El Museu de la Noguera ha acollit aquest dissabte la presentació d’un estudi sobre la cacera de bruixes al Pirineu i la plana de Lleida.
Es tracta d’una investigació que, tal com explica l’expert Pau Castell, es va iniciar fa quatre anys i que ha suposat la unió entre els fets històrics i la vessant etnogràfica. Castell ha explicat que s’ha pogut documentar “en primera persona” experiències viscudes per gent “molt gran”.
Un dels fets que ha cridat l’atenció és que a Catalunya, a diferència dels casos de la resta de l’Estat i d’Europa i “contràriament” al que es creu, explica Castell, quan les bruixes eren jutjades per la Santa Inquisició, “no eren condemnades a mort”, sinó que “les desterraven” i “les protegien” dels poders locals, que acabaven molts cops matant-les.
Castell diu que gràcies a la recerca etnogràfica han pogut documentar una “sèrie” de casos viscuts en els anys 1920 i 1930 fins als anys 40 per persones d’edat avançada, que han explicat experiències “viscudes en primera persona” vinculades amb el món de la bruixeria i al “mal donat”, com ara la mort d’infants, de bestiar, pedregades destructores i l’existència de dones amb “fama” de bruixa fins al segle XX.
Aquest dissabte s’ha presentat el llibre “monogràfic” sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Lleida i el Pirineu en què s’explica aquesta investigació que, tal com diu Castell, relaciona per primer cop la història i el “record oral” fins a dates molt recents.
Per la seva banda, l’antropòloga que ha participat en l’estudi, Núria Morelló, ha explicat que a través d’entrevistes han conegut casos concrets com el d’una dona de Balaguer que va llençar un mal d’ull a una família i aquesta, després d’acudir a un sanador, va enfrontar-se a ella i el conflicte es va resoldre.
D’altres casos, diu Morelló, van acabar amb la crema d’aquestes dones, com és el cas d’una dona a Biosca, cremada per un grup d’homes. Morelló ha definit el perfil de les bruixes com a “socialment vulnerable” i que ha comès actes d'”enveja” o ha protagonitzat situacions de “desafiament”. És per això que la bruixeria, segons l’antropòloga, es barreja en l’època contemporània amb “estigmes” i “estigmatitzacions de gènere”.
Una cinquantena de persones han assistit aquest dissabte a la presentació del llibre i a una taula rodona al Museu de la Noguera, on es pot visitar l’exposició itinerant ‘Se’n parlave, i n’hi havie’ fins al proper 24 de febrer. (acn)
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.