El cinema català passa de representar un 48% de la producció estatal el 2010 al 30% registrat el 2021

L’estudi ‘Les claus de la producció actual del cinema català: una mirada al període 2012-2022 i presentació de l’informe estadístic de 2021’ impulsat per l’Acadèmia del Cinema Català amb l’Observatori de la Producció Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), i realitzat per Reinald Besalú, Joan Maria Corbella i Carles José Solsona.

Pren de base la producció qualificada a l’ICAA o l’ICEC i les seves bases estadístiques per xifrar les pel·lícules amb participació catalana en una mitjana de vuitanta títols anuals (81 el 2021), dada que revela un creixement moderat en els darrers deu anys, amb l’excepció del 2020, un exercici minvat per la pandèmia.

Aquest volum de producció qualificada el 2021 estabilitza en un 30% la proporció de films catalans respecte del total de la producció a Espanya anualment.

Es tracta d’un percentatge que se situa per sota del 48% registrat el 2010.

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, s’ha mostrat optimista amb el futur del cinema català. “‘Alcarràs’ és una fita molt gran i ens permet ser optimistes, però també venen una sèrie de pel·lícules que estaran molt bé”.

L’estudi certifica que el 82% de productores involucrades en la producció de llargmetratges el 2021 ho són d’un únic film.

Dotze productores participen en dos, i només quatre participen en tres o més títols.

El pes de la coproducció

Per altra banda, a Catalunya la coproducció té més pes que en el conjunt de la indústria espanyola: un 50% dels films qualificats el 2021 són coproduccions, en un 20% internacionals, percentatge superior al del conjunt de films qualificats a Espanya (16% del total).

No obstant això, la participació catalana en aquestes coproduccions està normalment per sota del 50%.

Només cinc coproduccions internacionals tenen una participació catalana superior al 50% i en més de la meitat dels 28 títols coproduïts amb empreses de fora de Catalunya, la participació catalana està per sota del 20% de la part espanyola, 11 per sota del 10%.

Els països amb qui més es coprodueix a Catalunya són Argentina i Bèlgica, amb tres coproduccions amb cadascun.

2021/2022

El conjunt de les pel·lícules catalanes qualificades del 2021 i estrenades fins al 22 de juny de 2022, 57 títols en total, ha aconseguit fins a la data de tancament d’aquest estudi 1.309.338 espectadors en sales al conjunt de l’Estat, amb una mitjana per títol de 22.971 espectadors.

En els llargmetratges de ficció (que acumulen el 97% d’espectadors), el nombre mitjà d’espectadors puja fins als 53.182.

Només el 44% d’aquests espectadors provenen de llargmetratges en què la participació catalana és superior al 20%.

Per tant, la major part dels espectadors els aporten films amb una participació catalana minoritària.

Si s’eliminen les produccions amb una participació catalana de menys del 20%, els films catalans suposen l’11% dels espectadors del cinema espanyol a les sales d’Espanya.

El pes de les pel·lícules catalanes en el mercat espanyol, que havia baixat per sota del 14% d’espectadors i recaptació a Espanya entre els films qualificats de l’any 2019 comença a aixecar-se altre cop i per als films qualificats de l’any 2021 torna a ser del 25%.

‘Alcarràs’

Aquest 2022, s’han qualificat 23 films catalans, sobre un total de 127 a Espanya, dels quals se n’han estrenat nou, que han aconseguit 322.376 espectadors, un 36,41% del total, amb ‘Alcarràs’ com a film més taquiller.

Vuit de cada nou espectadors de cinema català del 2022 els ha subministrat l’obra de Carla Simón, i no ho ha fet només a Catalunya, perquè ha aportat un de cada tres espectadors que han anat a veure una pel·lícula espanyola d’aquest any.

Colell creu que ‘Alcarràs’ és un punt d’inflexió i espera que “marqui un abans i un després”.

De fet, a mitjans de juny, la pel·lícula ‘Alcarràs’, distingida amb l’Ós d’Or a la Berlinale, va superar ja els 2 milions d’euros de recaptació.

Concretament, abans del 20 de juny acumulava 2.005.800 d’euros.

El film estrenat a finals d’abril es mantenia en aquell moment entre els més vistos a les sales, amb la posició 12.

Aportacions públiques

El cinema català de 2021 va rebre 20,5 milions en aportacions públiques de l’ICEC, l’ICAA i la CCMA (no es compten les de RTVE), però el percentatge de títols que rep suport és una minoria dels 81 produïts.

27 van rebre el suport de la CCMA, el que representa un terç del total.

La majoria de pel·lícules finançades (11) van rebre entre 75.000 i 100.000 euros, seguides de les que van rebre menys de 25.000 euros (sis films).

Només tres films van rebre quantitats superiors a 100.000€.

Els films de ficció s’enduen la major part de la inversió (85%).

L’ICEC va atorgar ajuts a 21 llargmetratges catalans qualificats l’any 2021 (el 26% del total), amb una mitjana de 115.483 euros pels documentals, i de 332.450 euros per les ficcions.

Per la seva banda, un total de 22 pel·lícules qualificades el 2021 amb participació catalana van rebre l’ajut de l’ICAA entre les diferents modalitats, el 37% de les pel·lícules espanyoles que van obtenir subvenció.

De mitjana, els ajuts de l’ICAA als films catalans van ser de poc més d’un milió per als presentats a la convocatòria d’ajuts generals, i de 225.000 als presentats als ajuts selectius.

Per altra banda, s’assenyala que es continua lluny de la paritat. La direcció puja del 10% del 2012 al 25% de 2021, el guió ho fa del 20% al 29% i la producció baixa lleugerament en aquest període, del 30% al 26%.

FINAL 1959 “Estem molt malament i molt lluny de la paritat de gènere”, ha lamentat Joan Corbella, director de l’Observatori de la Producció Audiovisual. ACN