ESO
Foto d'arxiu
Una investigació del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), revela que el 17,3% dels fills d’estrangers nascuts a Catalunya i el 29,2% dels alumnes immigrats no assoleixen l’ESO, unes xifres que superen de llarg el 10,3% de joves autòctons que no aconsegueix treure’s aquest títol.

Per procedències, els joves d’origen gambià són els que presenten més dificultats per superar l’ESO, arribant-se a registrar un fracàs escolar del 40,9% entre aquests alumnes. Per tot plegat alerten que s’està produint una “racialització del fracàs escolar”.

Aquest estudi és el resultat de l’encreuament de dades del departament d’Ensenyament i l’Idescat amb el Registre Estadístic de Població i fa referència al curs 2015-16.

En aquest sentit, els seus responsables adverteixen que les generacions més afectades per la immigració solen obtenir pitjors resultats escolars.

Així mateix apunten que la pertorbació migratòria, l’arribada tardana, la discontinuïtat i també l’abandonament són alguns dels factors que influeixen en els resultats més negatius.

Els investigadors Jordi Bayona i Andreu Domingo, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), són els responsables d’aquest estudi que s’acaba de publicar a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques titulat ‘El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent’.

Per als investigadors, “malgrat els indubtables esforços del sistema educatiu que s’han donat en els anys passats –en un context d’austeritat-, els nivells de fracàs escolar mesurats per l’obtenció del grau d’ESO, i la distància que els separa dels resultats de la població autòctona són insostenibles”.

Els valors de fracàs escolar més elevats es donen entre els alumnes nascuts a l’estranger i que han immigrat a Catalunya en la seva infància o adolescència.

Una tercera part d’aquests nois (34,6%) i una quarta part d’aquestes noies (23,5%) no assoleixen el títol. Es tracta de valors molt superiors al 13,2% dels nois i al 7,3% de les noies autòctons.

Entre els fills d’immigrants nascuts a Catalunya, se segueixen mantenint aquestes diferències. Un 17,3% d’aquests joves no aconsegueixen el títol, gairebé el doble que en el cas dels autòctons, on el fracàs és del 10,3%.

Altrament, per sexes les xifres s’enfilen vuit punts per sobre en el cas dels nois (21,2%) i sis punts en el de les noies (13,7%).

Per procedències, el fracàs entre els alumnes d’origen americà assoleix el 15,5%, entre els d’origen asiàtic el 17,8% i entre els d’origen africà el 19,2%.

Per als investigadors la situació és especialment preocupant entre els estudiants d’origen marroquí (el 15,9% no aconsegueix superar l’ESO), ja que alerten que hi haurà “un creixement d’aquest grup en un futur immediat”.

A tot això, el fenomen encara és més greu entre els alumnes procedents de Gàmbia, on el 40,9% no assoleix el grau i la xifra fins i tot ascendeix al 54% entre els nois.

“Deixa entreveure el fracàs del sistema educatiu amb alguns orígens determinats, i les dificultats futures que aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en el món laboral”, indiquen els investigadors.

 

També la selecció negativa d’alguns dels orígens dels descendents dels immigrats apunta a “una intolerable racialització del fracàs escolar”, amb tot el que comporta “tant sobre l’evolució de les trajectòries individuals dels que avui són adolescents com de fractura en la societat catalana”, expliquen.

Diversitat i distribució territorial de l’alumnat

De milió d’alumnes matriculats en nivells educatius no universitaris, els alumnes amb antecedents migratoris recents són el 26,2%. D’entre aquests, per tant, hi ha 26 orígens d’estudiants de fills d’immigrants, i d’aquests, quatre de cada deu casos són d’origen marroquí, superant els 50.000 alumnes.

A molta diferència, s’hi troben en segona posició, els d’origen equatorià, superant els 10.000 alumnes, i per sobre dels 5.000, xinesos i romanesos, en tercer i quart lloc.

Pel que fa a la distribució territorial, s’observa alta presència en xifres absolutes als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, així com a tots els municipis litorals i les ciutats de Lleida i Girona.

D’altra banda, destaquen també les capitals comarcals interiors, com Manresa o Vic. A més a més, els percentatges més alts en els municipis són: Salt (47%), Castelló d’Empúries (33%), Manlleu (30%), Guissona (29%) o Palafrugell (28,7%). Mentre que els municipis amb major nombre total d’alumnes: l’Hospitalet de Llobregat (23,1%), Mataró (18,8%) o Santa Coloma de Gramenet (18,3%).

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.