Iris Sánchez
Iris Sánchez és tècnic de laboratori, estudiant de doble grau de bioquímica i activista de Nova Eucària
Lloguer de vehicles i furgonetesw RENTALG

Si digués que us imaginéssiu que teniu cua, quatre cames i pèl per tot el cos, la majoria de vosaltres assumiria aviat que l’estic convidant a imaginar-se que és un gos o un gat, animals que tenim normalitzats sota aquestes característiques per les que els anomenem «mascotes». I sota aquesta definició, la majoria possiblement us sentiríeu alleujats, ja que són figures que entenem com a agradables i amb una vida «envejable». Però si acte seguit us dic que en aquesta assumpció heu comès un error, i que de fet us estic convidant a convertir-vos en un ratolí o una rata, probablement la vostra atenció canviï de direcció i els sentiments que us sorgeixin no siguin tan agradables. I si encara us instés a que us poséssiu durant uns minuts a la pell d’una rata de laboratori, segurament no ho suportaríeu per més d’uns breus instants.

Printlleida
ilerdent

Si la vostra vida es veiés reduïda a un petit cubicle on naixeu, si el vostre cos fos menut i indefens davant d’uns monstres que us manipulessin al seu parer, si les mateixes mans que us alimentessin us fessin penjar de la cua per transportar-vos, si us punxessin quan volguessin i on volguessin, si us provoquessin malalties de tota mena, si us perforessin el crani per a fer-vos proves; si el vostre destí no fos més que ser sotmesos contínuament a les mil barbaritats fins arribat el moment en que decidissin que necessiten els vostres òrgans per veure què ha provocat en vosaltres tot aquest desgavell, si la vostra existència es veiés reduïda a ser un objecte destinat a complir amb certs objectius -suposadament útils per als humans-, potser aquesta experiència us resultaria d’allò més desesperant.

Els humans tenim una tendència delirant a l’antropocentrisme, a posicionar-nos com a éssers superiors i a buscar un control total sobre tot tipus de criatures i sistemes, i el col·lectiu de científics, si és possible, encara més. L’experimentació animal acumula un nombre incomptable de víctimes que es denominen “sacrificis” en nom del benestar dels humans i els nostres interessos, sacrificis de tot tipus d’éssers innocents que són reduïts a tenir un paper purament circumstancial, i on en cap cas es respecta la seva naturalesa ni el seu objectiu vital: tenir una vida i viure-la. Els humans seguim creient-nos tan importants com per poder dirigir els fils de tota existència per al nostre interès, però els «beneficis» de l’experimentació animal arriben fins a punts més que qüestionables. Si bé no cal renunciar als avenços que s’han fet al llarg de la història amb aquesta metodologia, el preu que han pagat els animals assassinats en els procediments, són preus molt alts -i sinó, de nou, us convido a fer l’exercici d’imaginació inicial-, més car resulta si molts d’aquests experiments no donen resultats extrapolables als humans i són en va, de forma que podem assumir que els beneficis són gairebé inexistents. De fet, són cada vegada més nombroses les alternatives per a poder eliminar a les víctimes de l’equació.

No obstant, l’“experiència” i la costum segueixen empenyent a la comunitat científica a fer ús majoritari de la barbàrie, i la tendència a establir i consumir alternatives és insuficient, sempre seguida d’una falta d’inversió important. ¿Som veritablement els humans éssers tan cruels i egoistes que seguirem prioritzant els beneficis propis, fins i tot a risc de que puguin ser mínims i clarament insuficients, a abandonar l’assassinat despietat d’innocents? Som tan inhumans que no podem respectar les vides tant sols perquè no les considerem iguals? ¿O bé de tant humans que som, i de tant que ens preocupa sobreviure, tenim la capacitat d’empatitzar amb el patiment i el desig de supervivència d’éssers indefensos, que res tenen a veure amb les nostres malalties? ¿Serem capaços de lluitar per les alternatives i no recolzar-nos còmodament sobre els vells hàbits desfasats? Els animals que segueixen patint-ho ens necessiten humans, ara més que mai.

Iris Sánchez és tècnic de laboratori, estudiant de doble grau de bioquímica i activista de Nova Eucària.

9 caps de setmana d'estiu
Bàner teleponent-100€

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.