Unesco
Imatge de l'entrega del dossier de la candidatura a Patrimoni Mundial del Turó de la Seu Vella amb l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la regidora Montse Parra
La Paeria ciutat neta
Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-
La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha rebut aquest dilluns de mans del paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, el dossier definitiu de la candidatura pel Turó de la Seu Vella al Patrimoni Mundial de la UNESCO. El document aplega de manera detallada tota l’argumentació històrica en què es fonamenta la petició que el turó sigui inscrit com a bé cultural i conjunt monumental a la llista de la UNESCO.

La consellera Borràs ha apuntat que el Departament de Cultura ”ja ha garantit el suport econòmic de la Generalitat a les obres de restauració del monument de la Seu Vella, que van quedar interrompudes arran de l’aplicació de l’article 155”.

Borràs ha subratllat que ”no deixa de ser una anomalia que un país que és conegut arreu del món, en bona part per la seva riquesa i diversitat patrimonial, no pugui presentar directament els seus dossiers a París i ho hagi de fer a través de Madrid”.
En aquest sentit, però, ha apuntat ”la plena confiança que l’estat espanyol compartirà el nostre entusiasme envers aquesta candidatura i l’elevarà a la UNESCO perquè en valori la consideració de Patrimoni Mundial”.

Un cop entregat a la consellera de Cultura, ara la proposta de candidatura serà presentada de nou davant de l’òrgan competent de l’Administració General de l’Estat per tal que sigui avaluada per part del Consejo de Patrimonio Histórico de primavera 2019.

En cas de ser aprovada, en base a les candidatures estatals, es determinarà l’anualitat en la qual serà presentada a la UNESCO per tal que sigui avaluada per part del Comitè del Patrimoni Mundial.
Una de les principals novetats que aporta el dossier és el canvi d’estratègia per posar en valor tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, que ara se centra en els criteris IV i VI que estableix la UNESCO. El criteri IV reconeix aquells monuments i espais que ofereixin un exemple eminent d’un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana.
Per la seva banda, el criteri VI valora que el bé a reconèixer estigui directament o materialment associat a fets o tradicions vives, creences o obres artístiques o literàries que tinguin una significació universal excepcional.

El dossier remarca els diferents elements que constitueixen l’excepcionalitat, tant per l’extraordinari segment històric que il·lustren, sense discontinuïtats, com per la seva gran heterogeneïtat titpològica, estilística, constructiva, arquitectònica i escultòrica, del conjunt monumental: castell, catedral, església, fortificacions, pous de gel i restes arqueològiques.

També ressalta la singular inserció del claustre en el conjunt catedralici ”les seves extraordinàries dimensions, la seva sorprenent i espectacular tipologia i la seva insòlita funcionalitat històrica, com a espai obert, accessible i inclusiu absolutament diferent a qualsevol altre espai similar a la Península o Europa. També posa en valor com el turó ha condicionat ”radicalment, al llarg de la història i en totes les seves èpoques, la morfologia urbana de tota una ciutat”.

Des del punt de vista dels esdeveniments històrics que hi han tingut lloc, la candidatura lleidatana posa en valor que el Turó ha acollit esdeveniments determinats per la configuració actual d’Europa, ”des de la més important comunitat íbera del nord-est peninsular, amb els herois Indíbil i Mandoni al capdavant, el seu paper decisiu en el desenllaç de la campanya d’Hispània de César, passant pel seu protagonisme a l’Edat Mitjana o el paper estratègic que va jugar a l’Edat Moderna durant les guerres entre exèrcits europeus fins als darrers episodis bèl·lics de la primera meitat del segle XX, on el Turó de la Seu Vella fou clau”.

En el camí per formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, des del Consorci del Turó de la Seu Vella s’ha impulsat una anàlisi en profunditat de tots els moments històrics que han tingut lloc a la Seu Vella i que perduren avui en dia. En el monument hi ha tingut lloc les signatures del Pareatge d’Andorra (1278), i de la Querimònia d’Aran (1313) pel rei Pere II el Gran i pel rei Jaume II d’Aragó, respectivament.
Aquests fets van suposar el naixement del Principat d’Andorra, d’una banda, i de l’altra, una singular realitat polític i cultura en el cor dels Pirineus que ha arribat fins avui des de l’Edat Mitjana. Cal destacar també que el rei Pere el Cerimoniós (1380) va ordenar, des del Turó de la Seu Vella, destinar dotze ballesters per defensar el castell de Cetines, l’Acròpolis d’Atenes.

El dossier remarca, així mateix, que el Turó va ser testimoni d’un llarg període de creació intel·lectual i científica vinculada a l’Studium Generale, una de les primeres universitats europees, per on hi van passar destacats personatges històrics com el Papa Calixte III, Vicent Ferrer, Jaume Callís, conseller i advocat dels reis Martí l’Humà, Ferran I i Alfons el Magnànim, entre d’altres.

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.