Imatge d'una espona estreta dominada per espècies perennes en un camp de cereals
ilerdent
Deixar marges més amples als camps de cereals pot reduir les males herbes que redueixen el rendiment del cultiu, com ara la rosella (Papaver rhoeas), l’escaldaboques (Bromus diandrus) o el margall (Lolium rigidum). Així ho posa de manifest una recerca en la qual ha participat la Universitat de Lleida (UdL) i que s’ha publicat a la revista Weed research. Es tracta del primer estudi que proposa una tipologia de límits en camps de cultiu a la zona mediterrània d’Europa. Els investigadors de l’ETSEA de UdL, la Universitat de Saragossa, el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA) i l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC a Còrdova han analitzat més de 230 camps de Catalunya, Aragó i Andalusia. Així, han establert fins a cinc tipus de límits, que van des dels estructuralment senzills fins a estructures complexes.

La principal conclusió, segons expliquen des de la UdL, és que els marges més estrets i plans contenen moltes de les espècies de males herbes anuals que es troben també al centre de camp i amb gran abundància. En canvi, els marges de més de tres metres i amb cert pendent acullen espècies que no solen trobar-se dins dels camps dels cereals, plantes perennes típiques del territori procedents de les taques circumdants de la vegetació natural, com el siscall (Salsola vermiculata), l’argelada (Genista scorpius) o la farigola (Thymus vulgaris) que no suposen un problema pels cultius.

L’estretor d’un marge fa que sigui “més fàcilment pertorbable”, és a dir, que li arribin restes d’herbicides i fertilitzants, tot afavorint les espècies anuals que perjudiquen els cultius. L’investigador de l’ETSEA Xavier Oriol Solé-Senan explica que, “amb els marges més amples, les espones no seran una font de mala herba per dins del camp”. “Erròniament, de vegades veiem que les espones es pertorben mecànicament, es cremen o s’hi aplica herbicides”, assenyala. Quan això succeeix, “les plantes infestants dels camps troben en aquests marges refugi i s’hi instal·len potenciant futures infestacions dels camps”, segons Solé-Senan. “En canvi, les espècies perennes redueixen la captació de les males herbes anuals”, afegeix.

La recerca proposa una millor gestió dels marges dels cultius de cereals “per combinar objectius ambientals i de producció”. A més, els investigadors asseguren que la protecció de les espones pot també ajudar a conservar espècies rares de males herbes, que en altres països com França o Anglaterra estan protegides per la legislació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.