Avui els docents de Catalunya encetem un nou curs. Hi ha qui ho farà al mateix centre on estava i podrà seguir formant part d’un projecte, més o menys innovador, i que gairebé segur que li suposarà més hores de les que no pas indica el seu horari. Hi haurà qui ho farà en un centre nou, amb el mateix neguit que tenen els nostres nens i les nostres nenes quan arriben a un col·legi nou amb nous projectes i nous companys i companyes. Uns quants, doncs, amb la certesa de la continuïtat en un projecte i un centre, i uns altres amb la incertesa de si no es tractarà d’una etapa més en la seva vida docent. Hi ha qui ni tan sols sap si podrà seguir sent docent, perquè la continuïtat al lloc de treball no la té en cap cas garantida.

Però avui no és aquest el tema de l’escrit: ja hi haurà temps. Avui el que volem demanar és respecte. Venim d’un any en el qual ser docent, estar en una escola, ha significat estar sotmès a un judici constant sobre la nostra tasca. Hem estat acusats per qui desconeix la realitat del docent que treballa a Catalunya, que treballa sense els mitjans que una societat que es considera innovadora i moderna hauria de dedicar a l’educació. Que treballa amb la dedicació que sols el seu caràcter vocacional li dona i la força per dedicar més hores de les que la falsa creença popular ens atorga injustament. Que treballa amb la professionalitat que ens fa dignes de dur a terme aquesta meravellosa feina d’educar les futures ciutadanes i ciutadans d’aquesta societat.

Preveiem un any socialment complicat, i molts centraran el focus de manera intencionada en les nostres escoles i instituts i de passada en els professionals que som a dins fent la nostra feina. Però no oblidem que, en aquestes escoles, hi tenim les nostres filles i fills, que volem que siguin educats perquè esdevinguin ciutadans lliures en una societat lliure i més justa. Els que apuntin en aquesta direcció no són conscients del mal que fan o, encara pitjor: sí que en són, però no els importa. Volem fer la nostra feina en condicions i amb els mitjans necessaris. Estem farts de promeses incomplertes, de lloances a la nostra educació i a la feina de les docents i els docents però, alhora, els mateixos que ens lloen no ens donen el que demanem per treballar millor, ni tan sols se’ns torna el que ens han robat. Volem treballar en condicions, i, sobretot, volem educar en pau!

Pere Sánchez, professor i responsable de CCOO d’Educació de les Terres de Lleida

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.