museu
Un dels espais de l'exposició permanent del Museu de Lleida reformats recentment

El Museu de Lleida ha dut a terme una reforma de l’àmbit del segle XVI de l‘exposició permanent.

La remodelació ha comportat la incorporació de vuit objectes nous, el canvi d’ubicació de cinc més i la retirada d’una dovella, quatre llibres, un conjunt de pellofes i monedes, un decantador i dues peces de ceràmica, que ara passaran a ubicar-se a la reserva del museu.


ilerdent

També s’ha incorporat a l’exposició permanent, en l’àmbit del final del gòtic, la taula de Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen, de Francesc Solives, dipositada al museu pel seu propietari l’any passat.

Per últim, segons ha comunicat el Museu, també s’han fet uns petits canvis a la part de la reproducció de les pintures de la balma del Cogul, que inclouen una nova projecció.

L’objectiu de les reformes en l’àmbit del segle XVI respon a la necessitat de reordenar aquest espai i fer una transició lògica des de l’àmbit del gòtic, reformat el 2021. L’exposició temporal ‘Imago Urbis.

La Lleida del segle XVI’ (Museu de Lleida, del 25 de febrer al 12 de juny de 2022) va servir per comprovar que certs conceptes d’aquesta època no estaven ben resolts a l’exposició permanent.

La reforma vol solucionar aquests temes i dotar l’espai d’un discurs històric, coherent amb les darreres remodelacions en l’àmbit del gòtic.

A més, el museu destaca la idea de la rellevància de la Lleida del segle XVI, un concepte que consideren que ja va quedar clar a la mostra ‘Imago Urbis’, sense deixar de banda la contextualització, tant de Lleida com de tot el territori de Ponent, dins dels àmbits tant de país com internacional.

Entre els objectes que s’incorporen a l’exposició permament, destaca un mapa, ‘Cataloniae principatus novíssima et accurata descriptiu’ (1608-1612), de Joannes Baptista Vries, adquirit recentment pel museu, i que mostra el territori històric de Ponent, amb la localització de pobles i ciutats.

El mapa té un text escrit en català per l’historiador Francesc Diago, que va ser encomanat per la Generalitat de l’època.

A més a més, per primer cop se’xposaran a la mostra permanent tres gravats del fons Gelonch Viladegut, concretament, ‘Escena Galant’, de Martin Kaldenbach; ‘Lot i la seva família sortint de Sodoma’, de Heinrich Aldegrever; i ‘Lliga de Schmalkaldic’, de Gottfried Kogg.

Els gravats formen part de la col·lecció d’Antoni Gelonch Viladegut, dipositada al Museu de Lleida al març de 2020.

També s’incorporen dos plats de pisa policromada, un dels tallers de Manises i l’altre dels tallers de Reus, cedits pel Museu del Disseny de Barcelona, i una rajola dels fons del Museu de Lleida.

També dels fons propis s’incorpora la pintura d’un ‘Eccehomo’, una còpia de Dirk Bouts o d’Albercht Bouts, que ha estat restaurada al laboratori del museu.

D’altra banda, cinc dels objectes que fins ara s’hi exposaven es canvien d’ubicació dins del mateix espai.

Els canvis afecten al llibre ‘Margarita Philosophica Nova’, de Gregor Reisch (autor) i Joannes Grüningen (impressor), al Decret i títol d’indulgència, d’Enric Botel (impressor), al llibre ‘Misses i Magnificats’, de Cristóbal de Morales (autor) i Jacques Moderne (impressor), al Llibre de Cor, d’Antoni Crispi a l’escultura de la Mare de Déu del Raïm.

Per últim, hi ha una sèrie d’objectes que fins ara s’exposaven, que es retiren definitivament de l’exposició permanent i es traslladen a les reserves del museu: la dovella amb l’escut de Lleida, dos llibres del ‘Tractat de l’esfera’, un conjunt de pellofes i monedes, un decantador de vidre, un plat de ceràmica policromada, un albarel·lo, el compartiment del retaules de Sant Julià, el llibre ‘Ritual ilerdense’ i un altre llibre: ‘Comentaris a l’òpera sal·lustiana’.

Incorporació de la taula de Francesc Solives a l’exposició permanent

La taula gòtica que representa santa Anna, la Mare de Déu i el Nen, dipositada al museu pel seu propietari, Joan-Artur Roura i Comas, el passat 4 de maig de 2022, s’incorpora a l’exposició permanent, a l’àmbit del gòtic del segle XV.

L’autor de la taula seria Francesc Solives, actiu a Banyoles durant l’últim terç del segle XV i amb només un retaule conegut a l’església de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) i un retaule procedent de Santa Maria de la Bovera (Guimerà, Urgell), conservat al Museu d’Art Medieval de Vic.

Solives és seguidor de l’estil del pintor barceloní Jaume Huguet, i el seu interès rau en el fet que es coneixen només tres obres seves, totes elles documentades en terres lleidatanes.

L’ingrés d’aquesta obra al Museu de Lleida va servir per complementar les col·leccions d’interès nacional del museu, i incidir en la idea de ser un museu de territori, que vol explicar les relacions artístiques, socials i econòmiques de Lleida amb el seu territori d’influència al llarg de la història.

Intervenció a l’espai de la reproducció de la balma del Cogul

Per últim, en l’àmbit on s’exposa la reproducció de les pintures rupestres de la balma del Cogul s’ha actualitzat tant el text com la mateixa reproducció.

A partir del nou calc realitzat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, que ha incorporat alguns nous elements sorgits, el museu proposa una projecció en bucle en què es veurà l’evolució de les pintures des de l’epipaleolític fins a l’edat mitjana, fet que dona una idea clara del caràcter de santuari d’aquest indret del Cogul (les Garrigues). ACN

Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.