objectes
Imatge del morrió de cavall iber cedit pel Museu de Lleida al MAC

El Museu de Lleida ha cedit cinc objectes que formaran part de l’exposició ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització’, que s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) el 29 d’abril i que es podrà visitar fins al 16 de gener del 2022.

Quatre d’aquests objectes, que procedeixen de la necròpolis de la Pedrera, formen part de l’exposició permanent del museu lleidatà i són fonamentals per al seu discurs. És per això que dos d’ells, la falcata i el morrió de cavall s’exposaran al MAC des de la inauguració de la mostra i fins al setembre. Els altres dos, el casc amb clatellera i l’espasa recta, ho faran des del setembre i fins que es clausuri l’exposició. L’altre objecte és un magall dels Vilars i s’exposarà durant tota la mostra.

Printlleida
Els cinc objectes cedits temporalment pel Museu de Lleida per a l’exposició sobre el món iber del MAC són una falcata, un morrió de cavall, un cas i una espasa recta tipus ‘La Tène’, procedeixen de la necròpolis de la Pedrera, situada entre els termes de Vallfogona de Balaguer i Térmens (Noguera). L’altre, és un magall de ferro de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca (Garrigues).

La necròpolis de la Pedrera, un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya, va estar activa des del segle XIII fins al segle II ane. L’any 1958, uns treballs d’anivellament de terres entre Vallfogona i Térmens van malmetre totalment aquest patrimoni i van provocar una destrossa irreversible.

Només es van poder salvar uns pocs elements, entre els quals, els quatre objectes que viatgen al MAC. Tant el poblat com la necròpoli evidencien una llarga utilització, i els enterraments d’època ibèrica antiga i plena són pràcticament l’únic testimoni del món funerari ilerget. Es conserven les tombes de guerrers acompanyats pels seus cavalls sacrificats.
De la seva banda, la fortalesa dels Vilars d’Arbeca és una construcció única en el món ibèric català i europeu. Es va fundar com a poblat fortificat cap al 775 ane, i va esdevenir un centre de poder del territori al llarg de 500 anys d’història. Vilars va ser descoberta l’any 1974, tot i que les excavacions no es van iniciar, d’urgència, fins a deu anys més tard, amb l’objectiu de documentar un jaciment aparentment arrasat.

Al descobrir-se part de la muralla i una torre l’any 1986, la història del jaciment va canviar. Entre el 1987 i el 1992, gràcies a l’aparició del camp frisó i d’una estructura urbana.

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.