ilerdent
El Museu de la Noguera ha acollit aquest dissabte la presentació d’un estudi sobre la cacera de bruixes al Pirineu i la plana de Lleida.

Es tracta d’una investigació que, tal com explica l’expert Pau Castell, es va iniciar fa quatre anys i que ha suposat la unió entre els fets històrics i la vessant etnogràfica. Castell ha explicat que s’ha pogut documentar “en primera persona” experiències viscudes per gent “molt gran”.

Un dels fets que ha cridat l’atenció és que a Catalunya, a diferència dels casos de la resta de l’Estat i d’Europa i “contràriament” al que es creu, explica Castell, quan les bruixes eren jutjades per la Santa Inquisició, “no eren condemnades a mort”, sinó que “les desterraven” i “les protegien” dels poders locals, que acabaven molts cops matant-les.

Castell diu que gràcies a la recerca etnogràfica han pogut documentar una “sèrie” de casos viscuts en els anys 1920 i 1930 fins als anys 40 per persones d’edat avançada, que han explicat experiències “viscudes en primera persona” vinculades amb el món de la bruixeria i al “mal donat”, com ara la mort d’infants, de bestiar, pedregades destructores i l’existència de dones amb “fama” de bruixa fins al segle XX.

Aquest dissabte s’ha presentat el llibre “monogràfic” sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Lleida i el Pirineu en què s’explica aquesta investigació que, tal com diu Castell, relaciona per primer cop la història i el “record oral” fins a dates molt recents.

Per la seva banda, l’antropòloga que ha participat en l’estudi, Núria Morelló, ha explicat que a través d’entrevistes han conegut casos concrets com el d’una dona de Balaguer que va llençar un mal d’ull a una família i aquesta, després d’acudir a un sanador, va enfrontar-se a ella i el conflicte es va resoldre.

D’altres casos, diu Morelló, van acabar amb la crema d’aquestes dones, com és el cas d’una dona a Biosca, cremada per un grup d’homes. Morelló ha definit el perfil de les bruixes com a “socialment vulnerable” i que ha comès actes d'”enveja” o ha protagonitzat situacions de “desafiament”. És per això que la bruixeria, segons l’antropòloga, es barreja en l’època contemporània amb “estigmes” i “estigmatitzacions de gènere”.

Una cinquantena de persones han assistit aquest dissabte a la presentació del llibre i a una taula rodona al Museu de la Noguera, on es pot visitar l’exposició itinerant ‘Se’n parlave, i n’hi havie’ fins al proper 24 de febrer. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.