De l’elit del futbol al repte de tornar a créixer

 

No sé quan arribarà el dia que el Lleida CF torni a competir a Segona Divisió o, per què no, a Primera Divisió. Lleida ja sap què és tenir futbol de Primera Divisió. La històrica UE Lleida va competir a l’elit del futbol espanyol les temporades 1950-1951 (jo no hi era) i la del 1993-1994, demostrant que aquesta ciutat té tradició, afició i capacitat per somiar en gran. Potser encara caldran dues desenes d’anys de treball, perseverança, estabilitat i bona gestió. Però el futbol també ens ha ensenyat que els grans objectius només s’assoleixen quan hi ha una ciutat sencera al darrere.

Espero que, quan aquest dia arribi, el meu bon amic Sergio i jo continuem sent socis del Lleida CF, amb vint anys més d’edat aproximadament o esperem que menys. Ens faria una enorme il·lusió poder dir que nosaltres també hi érem des del principi, donant suport al projecte amb humilitat, confiança i optimisme.

Vull fer una menció especial al Sergio. És molt més que un amic amb qui compartiré els partits al Camp d’Esports i els de fora. És una persona que estima el futbol lleidatà, que aprecia la cultura i les tradicions de la nostra ciutat i que s’ha integrat plenament en la vida de Lleida. Compartim la mateixa manera d’entendre l’esport: amb respecte, fidelitat als colors, emoció i confiança en el futur.

Tots dos ens hem fet socis del Lleida CF perquè creiem que un club també es construeix des de la graderia. El Sergio entén, igual que jo, que ser soci no és només tenir un carnet. És donar estabilitat al club, reforçar el projecte i demostrar que hi ha una ciutat disposada a caminar al costat del seu equip. Estic convençut que continuarà sent soci durant molts anys, perquè el seu compromís amb el Lleida CF va molt més enllà d’una temporada o d’una categoria.

Continuarem anant al Camp d’Esports totes les temporades que faci falta. Tant si arriben els ascensos com si el camí és més llarg del que voldríem, hi anirem amb la mateixa il·lusió, amb el mateix optimisme i amb la mateixa fe en l’equip. Perquè els resultats poden canviar, però els valors de l’amistat, el compromís i l’estima per Lleida romanen.

Acabo amb una pregunta als lectors: si nosaltres mateixos no apostem pel club que representa la nostra ciutat, qui ho farà?

Nosaltres ja hem pres la nostra decisió. I jo continuaré donant suport al Lleida CF perquè m’estimo Lleida i perquè crec que els projectes sòlids es construeixen amb temps, responsabilitat i compromís.

Acabo tal com he començat: amb optimisme. Un optimisme realista, compartit i convençut que, si una ciutat creu en el seu club, el seu club també pot ajudar a fer créixer la ciutat. Tant de bo, d’aquí a uns anys, el Sergio i jo puguem mirar enrere i dir amb orgull: «Nosaltres hi érem. Nosaltres hi vam creure.» I si per arribar-hi calen més temporades, les viurem junts, perquè la nostra amistat i la nostra confiança en el Lleida CF són més fortes que qualsevol categoria. Us convido a fer-vos socis abans que comenci la temporada.