Imatge de dos arqueòlegs treballant a la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri d'Alguaire
ilerdent
El Pla de fosses del Govern permetrà l’obertura de sis noves fosses de la Guerra Civil entre el maig i el setembre d’aquest any. Estan situades a Alguaire (Segrià), Batea (Terra Alta), Foradada (Noguera), Salomó (Tarragonès) i Caseres (Terra Alta), on n’hi ha dues.

Les excavacions preveuen recuperar les víctimes que hi estan enterrades i identificar-les amb el creuament de dades genètiques de possibles familiars vius. La primera actuació s’ha començat a fer aquesta setmana al cementiri d’Alguaire on han aparegut cinc cossos. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat els treballs aquest divendres, acompanyada de Divina Salvia, la néta d’un regidor republicà del municipi que el franquisme va afusellar el 12 d’abril de 1938, que podria estar enterrat a la fossa.

La primera excavació que es porta a terme aquest 2019 en el marc de Pla de fosses és la del cementiri d’Alguaire. La fossa era desconeguda fins al 2010, quan la Direcció General de Memòria Democràtica va començar la recerca sobre el terreny arran de la petició de Divina Salvia, la néta de Faust Salvia, jutge de pau i regidor d’ERC a Alguaire que juntament amb Sebastià Llobera Badia va morir afusellat el 12 d’abril de 1938 per l’exèrcit franquista. L’execució es va fer a les portes del cementiri del poble, després d’un consell de guerra. Segons la documentació localitzada, els dos cossos van ser enterrats en una fossa situada al mateix cementiri. Salvia tenia 42 anys i Llobera en tenia 60.

Els tècnics van trobar documentació que situava la fossa en una àrea de quatre metres d’un parterre del cementiri. Els arqueòlegs han començat l’excavació de la zona aquesta setmana i de moment hi ha trobat cinc cossos. El creuament de dades genètiques haurà de determinar si una de les víctimes és en Faust Salvia. La consellera Capella ha aprofitat la visita a la fossa per fer entrega del document que acredita la nul·litat del consell de guerra de Faust Salvia a la seva néta, Divina Salvia.

”Van afusellar el meu avi perquè el van considerar un perill per la unitat d’Espanya”

Visiblement emocionada després de rebre la nul·litat del judici sumaríssim al seu avi, Divina Salvia ha explicat que Faust era un republicà que treballava perquè Catalunya recuperés la seva llibertat. En aquest sentit, ha lamentat que li fessin un judici sumaríssim ”sense cap motiu” i ”sense dret a defensa” al tercer dia d’estar detingut. Ha assegurat que els franquistes el van considerar ”un perill” per les seves idees i per la unitat d’Espanya, per la qual cosa el van acusar de rebel·lió i per ser demòcrata.

Divina Salvia s’ha mostrat satisfeta que després de 81 anys estiguin a punt de recuperar el cos del seu avi, de qui ha dit que sempre ”ha estat present a la família” perquè així ho va voler el seu pare, que va morir a l’inici del procés de recuperació ”i la resta de la família ho hem continuat”.

Les altres fosses que s’obriran

A Batea (Terra Alta) la intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. S’excavarà una fossa localitzada arran de l’aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l’abril de 1938.

A Caseres (Terra Alta) la intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. S’excavaran dues fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans. A Foradada, a la Noguera està previst excavar entre els mesos de juny i juliol en una fossa localitzada arran d’una recollida de restes trobades en superfície relacionades amb els combats del 3 de gener de 1939, en plena ofensiva franquista a Catalunya.

Finalment, a Salomó (Tarragonès) s’excavarà al setembre en una fossa on hi ha almenys les restes de dos soldats republicans morts en combat el 19 de gener de 1939. Els familiars de les dues víctimes van sol·licitar-ne l’exhumació. Hi podrien haver fins a 20 individus enterrats.

En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos. A banda de les sis excavacions, els treballs per aquest any també preveuen l’anàlisi antropològica i l’extracció d’ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella (Terra Alta), on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l’Ebre.

El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.