El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici concentra la quantitat més gran i qualitat de boscos madurs de Catalunya i d’Espanya, segons un estudi que s’ha fet públic aquest dijous en el marc del projecte BHAVEC amb fons Next Generation. Els investigadors han analitzat el grau de maduresa forestal de 20 boscos i han constatat que oscil·len entre 5,3 i 8,7 sobre 10. Aquesta dada supera amb escreix la mitjana catalana que segons l’Informe Estatal de la Natura 2020, se situa en 2,3. En conjunt aquests boscos tenen més arbres vells, de grans dimensions, i abundant fusta morta. Són majoritàriament avetoses, seguides de pinedes de pi roig i pi negre.
Com a part del projecte, també s’ha elaborat el quart Inventari Ecològic i Forestal del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici on s’han mostrejat i analitzat 192 parcel·les, tant dins del Parc Nacional com a la seva zona perifèrica de protecció. Tot per obtenir una fotografia detallada del seu estat de conservació, grau de maduresa i composició dels boscos.
El treball inclou, per primer cop, un estudi comparatiu amb els inventaris anteriors del Parc (1993, 2004 i 2014) i revela que en els darrers trenta anys els boscos del Parc Nacional i de la Zona Perifèrica han millor el seu estat, ja que tenen més quantitat de fusta morta i els estocs de carboni s’han duplicat en els darrers trenta anys.
Les parcel·les dominades per avet, el carboni emmagatzemat en la biomassa dels arbres vius ha passat de 69,8 a 148,5 tones per hectàrea, més del doble; en les de pi roig, ha augmentat de 57 a gairebé 100 tones per hectàrea, i en les de pi negre, de 47 a 65 tones per hectàrea. Això significa que “durant aquests darrers trenta anys els boscos del parc han continuat segrestant CO₂ i ho continuaran fent en el futur”.
A més, s’han proposat una sèrie d’actuacions per accelerar l’envelliment d’algunes parcel·les de bosc, com ara alliberar arbres grossos, obrir clarianes, generar fusta morta o afavorir arbres amb microhàbitats, com ara cavitats per ocells o ratpenats. Aquestes accions ja s’han dut a terme a un dels boscos.
Els boscos madurs
Els boscos madurs són referents de com serien els boscos si no haguessin estat alterats per l’impacte humà i lliures de fenòmens extrems com ara grans incendis, resultat de la mateixa dinàmica natural. Aquestes condicions creen un entorn òptim que afavoreix una fauna i flora molt diversa i exclusiva, amb arbres centenaris i abundància de fusta morta de grans dimensions. A la Mediterrània és difícil trobar-los i s’estima que ocupen menys de l’1%.
Entre moltes altres conclusions, es constata que els valors mitjans de maduresa dels boscos del Parc Nacional se situen entre 4,2 i 4,7 sobre 10. Pel que fa als 20 boscos més madurs, que en conjunt ocupen 432 hectàrees, la majoria són avetoses, mentre que quatre són pinedes de pi roig i tres, pinedes de pi negre. Els valors de maduresa d’aquests boscos més madurs oscil·len entre 5,3 i 8,7 sobre 10 i es concentren a les valls de Sant Nicolau (Alta Ribagorça) i d’Espot (Pallars Sobirà), dins de la zona de protecció estricta del Parc Nacional, i també a la vall de Colomèrs (Val d’Aran), a la zona perifèrica de protecció.
“Els boscos madurs tenen arbres de diferents dimensions i edats, fusta morta de grans dimensions conformant una estructura arbòria molt complexa, formada per molts estrats de vegetació”, ha explicat Jordi Vayreda, investigador del CREAF i qui a co-liderat l’inventari.
Vayreda ha afegit que aquesta diversitat crea una infinitat de condicions microclimàtiques que ajuda a retenir millor la humitat, millorant la seva resiliència davant de pertorbacions com els incendis o les sequeres i donant refugi i aliment a una gran diversitat d’espècies exclusives, rares i sovint amenaçades, com el gall fer. A més, són importants reservoris de carboni. “Per això, saber on es troben i preservar-los ha de ser una prioritat”, ha destacat Vayreda.
Pel que fa a la composició dels boscos del Parc Nacional, l’inventari revela que el pi negre és l’espècie dominant, seguit de l’avet i el pi roig, entre d’altres. Respecte als arbustos, el neret és l’espècie més freqüent, seguit del nabiu. Per conèixer el grau de maduresa, s’han analitzat elements com ara la quantitat d’arbres de grans dimensions, la fusta morta i la diversitat de dendromicrohàbitats. Són petites característiques morfològiques que apareixen als troncs i a les capçades dels arbres vius, com ara cavitats, ferides, fusta exposada, branques mortes, escorça desenganxada o altres formes irregulars, i constitueixen refugis per a nombrosos organismes.
Els resultats formen part del projecte BHAVEC (Avaluació de l’estat de conservació d’hàbitats naturals i actuacions de millora de la maduresa forestal en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), coordinat pel CREAF i el CTFC en col·laboració amb el Parc Nacional i finançat pel “Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència” del fons Next Generation. L’objectiu de l’estudi era fer una radiografia detallada de l’estat dels boscos madurs.
“En general, també constatem que els boscos són cada vegada més madurs, amb més arbres de grans dimensions, més fusta morta i més diversitat estructural i d’espècies”, ha dit Lluís Comas, investigador del CREAF. Per l’investigador, “això demostra la importància de fer servir la figura de Parc Nacional com a protecció màxima per aconseguir boscos així de madurs”.
Fusta morta, clarianes i altres propostes per envellir un bosc
Segons els investigadors, els processos que porten un bosc cap a la maduresa poden requerir dècades o fins i tot segles. Per això, també proposen actuacions que poden accelerar aquest envelliment. “Algunes de les propostes busquen conservar i reforçar els elements de maduresa que ja hi ha al bosc i, alhora, crear les condicions perquè se’n desenvolupin de nous”, ha dit Pol Guardis del CTFC. Entre les mesures previstes es proposa reduir selectivament la competència al voltant dels arbres de grans dimensions i de les espècies acompanyants, com també obrir petites clarianes per afavorir aquests arbres, estimular la regeneració i diversificar l’estructura i composició del bosc.
Una altra mesura important és conservar i generar fusta morta de grans dimensions, tant deixant arbres morts en peu com a terra, “ja que és un hàbitat clau per a un ampli ventall d’espècies, entre les quals hi ha fongs, briòfits, líquens, escarabats i altres invertebrats, ocells i petits mamífers”, ha destacat Xènia Jaumejoan del CTFC.
Aquestes actuacions ja s’han posat a prova en un dels boscos de la zona perifèrica del Parc Nacional com a experiència pilot, amb l’objectiu d’analitzar-ne l’evolució i valorar fins a quin punt determinades intervencions poden accelerar processos que, en condicions naturals, es produirien molt més lentament.
“Aquests estudis ens han de permetre entendre millor com són i com han canviat els boscos del Parc, però sobretot ens donen eines per decidir com els hem de conservar”, ha destacat Lluís Florit, director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.