cura
Fotograma d'aquesta inquietant pel·lícula de Gore Verbinski
cura
Cartell de la pel·lícula (20th. Century Fox)

La cura del bienestar, del director Gore Verbinski, és un esgarrifós i thriller psicològic. Dane DeHaan encapçala el repartiment en el paper de Lockhart, un obsessiu agent de borsa de Wall Street que és enviat per la seva empresa a un remot balneari alpí per sotmetre’s a tractament. Lockhart té la missió de portar de tornada a Pembroke (Harry Groener), director general de la seva empresa i pacient del balneari, qui ha dit al seu equip que no té intenció de tornar a Nova York. Lockhart arriba a l’afable clínica en la qual, suposadament, els residents reben una cura miraculosa. Encara que, en realitat, sembla que les seves malalties s’agreugen. Investigant els tenebrosos i desconcertants secrets que oculta l’establiment, coneix a una jove, la inquietantment bella Hannah (Mia Goth). També coneix a una altra pacient, l’excèntrica senyora Watkins, interpretada per Celia Imrie, que ha realitzat pel seu compte algunes tasques detectivesques. En breu, el director de l’establiment, el sinistre doctor Volmer (Jason Isaacs), diagnostica a Lockhart la mateixa malaltia que als altres pacients, i aquest descobreix que està atrapat en el refugi alpí. Lockhart comença a perdre contacte amb la realitat i ha de suportar penalitats inimaginables en el transcurs del seu propi ‘tractament’.
Seguint la tradició iniciada per ell mateix en el seu clàssic de 2002, The ring (La señal), el realitzador, trasllada el seu estil i el seu particular punt de vista a La cura del bienestar. La pel·lícula resulta absorbent i dóna què pensar, examinant el veritable significat del benestar i tot el que acompanya a l’avarícia i el poder, al mateix temps que pregunta què vol dir ‘èxit’.
En embarcar-se en La cura del bienestar, Verbinski volia realitzar un thriller que tingués la profunditat, la perspicàcia i la força dels clàssics del gènere que ell admirava, com El resplandor (d’Stanley Kubrick), Amenaza en la sombra (de Nicolas Roeg) i La semilla del diablo (de Roman Polanski). La idea d’una cura ràpida –encara que sigui transitòria i inadequada–, juntament amb el malestar de la societat i l’obsessió d’una salut perfecta, eren temes que fascinaven a Verbinski, les pel·lícules del qual inclouen la franquícia de Piratas del Caribe i la pel·lícula d’animació, guanyadora de l’Oscar, Rango. “Comencem examinant la idea d’un sanatori en els Alps, un centre de benestar que, en realitat, no li retorna a un la salut”, diu Verbinski, “i tot va evolucionar lentament des d’allí”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.