La polèmica que ha girat a l’entorn dels carrers amb noms de persones lligades a la dictadura franquista ha estat una de les que ha portat més cua aquest darrer mandat a la ciutat de Lleida.

Tot i que una de les primeres mesures que va adoptar Fèlix Larrosa després de substituir Àngel Ros a l’alcaldia va ser abordar aquesta qüestió i canviar quatre dels nou noms franquistes, l’oposició republicana (JxCat, ERC, la Crida-CUP, i també el Comú) ho veuen insuficient.

A l’altra banda, C’s i PPC aposten per buscar consens i respectar la memòria històrica i el PSC destaca els canvis fets des de la dictadura.

Fèlix Larrosa considera que la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme està cometent una ”negligència absoluta” quan s’atribueix ”l’autoritat moral” de dir que a la ciutat encara hi ha 5 carrers franquistes. En aquest sentit, remarca que el que no avala un catedràtic no ho pot avalar una persona que pertany a una plataforma ”per raons d’ideologia o de pensament polític”.
Així mateix, l’alcalde i candidat del PSC, està convençut que del debat dels carrers franquistes ”fa mesos” que no se’n parla a Lleida i no entén el motiu pel qual ara es vulgui ”plantejar en clau electoral”. Larrosa aposta per ”deixar-se d’històries” i assegura que compta amb un document on hi figures persones que han avalat nomenaments de carrers i ”ara diuen tot el contrari”.

A més a més, Fèlix Larrosa considera que a partits com el PDeCAT els ”hauria de caure la cara de vergonya” per demanar el canvi de noms de persones que vinculen amb el franquisme però el president Jordi Pujol va situar a les llistes del seu partit pel Parlament. Per tot plegat, el socialista considera que el debat és ”fruit del tacticisme polític” amb l’objectiu de desgastar l’anterior alcalde, Àngel Ros.

La candidata de la Crida-CUP és Rosa Peñafiel, qui curiosament ha liderat els darrers anys la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme que va néixer aplegant 41 entitats per demanar el canvi del nomenclàtor. Peñafiel recorda que ”l’espurna” va sorgir quan la Paeria va proposar dedicar un nom al seu avi, Antonio Cantano, per la seva lluita contra el franquisme, i ella s’hi va negar perquè considerava que no podia compartir aquest honor mentre hi hagués altres carrers dedicats a persones vinculades amb el franquisme.

En aquest sentit, Peñafiel diu que la plataforma ha tingut una ”victòria parcial” perquè el fet que no s’hagin canviat tots els carrers vol dir que l’Ajuntament ”no ha entès que els franquistes són franquistes i no hi ha nivell de franquisme”. Per la candidata cupaire, Larrosa ha fet un exercici de ”banalització” en el sentit que ha retirat les noms de persones més ”flagrants i sagnants” i ha mantingut els que es van decidir ”equivocadament” en democràcia.

Així mateix, Peñafiel critica l’aposta per crear comitès d’experts i comissions de carrers per abordar la problemàtica perquè la decisió de canviar el nom dels carrers és de l’alcalde. A més a més, qualifica el fet de consultar al Memorial Democràtic sobre aquesta qüestió com una ”estratègia per despistar que no donava la solució”. És per això que assegura que si tenen poder de decisió en el proper mandat canviaran tots els noms franquistes que encara queden pel de persones honorables. Peñafiel també vol retirar la resta de simbologia que queda a la ciutat com un escut amb l’àliga que hi ha en un edifici del Parc Científic.

Junts per Catalunya Lleida diu que la decisió de Larrosa de retirar-ne uns quants i mantenir-ne uns altres no és satisfactòria per insuficient i en la mateixa línia que la CUP remarca que ”no hi ha franquistes de primera i franquistes de segona”.

La formació considera que els noms de carrers han de dedicar-se – en cels casos que porten nom de persona – a gent que hagi tingut una aportació positiva i exemplar, que mereixi el reconeixement de la ciutat. JxCat també recorda que encara falta retirar tota la simbologia que hi pugui haver a la ciutat, des de plaques de l’antic Ministerio de la Vivienda franquista fins al mateix escut al que s’ha referit Peñafiel anteriorment.

ERC, de la seva banda, es compromet a eliminar del nomenclàtor de carrers els noms de totes aquelles persones que van col·laborar ”en l’aixecament contra la República” i dels responsables de la repressió franquista. Els republicans consideren que el pas que va fer Fèlix Larrosa al novembre, retirant tant sols alguns carrers i mantenint encara plaques franquistes, ”és completament insuficient i una mostra de la falta de compromís del PSC amb la memòria històrica”.

El Comú de Lleida assegura que des del 2016 han demanat la retirada dels noms dels carrers franquistes i per això també es van integrar a la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. Demanen que l’Ajuntament revisi el nomenclàtor en compliment de la Llei de Memòria Històrica i junt amb la resta de l’oposició han demanat a l’equip de govern que expliqui el perquè de la substitució de només quatre dels nou carrers amb noms vinculats al franquisme.

Que els experts o la ciutadania determinin si cal o no el canvi

Des de C’s asseguren tenir un ”respecte absolut” per la memòria històrica i per això creuen que ha de ser la comissió d’experts historiadors –i no qualsevol grup municipal – qui informi de si hi ha proves que els titulars dels carrers van participar en crims de violència, repressió o en el cop d’estat.

En aquest sentit, recorden que la comissió no va arribar a cap conclusió respecte dels titulars dels carrers polèmics. Per això, C’s aposta per retirar la titularitat del carrer a qualsevol persona que hagi estat partícip d’aquests crims. A més, considera que cal consultar als veïns del carrer, així com informar-los de les conseqüències econòmiques i administratives d’aquest canvi, donat que seran els principals afectats.

Al PPC diuen estar d’acord amb què actualment els carrers amb noms franquistes vagin desapareixent essent més residuals i aposten per carrers, places i parcs amb noms de personatges il·lustres, en especial relleu a homes i dones de Lleida que destaquin per la seva transcendència històrica, pertanyents al món científic, literari o de les arts escèniques. El candidat Xavier Palau, matisa però que no seria representatiu de tota la ciutadania posar noms del tipus: ”plaça 1 d’octubre” o ”carrer per la Independència”.

Els canvis de Larrosa

Al desembre de l’any passat es van canviar els noms dels carrers Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran pels de Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors ‘Lolín’ Sabaté. Larrosa va decidir mantenir els posats en període democràtic que són el carrer Lluís Besa, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Alcalde Carmelo Fenech i Alcalde Nadal.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.