La programadora d’espectacles Claire Verlet s’ha endut aquest dimecres a Ordino (Andorra) el X Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana.
El jurat li ha donat aquest reconeixement per haver programat espectacles de dansa contemporània i haver donat valor a la creació artística de Catalunya durant el 2021 a França.
Mentre, la filòloga María del Carmen Alonso ha rebut el desè guardó de Traducció Literària per haver traduït al gallec el llibre ‘Canto jo i la muntanya balla’, d’Irene Solà.
Finalment, aquest mateix reconeixement, tot i que enfocat a la seva trajectòria, ha estat per Simona Škrabec per la tasca de difusió de la literatura catalana a Eslovènia com a traductora del català a l’eslovè.
Amb el guardó a la Promoció Internacional de la Creació Catalana, que convoca la Fundació Ramon Llull i està dotat amb 4.000 euros, es busca distingir una persona o institució de l’exterior que s’hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que n’hagi afavorit la visibilitat en l’àmbit internacional.
En el cas de Verlet, nascuda a París el 1954, valora que hagi programat espectacles de les companyies Malpelo de Maria Muñoz i Pep Ramis, o Azkona&Toloza al Théâtre de la Ville de París.
La programadora d’espectacles, que va ser ballarina i professora, ha estat, des del 1996, assessora artística de la Filature-Scène Nationale de Mulhouse i consultora de projectes de cooperació internacional a l’Institut Français.
Al Centre Nacional de la Dansa va ser directora de programació i desenvolupament d’empreses i públics del 2000 al 2008.
Molt activa en l’àmbit internacional, ha facilitat la descoberta de molts artistes i ha participat en la fundació de diverses xarxes europees.
Al Théâtre de la Ville, dona suport a llarg termini a artistes francesos i estrangers i organitza la producció i la difusió dels seus projectes arreu del món.
Premi de Traducció Literària
En el cas del X Premi Ramon Llull de Traducció Literària, dotat amb 4.000 euros, es reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria.
Com a novetat, el guardó pretén estimular aquells traductors més novells, amb menys de cinc obres publicades.
El jurat ha valorat que Alonso hagi traduït una obra de la literatura catalana contemporània, la qual es pot apropar al públic gallec mantenint l’estil i la tonalitat lírica i resolent amb encert la tria dels registres, sobretot en l’oralitat.
Així, s’ha posat en relleu que es tracta d’una de les traductores contemporànies en llengua gallega més prolífiques i valorades en l’actualitat.
La novel·la premiada forma part de la col·lecció de narrativa per a adults Libros K, on s’hi troben altres noms de la literatura catalana recent com Eva Baltasar, Jordi Sierra i Fabra, Quim Monzó o Tina Vallès.
Alonso va néixer a Vigo l’any 1961 i entre el 1980 i el 1984 es va instal·lar a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per estudiar filologia hispànica a la UAB.
De tornada a Galícia, entre el 1986 i el 2018 va traduir innumerables productes audiovisuals per a estudis de doblatge i subtítols, principalment al gallec.
El 2018 va ser convidada a l’edició pilot de la trobada Small is Great, organitzada per l’AELC amb el suport de la CEATL, per a traductors del català a la Universitat Pompeu Fabra, que li va permetre restablir el contacte amb la llengua i la cultura catalanes, i del qual va sortir, indirectament, el projecte que ara es premia: la traducció al gallec de ‘Canto jo i la muntanya balla’, que ha estat reconeguda, a més, amb els premis Follas Novas i el Plácido Castro.
Des d’aleshores ha traduït diversos assaigs de Bel Olid i la novel·la ‘El dia que va morir David Bowie’, de Sebastià Portell. Espera veure aviat la publicació en gallec dels ‘Vint-i-set poemes en tres temps’, de Miquel Martí i Pol –la primera traducció literària que va sentir la necessitat d’abordar i que dormia en un calaix des de feia ben bé més de tres dècades–, gràcies a l’impuls de la residència de traducció de poesia en què ha participat aquest 2022 a Faberllull Olot.
Premi de Traducció Literària a la trajectòria
Pel que fa al premi de Traducció Literària a la trajectòria, es tracta d’una nova modalitat de guardó que vol reconèixer la trajectòria dels traductors de literatura catalana i la tasca duta a terme pels professionals més consolidats.
Així, cal que hagin publicat més de cinc obres de literatura catalana i el premi té una dotació de 6.000 euros.
El jurat ha destacat la tasca de Škrabec, que porta dues dècades com a traductora del català a l’eslovè, amb ‘Cròniques de la veritat oculta’, de Pere Calders, el seu primer llibre traduït, el 2002; ‘Darrer comunicat’ i ‘Tocant a mà’, de J. V. Foix, el 2003; ‘Camí de sirga’, de Jesús Moncada, el 2004; ‘El joc del mentider’, de Lluís Maria Todó, el 2005; ‘L’ombra de l’eunuc’ i ‘Senyoria’, de Jaume Cabré; ‘Les dones i els dies’, de Gabriel Ferrater; ‘La Passió de Renée Vivien’, de Maria-Mercè Marçal, i ‘Pedra de tartera’ i ‘País íntim’, de Maria Barbal, entre d’altres.
