criatures
Els autors d''El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' Joan de Déu Prats i Maria Padilla

La bèstia “esmunyedissa” del tamarro d’Els Pallars, l’Alt Urgell i Andorra; la criatura prima del pardinot de Vall de Freser; l’inquietant papu d’Els Pallars; l’espectre volador de la cucala de la Ribera d’Ebre; els ogres anomenats camunyes de la Terra Alta o les bruixes del Lluçanès. Tots ells formen part de “l’imaginari col·lectiu català” i són alguns dels 53 protagonistes d”El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya’ (Comanegra), que compta amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Maria Padilla. Una obra que fa un recorregut geogràfic per les comarques de Catalunya explicant quines són les seves criatures fantàstiques. En una entrevista a l’ACN, Joan de Déu ha apuntat que el lector del llibre tindrà una idea de “com ha somiat el poble català i descobrirà moltes criatures que tenen arrels diferents, alguns són d’origen pagà del temps dels romans que després van ser degradades a ‘espantacriatures’ i altres que són fruit de la imaginació”. Els autors de l’obra han participat en aquesta edició de la Setmana del Llibre en Català.

L’escriptor també de llibres infantils ha ressaltat que han realitzat una feina de creació a partir de la tradició. Han buscat entre tot el que s’havia publicat i van trobar més de 100 de criatures fantàstiques a Catalunya. Finalment en van fer una selecció de 53 entre les més interessants. “Sobre aquest gruix hem estat molt fidels al que ha arribat i la vegada creatius”.

De les criatures del llibre, Joan de Déu ha explicat que hi ha un ventall diferent: “Hi ha molts esperits de la natura que venen de les religions antigues paganes, dels ibers, dels romans i dels grecs, que actualment existeixen a molts llocs del món com a l’Índia, i que aquí es van perdre amb el cristianisme; són esperits que fan referència als rius, als llacs, els boscos i la fertilitat…” Aquestes criatures fantàstiques, com ha explicat l’escriptor,” s’han reconvertit a través de l’imaginari català en ‘espantacriatures’ i en contes infantils per fer por i altres per ajudar. El cristianisme i la il·lustració va esborrar aquest fil conductor que hi havia amb les criatures fantàstiques, que han quedat reduïdes a dins dels llibres infantils”.

Maria Padilla ha estat l’encarregada de donar vida il·lustrada a aquestes criatures fantàstiques. I ho ha fet, com ha explicat, a través de les descripcions de Joan de Déu, buscant informació, a Internet, i en algun cas fins i tot anant a l’indret propi i a partir d’aquí imaginació i treballant molt a partir de les textures de cada territori. Ella va rebre un textos i a després va anar realitzant la seva interpretació. Joan de Déu ha dit que tenien clar, com també l’editorial Comanegra, que volien que l’obra tingués il·lustracions de làmines com del segle XIX, que fossin “evocatives, com de catàleg molt creatiu, i que el text fos divulgatiu i poètic a la vegada”.

Criatures “molts desgraciades”

Padilla es compadeix de les criatures fantàstiques catalanes que apareixen a l’obra. De fet, ha assegurat “són molt desgraciades pobres”, ja que “els humans els hi han fet molt mal i per això són tan terribles”. La il·lustradora ha assegurat que els humans són molt pitjors perquè aquestes criatures venien de la naturalesa i se’ls ha pervertit de tal forma que han respost de forma venjativa. “Aquestes criatures mantenien l’equilibri dels boscos i l’aigua, i els éssers humans han perdut aquesta connexió i algunes criatures s’han pervertit també i espanten”, ha afegit Joan de Déu.

Entre les criatures que apareixen al llibre, Joan de Déu ha citat com una de les seves preferides les dones d’aigua o fades, que “són les custodies de les cascades, dels gorgs i els llacs, i de mantenir l’aigua i els boscos nets i està entroncat de les divinitats gregues”. També ha citat la molsosa que és de la Garrotxa i ajuda els arbres. Padilla té especial estima als petits menairons que “un se’ls pot trobar amb polsim groc i són molt divertits, tot i que et poden amargar la vida si un els fa enfadar”.

“És un atles geogràfic fantàstic”, ha destacat Joan de Déu. Padilla ha afegit que una de les coses divertides del llibre és que anima els lectors a visitar les diferents comarques del país per descobrir les zones on s’hi descriuen les diferents criatures. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.