A la vista de les estrenes del cap de setmana, Jurassic World. El regne caigut s’ha convertit en l’únic referent, secundat per produccions que, sense valorar la seva qualitat, estan dirigides a un públic complementari del que devorarà el blocbuster nord-americà beneït per Steven Spielberg. Totes les recordem aquí.

JURASSIC WORLD. EL REGNE CAIGUT

Cartell-Jurassic world 2
Cartell de la pel·lícula (Universal)

Fa tres anys que el parc temàtic i luxós complex turístic Jurassic World va ser destruït per dinosaures fora de control. L’Illa Nublar ha estat abandonada pels homes i els dinosaures sobreviuen com poden en la jungla.
Quan el volcà de la illa que estava inactiu entra en erupció, Owen (Chris Pratt) i Claire (Bryce Dallas Howard) són contractats per dur a terme un pla per protegir als dinosaures de l’extinció. Owen es dedica a buscar a Blue, el raptor al que ell va criar i que està desaparegut en la jungla, i Claire, que ha après a respectar a aquestes criatures, està disposada a complir amb la seva missió. Quan arriben a l’illa, ja inestable per l’erupció del volcà, descobreixen una conspiració que podria convertir el nostre planeta en un lloc amb un immens perill no vist des de temps prehistòrics.
Amb tota l’emoció i aventura d’una de les sagues més populars i exitoses de la història del cinema, aquest nou lliurament compta amb els personatges i dinosaures ja coneguts, als quals s’uneixen noves espècies més aterridores que mai. I el que ens toca més d’aprop és que Steven Spielberg hagi escollir un català com J.A. Bayona per dirigir-la.
Baiona fa prova d’humilitat i reconeix que li venia de gust molt aquesta col·laboració. “Quan em vaig apuntar al projecte, sabia que hauria de cuidar del fill de Steven i de Colin (el director de l’anterior Jurassic World)”, diu. “Com a realitzador podia aportar molt a la història, al to i al nivell d’energia. Però també era conscient que milions de persones estimen la saga Jurassic. Havia de treballar molt d’a prop amb ells perquè tots ens asseguréssim d’oferir experiències noves i emocionants al públic… sense deixar de costat l’ànima de la franquícia”.
No oblideu les crispetes i benvinguts a Jurassic World: El regne caigut

NORMANDIA AL DESNUDO

Normandia al desnudo
Cartell de la pel·lícula (Vértice Cine)
Què estaries disposat a fer per salvar el teu poble?

El director francès Philippe Li Guay (Las chicas de la 6ª planta) ha traslladat a la gran pantalla una idea que li va venir al capdavant després d’arribar a les fotos de Spencer Tunick i visualitzar-les al poble en el qual passava la seva infància en la Baixa Normandia. Aquest, en realitat, és el rerefons còmic utilitzat pel cineasta per posar el focus en l’actual crisi agrícola que afecta als ramaders francesos. François Cluzet (Intocable, Un doctor en la campiña) és la cara visible d’aquesta sàtira crítica en la qual es posa en la pell d’un alcalde paternalista dedicat per complet als veïns del seu poble.
Els ramaders de Mêle-sud -Sarthe, un petit poble de Normandia, s’han vist afectats per la crisi agrícola. El seu alcalde, Georges Balbuzard (François Cluzet), busca la manera que el seu poble es faci sentir per salvar-lo. Per casualitat, Blake Newman, un famós fotògraf especialitzat en nus en massa, passa per la zona i Balbuzard veu l’oportunitat de cridar l’atenció. Per davant li queda la difícil tasca de convèncer a tot el poble perquè es despulli… per una bona causa.

MARGUERITE DURAS. PARÍS 1944

Marguerite Duras
Cartell de la pel·lícula (Alfa Pictures)

En trobar dos vells quaderns en una caixa oblidada, Marguerite Duras recorda el seu passat. En la França ocupada pels nazis en 1944, la jove i brillant escriptora participa activament en la Resistència al costat del seu marit, Robert Antelme. Quan Robert és deportat per la Gestapo, Marguerite s’embarca en una lluita desesperada per aconseguir que torni. El final de la guerra i el retorn dels presoners suposen para Marguerite el començament d’una espera insuportable, una agonia lenta i callada enmig de l’alegria als carrers parisencs per l’Alliberament.

Marguerite Duras. París 1944 està inspirada en la novel·la El dolor, de Marguerite Duras.

Aquesta pel·lícula no és només un retrat de l’escriptora francesa, vol ser un gran testimoniatge sobre el conflicte moral i polític de la justícia en una època de vencedors i vençuts. Presentada en el Festival de Sant Sebastià i estrenada amb èxit de crítica i públic a França, el film suposa la confirmació de Mélanie Thierry (Un día perfecto, La bailarina) com una de les grans actrius europees de l’actualitat.

BEYOND BEYOND

Beyond Beyond
Cartell de la pel·lícula (Paycom)
Aquesta commovedora pel·lícula animada relata la història d’en Johan, un petit conill que empren un llarg viatge cap al regne del Rei Ploma, amb l’objectiu de trobar la seva mare.

Beyond Beyond ha tingut presència en diversos festivals de referència, com el Festival Internacional d’Animació d’Annecy o la Berlinale.
Des que en Johan era molt petit, viu al mar amb el seu pare. Li agraden molt els vaixells, és per això que estaria encantat de tripular-ne un, si en tingués l’oportunitat algun dia, per poder anar al regne del Rei Ploma, on creu que és troba la seva mare, i reunir-es amb ella. Un dia, mentre el seu pare està fora del bot buscant provisions, en Johan rep una misteriosa trucada per la ràdio amb informació sobre el Rei Ploma i decideix emprendre una aventura pel seu compte…

McQUEEN

11 de febrer de 2010. La notícia de la tràgica mort d’Alexander McQueen s’estén per tot el món. Londres, París, Nova York, Los Angeles, Tòquio: escoltem fragments de periodistes, comentaristes i amants de la moda que amb prou feines coneixien a McQueen abalançar-se sobre les impactants notícies.

Imatges de McQueen amb la seva pompa, juxtaposades amb les de l’ambulància privada en la porta de la seva casa de Mayfair. Les notícies es tornen més macabres a mesura que els rumors de mort per penjament, de suïcidi, comencen a filtrar-se.
Empleats de Griefstruck en la porta de la seu de McQueen a Londres. I així comença una autòpsia internacional. Què va passar? Per què va fer això? Un cicle de notícies de 24 hores surfejant una ona d’horror i dolor… Tall a negre. Se sent una veu que arribarem a conèixer com la de l’amic i col·lega de McQueen, Sebastian Pons, recordant: em va dir que volia suïcidar-se durant un espectacle, a la vista de l’audiència. Em va dir que portaria una caixa de metacrilat amb una altra caixa de vidre dins, després, cap al final de l’espectacle, sortiria de sota terra i es pegaria un tret… Girant a través del negre, podem començar a distingir imatges hipnòtiques a càmera lenta de les desfilades de McQueen. Una figura de Juana d’Arc envoltada per un anell de foc. Kate Moss xopada en una cascada de pluja artificial. Shalom Harlow en una revolucionària performance tractant de defensar-se dels dos braços robòtics pintant amb aerosol el seu vestit blanc… Imatges ferotges, anàrquiques, sinistres, enlluernadores: una bestreta del que vindrà. I ara escoltem la veu de McQueen per primera vegada: ‘Els meus xous són sobre Sexe, Drogues i Rock’n’Roll. Són emoció i pell de gallina. Vull atacs al cor. Vull ambulàncies’.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.