Catalunya rep l’any 2019, un saldo net de 113.897 migrants, un 18,0% més que el 2018

El saldo total de migrants per a Catalunya l’any 2019 ha estat de 113.897 entrades netes, xifra que representa un increment del 18,0% respecte a un any enrere, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Aquest saldo de migrants és resultat de l’aportació de la migració procedent de l’estranger (116.352) i de la resta d’Espanya (-2.455). A més, s’han registrat 265.466 canvis de residència entre municipis de Catalunya, un 3,9% més que el 2018.

El saldo migratori amb l’estranger és de signe positiu i és un 17,3% més elevat que l’any anterior, ja que les immigracions procedents de l’estranger han assolit el valor més alt registrat mai a Catalunya (203.843) i superen les emigracions (87.491). Pel que fa al saldo migratori amb la resta d’Espanya, és negatiu perquè les emigracions (54.834) superen les immigracions (52.379).

La taxa de migració neta per al conjunt del territori és de 14,8‰ habitants. Totes les comarques registren saldos positius, excepte l’Alt Urgell (-1,6‰). Pel que fa als saldos nets, en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Moianès (29,1‰), el Baix Penedès (27,0‰), la Cerdanya ( 23,6‰) i la Garrotxa (23,3‰).

Els fluxos entre les comarques dona com a resultat un saldo de signe positiu a 29 comarques

El 44% dels moviments interns a Catalunya són intracomarcals i el 56% intercomarcals. Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Barcelonès, que té el saldo més elevat, amb una pèrdua neta de 14.731 persones i 45.324 persones que han sortit cap a la resta de comarques de Catalunya, principalment les que en són limítrofes.

Així, el 26% de les sortides del Barcelonès tenen com a destinació el Baix Llobregat; el 21%, el Vallès Occidental; el 14%, el Maresme; i el 9%, el Vallès Oriental. Aquestes comarques, juntament amb el Baix Penedès, també són les que presenten una capacitat d’atracció més gran en tot el territori català, ja que registren els saldos migratoris nets més elevats: el Maresme (2.419), el Vallès Occidental (1.711), el Baix Penedès (1.429), el Baix Llobregat (1.385) i el Vallès Oriental (1.326).

Les taxes més elevades de migració neta positiva amb la resta de comarques es registren al Moianès (20,6‰ habitants), al Baix Penedès (13,5 ‰), a l’Anoia (8,3‰), al Garraf (6,3‰) i al Maresme (5,4‰). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen el Barcelonès (-6,4‰), la Conca de Barberà (-5,5‰) i el Pla d’Urgell (-4,1‰).

L’anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i de destinació constata que els municipis de grandària petita i mitjana són els receptors dels moviments de sortida dels municipis grans (majors de 100.000 habitants).

En aquest procés de desconcentració urbana (metropolitana), els municipis de 100.000 habitants i més en conjunt han perdut 14.049 residents, que s’han traslladat a viure a municipis de menor grandària. La major part del saldo net dels municipis de major grandària correspon a Barcelona (87%), amb una pèrdua de 12.269 persones. Dels municipis de més de 100.000 habitants, únicament Terrassa i Sabadell registren saldos positius, però d’escassa magnitud (310 i 226 persones, respectivament).

Els municipis de fins a 2.000 habitants han tingut un creixement reduït, amb un saldo net de 1.130 habitants; els municipis d’entre 2.001 i 20.000 habitants concentren els principals augments de població, ja que en conjunt han registrat un increment de 10.395 habitants.

Finalment, els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants han rebut 2.524 migracions netes de la resta de Catalunya. Així mateix, s’han registrat 34.464 moviments entre municipis de la mateixa grandària, que representen un 13% del conjunt de migracions dins de Catalunya.

L’anàlisi de l’estructura demogràfica dels moviments migratoris interns de Catalunya mostra l’elevada freqüència d’habitants d’entre 25 i 49 anys, fet que representa el 53% del total. Tanmateix, cal observar l’alta mobilitat a les primeres edats de vida (11% de menors de 5 anys), que són els fills que acompanyen els pares joves en la migració.

D’altra banda, la distribució per sexe resulta favorable als homes, atès que aquests superen numèricament les dones, amb una ràtio de 103 homes per cada 100 dones. No obstant, aquest indicador varia amb l’edat: al grup de 45 a 49 anys es registra un valor màxim de 124 per cada 100 dones, mentre que al grup de 80 anys i més, un mínim de 47 homes per cada 100 dones. Pel que fa a la nacionalitat, el 28,6% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera.

Els fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya són de signe positiu per a la població estrangera i de signe negatiu per a la de nacionalitat espanyola

L’any 2019 s’han registrat 52.379 immigracions procedents de la resta d’Espanya i 54.834 emigracions cap a la resta d’Espanya, amb el resultat d’una sortida neta de 2.455 persones, cosa que representa una reducció del 8,7% respecte a un any enrere.

Aquest saldo negatiu és conseqüència d’una major sortida de població de nacionalitat espanyola, que registra un saldo net de -4.304 persones, mentre que en el cas de la població estrangera, les entrades superen les sortides en 1.849 persones.

Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalats per Andalusia, amb el 16% de les immigracions i el 19% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, només és de signe positiu en 4 comunitats autònomes: Ceuta i Melilla, la Regió de Múrcia, el País Basc i Extremadura.

Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya són de signe positiu a 18 comarques. Els saldos més elevats es registren a Osona (239 moviments), el Bages (126) i l’Anoia (101). Entre les comarques amb saldos negatius, el Barcelonès destaca com a centre emissor de les migracions, ja que concentra la major part de les sortides netes a la resta d’Espanya amb un saldo net negatiu de 1.289 persones.

Les taxes més altes de migració neta positiva amb la resta d’Espanya corresponen a l’Alt Urgell (2,1‰ habitants), la Segarra (1,9‰) i la Terra Alta (1,7‰), mentre que entre les taxes negatives destaquen el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Priorat (-1,9‰).

De l’anàlisi de l’estructura demogràfica dels moviments migratoris amb la resta d’Espanya cal destacar que els saldos migratoris nets només són positius entre els 15 i els 34 anys, mentre que a la resta de grups d’edat les sortides són més nombroses que les entrades.

Les immigracions procedents de l’estranger assoleixen el valor més elevat registrat mai a Catalunya

L’any 2019 s’han registrat 203.843 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa un increment del 15,0% respecte a un any enrere i assoleix el valor més elevat registrat mai a Catalunya.

Destaquen les procedents d’Amèrica perquè són les més nombroses (representen el 42% del total d’immigracions) i també les que més han augmentat en relació amb l’any anterior (25%). En canvi, les procedents de la resta de la UE, que són el segon grup més nombrós i representen el 15% del total d’immigracions, són les que menys han augmentat (3,4%).

D’altra banda, s’han comptabilitzat 87.491 emigracions amb destinació l’estranger, un 12,2% més que l’any 2018. El saldo net resultant és de 116.352 moviments.

Per nacionalitat, el saldo entre la població de nacionalitat estrangera és de 113.881 i entre la població de nacionalitat espanyola és de 2.471.

El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques, excepte a l’Alt Urgell (-2,9‰ habitants). Les majors taxes de migració neta corresponen al Barcelonès (21,9‰), la Cerdanya (20,7‰) i la Garrotxa (18,4‰). Les taxes més baixes es registren al Pallars Sobirà (0,7‰) i la Terra Alta (3,6‰).