cuidadores migrants

Cuidadores d’origen estranger han patit vulneració de drets humans bàsics per amenaces i assetjament psicològic i sexual.

I, és que, una quarta part de les dones que han participat en el primer estudi sociològic sobre les condicions de vida i laborals de cuidadores migrants a la demarcació de Lleida, 4 de 16, manifesta que ha estat assetjada sexualment a la feina.

Així ho constata aquesta recerca que recull el llibre ‘Cadenes globals de cures feminitzades a Lleida’ (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022, col·lecció Sud&Nord) de la professora de la UdL, Mercè Espunyes, que es presenta aquest dimarts a la Facultat d’Educació de Psicologia i Treball Social.

L’estudi testimonia comportaments verbals i no verbals de naturalesa sexual, “amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat”, que “creen un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu”.

Només una d’aquestes quatre dones va intentar interposar denúncia però es va fer enrere per “por”, en trobar-se en situació d’irregularitat administrativa i perquè per aportar proves mitjançant testimonis, havia d’implicar altres companyes, a les quals podia exposar davant la policia, explica Espunyes.

La recerca posa de manifest que “les dones d’origen estranger són objecte de més discriminacions directes i indirectes per raó de gènere que les dones autòctones”, a les quals s’hi sumen discriminacions racistes per motius ètnics, religiosos (sobretot les dones musulmanes que duen mocador), color de la pell i lloc d’origen, així com el menysteniment dels seus trets identitaris, com ara que algunes famílies canvien el nom de la treballadora, i en alguns casos els hi posen un sobrenom, sovint humiliant, assenyala l’autora del llibre.

“El color de la pell continua sent determinant per a l’acceptació i la contractació en el treball de cures a domicili, de tal manera que les persones africanes de pell negra en són especialment excloses”, remarca la sociòloga, que conclou que gairebé totes les entrevistades han patit racisme i assetjament laboral.

La recerca també ha constatat l'”arbitrarietat” en els salaris i l'”explotació laboral” que pateixen aquestes dones, especialment quan es troben en situació administrativa irregular, aprofitant que hi ha una elevada quantitat de ma d’obra disponible, tot i que també es dona en condicions de regularitat, amb contractes i salaris a mida, segons ha dit Espunyes.

Fins i tot, s’hi recullen situacions d'”esclavatge” que pateixen cuidadores que treballen en règim intern, és a dir, que viuen en els domicilis particulars de la persona de la que tenen cura.

“Els resultats de la recerca plantegen el repte de la col·lectivització i corresponsabilitat de les cures enfront la creixent mercantilització de persones immigrants que arriben al nostre país, que topen amb una llei d’estrangeria que perpetua la seva condició de clandestinitat i vulnerabilitat, que promou l’economia submergida o informal i que facilita que moltes famílies contractants de serveis de cures tinguin barra lliure per a l’explotació, l’assetjament laboral i sexual i l’esclavització d’aquestes dones que, d’altra banda, per sobreviure es veuen obligades a acceptar aquestes condicions”, afirma Mercè Espunyes.

“Cal donar resposta a les necessitats emergents de les cures al territori lleidatà vinculades a l’envelliment i el sobreenvelliment de la nostra població -amb unes taxes superiors a la mitjana catalana- i a les qual no s’està donant una resposta ni política ni social”, afegeix.

Aquesta investigació, realitzada entre els anys 2018 i 2020, s’ha basat en entrevistes en profunditat a 16 cuidadores d’entre 21 a 56 anys, 8 d’elles en situació administrativa irregular, 9 sense contracte laboral, procedents d’Algèria, Marroc, Camerun, Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Bulgària i Romania que viuen al Ponent i l’Alt Pirineu i Aran.

A més, s’han realitzat 4 grups de discussió amb cuidadores, familiars de personen dependents, amb gestors de cures (administració, entitats del tercer sector, sindicats i empreses privades) i amb serveis d’atenció de cures a domicili subcontractades.

També recull una anàlisi sociodemogràfica de la demarcació de Lleida que inclou estadístiques sobre migracions femenines, envelliment, sobreenvelliment, dimensió de les llars familiars, organització de la cura a Lleida, amb dades provinents de l’Idescat, INE, el Consell Econòmic i Social, l’Organització Internacional del Treball, l’Organització Inter, i d’informes recents sobre el treball domèstic i de la llar a Catalunya d’entitats, associacions i sindicats de treballadores de la llar.

Aquest estudi qualitatiu ha comptat amb un ajut de 5.000 euros de la convocatòria d’estudis de recerca sobre el quart món de la UdL i també hi han col·laborat investigadors del grup de recerca de la UdL Societat, Salut, Educació i Cultura (GESEC). (acn)

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.