Škrabec (Ljubljana 1968) viu a Barcelona des de 1992 i és professora de literatura a la UOC i la UPF i de traducció de l’alemany a la UAB. Del 2014 al 2020 ha estat presidenta del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional.
A més, contribueix amb assaigs i articles en revistes acadèmiques i culturals d’àmbit internacional. És crítica literària regular en premsa diària i revistes de Barcelona.
I també és membre del consell de redacció de la revista ‘L’Espill’ de la UV (des del 2007) i de la revista ‘L’Avenç’ (des del 2019).
Ha organitzat diverses trobades i congressos, el resultat dels quals són els llibres ‘Diàlegs sense fronteres’ (2011), sobre els autors estrangers residents a Catalunya que escriuen en català, i ‘Les distàncies d’Europa’ (2013), una reflexió interdisciplinària sobre el futur d’Europa.
Ha traduït més de quaranta llibres de l’eslovè, el serbi i el croat al català i l’espanyol, i del català a l’eslovè. Per la seva trajectòria com a divulgadora de la literatura eslovena va rebre el 2020 el premi Janko Lavrin de l’Associació Eslovena de Traductors Literaris (DSKP).
Una de les constants de la seva trajectòria són les traduccions dels autors catalans a l’eslovè, en què aquesta literatura tenia abans una presència escassa.
XXXI Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística
Aquest dimecres també s’ha lliurat el XXXI Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística, que ha estat per la lingüista Mary Ann Newman tal com es va donar a conèixer el mes de setembre passat.
El guardó, dotat amb 6.000 euros, té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, el reconeixement, la promoció o la defensa d’una o més cultures i nacions sense estat.
El guardó l’atorguen conjuntament la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
El jurat considera valora Newman per “haver treballat sense descans amb qualitat, intensitat i bon criteri” per promoure la cultura i la literatura catalanes als Estats Units des de l’ensenyament, la traducció i l’activisme cultural.
Nascuda el 1951 a Nova York, es va llicenciar en literatura espanyola i literatura catalana i té el màster en lletres hispàniques de la Universitat de Nova York, on va ser professora.
Va aprendre català gràcies a Alan Yates i va aconseguir una beca Fulbright per fer una tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors.
El 1972, Newman va visitar Barcelona per primer cop.
Ho va tornar a fer el 1976 i entre 1980 i 1981 hi va viure. També va establir contacte amb Xavier Rubert de Ventós, Jaume Vallcorba i Quim Monzó va impulsar la primera càtedra Barcelona-Nova York (1983-1986), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha ensenyat llengua i literatura espanyoles i catalanes en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat traduccions del castellà i el català a l’anglès d’autors com Quim Monzó, Joan Maragall, Narcís Comadira o Josep M. de Sagarra.
Ha treballat com a coordinadora institucional de l’Institut Ramon Llull i és membre de la North American Catalan Society.
L’any 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural per la seva trajectòria i per la traducció de ‘Vida privada’, de Josep Maria de Sagarra, i el 2017 el Premi de la North American Catalan Society per la mateixa obra.
És sòcia de la North American Catalan Society, membre ex aequo del Consell de PEN America i membre del Consell del Catalan Institute of America. És presidenta-delegada del Premi Internacional Catalunya.
L’acte de lliurament dels premis s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra, en una cerimònia presidida per la ministra andorrana de Cultura i Esports, Sílvia Riva, que ha estat acompanyada per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom; l’alcalde d’Alzira i president de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, Diego Gómez, la directora general de Cultura del govern Balear, Catalina Solivellas, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro.
Garriga ha celebrat la rellevància dels premis i ha dit que l’acte de lliurament d’aquest dimecres “evidencia” que el treball conjunt dels territoris de parla catalana serveix per sumar “forces”.
A més, ha indicat que “explicar-se al món no sempre és fàcil” però que en un entorn globalitzat és important destacar aquells aspectes “únics i especials”.
La consellera també ha agraït a les premiades la passió i qualitat amb què projecten la cultura catalana al món.
Per la seva banda, la ministra andorrana de Cultura ha posat de relleu que la llengua i la cultura en català s’han distingit sempre per la voluntat de tenir una projecció internacional i ha refermat el compromís del govern del Principat “perquè Andorra continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català”.
En aquesta mateixa línia ha desitjat que la Fundació Ramon Llull permeti “enfortir llaços i crear sinergies” en benefici dels objectius compartits. ACN
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.