El safrà conreat artesanalment a la Conca de Barberà i la Baixa Segarra agafa volada. Tot va començar per l’empenta d’un petit grup de pagesos que volien recuperar un cultiu que es va deixar de fer a Catalunya fa gairebé un segle. Onze anys després d’engegar el projecte, han aconseguit revifar-ne el conreu en diversos punts del país.
El seu safrà se serveix en una desena de restaurants catalans amb estrella Michelin i ara miren de fer el salt a Europa. Jugant la carta de la màxima qualitat, el col·lectiu integrat actualment per 25 productors s’ha guanyat el seu espai en un mercat dominat pels països asiàtics. Ara acaben de plantar els bulbs que germinaran en flors. Es colliran a finals d’octubre. Calen 200 flors per elaborar un gram d’aquest preuat condiment natural que s’usa com a espècia aromàtica i també colorant. L’any passat es van produir cinc quilos de l’or vermell ‘made in’ la Conca.
Altres regions catalanes també s’han animat a recuperar el cultiu històric del safrà, com a les Garrigues, el Montsec o també als Pallars. A la Conca es torna a produir safrà, tal com s’havia fet des de l’època medieval i fins principis del segle XX. Se’l considerava un dels millors i més cars del món pels seus aromes i sabors. “Difícilment tornarà a desaparèixer”, afegeix.
Flor d’un sol dia
Després de plantar els bulbs, cal estar molt pendent de la floració del safrà, ja que són flors que duren 24 hores i s’han de collir el mateix dia que s’obren. La recol·lecció de les flors pot durar unes tres setmanes. Apareixen a l’alba i a mesura que transcorre el dia es marceixen.
Després a la tarda s’assequen i després s’extreuen els brins o pistils dels pètals manualment -desbrinar. Calen unes 200.000 flors per obtenir un quilo de safrà. Els pagesos segueixen un mateix protocol, sobretot a l’hora d’assecar els brins, una fase fonamental per garantir l’òptima qualitat del producte final. “En el safrà hi influeix el clima, el terreny, l’altitud, també el règim hídric, etc., però finalment el que realment li confereix més qualitat i sabor és el procés de l’assecatge”, assegura Cartanyà.
Els productors de la Conca i també la Baixa Segarra assequen els brins a casa seva, amb molta cura, estesos sobre planxes elèctriques per garantir unes característiques organolèptiques el més homogènies possibles.
Aquesta homogeneïtat és una propietat molt apreciada a l’alta cuina. D’aquesta manera es desmarquen dels països asiàtics on s’assequen massivament al sol. La mà d’obra és el punt fort dels principals països productors, amb l’Iran al capdavant -concentra el 80% de la producció mundial.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.