingui una història potencialment fosca. Estan tots atrapats, envoltats per murs de 60 metres d’alçada i per un laberint en constant canvi.

Però tot va com més va pitjor quan els joves clarians (com se’ls coneix) per fi aconsegueixen fugir del laberint i descobreixen que es troben a la meitat d’un lloc apocalíptic anomenat La Cremada. A El corredor del laberinto: Las pruebas, Thomas i els clarians supervivents coneixien nous aliats a mesura que descobreixen pistes sobre un grup misteriós que està darrere d’aquestes proves: una organització coneguda com a Cruel.

En El corredor del laberinto: La cura mortal, les intencions de Cruel comencen a ser més evidents. La Dra. Ava Paige, directora executiva de Cruel, està prop del que creu que és la cura per a una malaltia coneguda com la Llamarada, una infecció que ha mimbat la població del món. Però la cura implica sacrificar als pocs joves que queden al món que aparentment són immunes. Per alliberar als que han estat retinguts com a subjectes de prova, inclòs el seu amic Minho, Thomas ha d’unir-se ara a tots els supervivents, els vells i els nous, i plantar batalla a la que podria ser l’última ciutat i el bastió final de Cruel. Ha d’irrompre en la ultrasegura seu de Cruel i tractar d’enderrocar l’organització des de dins. Una història amb la que es tanca la trilogia d’El corredor del laberinto, al menys per ara, que a Hollywood mai se sap.

C’EST LA VIE

C'est la vie
Cartell de la pel·lícula (A Contracorriente)

Max ha organitzat centenars de noces durant anys i ara prepara les noces de luxe en un Chateau francès del segle XVII. Ha coordinat tot perquè la celebració sigui un èxit: cambrers, orquestra, menú, disc jockey, decoració floral… Però el resultat penja d’un fil. Cada moment de felicitat i emoció pot convertir-se en desastre o caos. A qui confiaries la festa més important de la teva vida?
Éric Toledano i Olivier Nackache, els màxims responsables de la història, ens parlen de el que suposa una cerimònia com una boda, però des de la perspectiva de l’equip humà que hi ha al darrere per a que tot funcioni perfectament.
Per Éric Tolédano, ‘Aquesta pel·lícula neix en el context bastant fatigós de 2015. Olivier i jo estàvem potser una mica tristos i es va fer sentir la necessitat d’anar cap a quelcom més festiu. La meta estava rn riure, i passar-ho ben al mateix temps que descrivíem les peculiaritats de la societat en la qual vivim. I aquest desig neix conjuntament amb el d’oferir el paper principal a Jean-Pierre Bacri’. Per la sev banda, Olivier Nakache apunta: ‘De manera més anecdòtica, també haig de dir que la idea d’una pel·lícula s’origina sovint en el rodatge de la precedent, ja que l’emulació fa emergir idees. Doncs bé, la primera escena de Samba transcorria en unes noces: un llarg plànol seqüencia ens va portar de la sala a estar entre bastidors’.

CALL ME BY YOUR NAME

Cartell de la pel·lícula (Sony Pictures)

La nova pel·lícula de Lucca Guadagnino és un conte sensual i transcendental sobre el primer amor. Està basada en l’aclamada novel·la de André Aciman.
És l’estiu de 1983 en el nord d’Itàlia i Elio Perlman (Timothée Chamalet), un jove precoç de 17 anys, passa els dies en la vila familiar del s. XVII transcrivint i tocant música clàssica, llegint i flirtejant amb la seva amiga Marzia. Elio té una estreta relació amb el seu pare, un il·lustre professor especialitzat en cultura grecorromana, i la seva mare Annella, una traductora, i entre tots dos li han dotat d’una àmplia cultura en un entorn que desborda d’encants naturals. Encara que la sofisticació i do intel·lectual d’Elio podrien suggerir que és un adult fet i dret, encara té certa innocència i temes en els quals desenvolupar-se, especialment en els de el cor.
Un dia, Oliver, un captivador investigador americà de 24 anys que treballa en el seu doctorat, arriba per ajudar al pare de Elio com a becari durant l’estiu. Enmig de l’assolellat entorn, Elio i Oliver descobriran la embriagadora bellesa del despertar sexual al llarg d’un estiu que canviarà les seves vides per sempre.

La pel·lícula va ser nominada a tres Globus d’Or i ara ho és també a quatre Oscar, corresponents a Millor pel·lícula, guió adaptat, actor i cançó.

PETZI I LA MAR SALADA

Petzi
Cartell de la pel·lícula (Pack Magic)

L’osset Petzi i els seus amics, el pingüí Pingo i el pelicà Riki, es passen el dia junts i s’estimen molt. Un dia es troben amb la Mary, un vaixell que sembla atrotinat però que amb una mica d’esforç pot tornar a navegar! Junts, de­cideixen embarcar-se en una aventura que els portarà a conèixer món i a viure tota mena d’experiències. L’amistat, la sorpresa i la descoberta són el fil conductor de les trames dels sis episodis que conformen la pel·lícula que s’inspira en una tira còmica per a nens i nenes creada el 1951 pel matrimoni danès Carla i Vilhelm Hansen i que han convertit en Petzi i els seus amics en tota una institució de la infantesa. No només a aquell país (on se’l compara amb importància a Andersen o Blixen, per la seva projecció exterior) sinó a molts altres on ha estat traduïda.

La sèrie cinematogràfica –que ja abans de la seva estrena oficial havia guanyat el Premi a la Millor Sèrie d’Animació de l’ITFS 2016– és una produc­ció danesa, anglesa i alemanya. La direcció ha estat compartida per Johan­nes Weiland, Paul Chichon i Michael Bohnenstingl, que també n’ha fet els guions. Carsten Bunte, de Studio Soi, i Lars Sylvest van produir aquesta sèrie pensant en els nens i nenes més petits, però amb tots els requisits d’un film d’animació d’alta qualitat. Com comenten els productors: “S’havia de fer bé, per explicar les aventures d’aquest Indiana Jones infantil!”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.