alcaldes
Imatge d'una de les planes de la documentació que ha demanat la CUP de Lleida per demostra la vinculació de persones com l'exalcalde Ramon Areny amb el franquisme

La Crida per Lleida – CUP ha lliurat al Memorial democràtic un conjunt de documents històrics que volen servir per demostrar l’adhesió al règim franquista dels alcaldes Ramon Areny (1939-1941), Casimiro Sangenís (1967-1974) i Miguel Montaña (1974 – 1976), tots tres amb carrers dedicats a la ciutat de Lleida. La formació vol que el Memorial Democràtic, com a màxima institució de país que vetlla per les polítiques públiques de memòria, estigui assabentat de ”l’existència d’honors a personatges afectes al feixisme al nomenclàtor de la ciutat de Lleida”. En aquests documents, la CUP destaca els informes signats per l’alcalde Areny durant el seu mandat per ”assassinar ciutadans afins al comunisme” o depurar-los als camps de concentració. La Crida ha obtingut aquests papers després de nombrosos requeriments al Tribunal Tercero Militar.

Segons la documentació que ha obtingut la CUP, el 7 de setembre de 1939, ja alcalde, Ramon Areny va escriure una carta al jutge militar de Lleida informant amb ”honor” dels antecedents de Baptista Aguilà Badia, exmembre del POUM i empresonat arran dels fets del 6 d’octubre del 1934 durant 14 mesos. Aguilà va ser executat el 27 de desembre d’aquell any.

D’altra banda, segons la mateixa documentació, Miguel Montaña va ser alcalde i membre destacat del Caliu Ilerdenc, institució de la burgesia local que defensava la ”pau i ordre” del règim i el ”leridianismo”. Casimiro Sangenís, segons la CUP, va rebre honors del feixisme amb la ‘Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz del Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil’. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta.

La Crida s’oposa al judici polític dels tres joves d’Arran per retirar plaques franquistes

La formació considera que la Paeria ha de retirar la denúncia penal als tres joves d’Arran, que van treure plaques del nomenclàtor franquista ”per la dignitat de tots i totes les ciutadanes de Lleida”. La Crida defensa que els tres acusats ”han fet el que li pertoca a l’Administració local, restituir la memòria i la dignitat de les víctimes del franquisme”.

En aquest sentit, fan una crida ”entusiasta” a sortir als carrers el 18 de març en la manifestació convocada per la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.