La campanya de bolets ha experimentat un repunt aquestes dues últimes setmanes a Catalunya, especialment pel que fa a la producció de rovellons. Les últimes pluges han contribuït a millorar la situació en diverses zones del territori, després d’un inici de temporada molt fluix marcat per la sequera. El repunt s’ha notat especialment al Ripollès, el Berguedà i en zones del litoral i prelitoral. Tot i això, en una entrevista a l’ACN, el micòleg Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), pronostica que la temporada s’acabarà amb una producció mitjana d’uns 20 o 30 quilos per hectàrea, aproximadament la meitat de la mitjana habitual, que se situa al voltant dels 60 quilos.
La millora, però, arriba tard en moltes zones de muntanya. Segons el micòleg Juan Martínez de Aragón, en diversos punts del Pirineu i Prepirineu la campanya “no ha començat i ja s’ha acabat”, especialment després de les darreres nevades, que dificulten que els bolets continuïn fructificant. Les possibilitats de trobar-ne es concentren ara en zones situades per sota dels mil metres i fins a la costa, tot i que l’arribada del fred podria escurçar el període de producció.
“És una campanya molt estranya”, subratlla Martínez de Aragón. Tot i que alguns boletaires poden considerar que ha estat un bon any per les importants produccions de ceps, rovellons i altres espècies en determinats indrets, en termes generals el micòleg preveu que serà una temporada “normal-baixa”. Amb tot, no descarta que les bones temperatures durant el novembre i el desembre puguin afavorir noves florides i acabar deixant una campanya millor del que s’havia previst inicialment. La Catalunya Central, les zones baixes del Prepirineu i, sobretot, el litoral i el prelitoral són les àrees on encara es poden registrar produccions.
Una producció molt inferior a la mitjana
Actualment, la producció mitjana a Catalunya se situa al voltant dels 10 quilos per hectàrea, i les previsions apunten que podria acabar arribant als 20 o 30 quilos per hectàrea, la meitat de la producció habitual al país.
L’expert recorda que, a l’inici de temporada, les condicions del bosc i les previsions meteorològiques feien pensar en una campanya molt dolenta. Per això, considera que la situació actual ha millorat respecte de les expectatives inicials. Amb tot, remarca que l’evolució de les pròximes setmanes dependrà de les temperatures i de les precipitacions. La producció també serà desigual segons el tipus de bosc i les espècies. Mentre que els boscos de pi roig podrien tenir un any especialment dolent, altres formacions forestals, com les de pi blanc, poden registrar produccions més favorables.
Pluges més intenses i menys repartides
Martínez de Aragón apunta que els efectes del canvi climàtic ja es comencen a percebre en l’evolució de les temporades de bolets, amb un retard progressiu de les produccions que tradicionalment es concentraven al setembre. Un dels principals problemes és que les precipitacions són cada vegada més irregulars i es concentren en episodis intensos.
“Ens poden caure cent litres en un dia i després passar quinze o vint dies sense ploure”, explica. Segons l’expert, aquest patró és menys favorable que les precipitacions moderades i repartides en el temps, perquè una part important de l’aigua no s’aprofita.
Tot i això, considera que encara és aviat per determinar si les temporades acabaran sent sistemàticament més curtes o tardanes, ja que l’evolució varia molt d’un any a l’altre i depèn tant de les pluges com de les temperatures.
Reclama regular la recol·lecció
Més enllà de la producció, l’expert defensa la necessitat d’establir una regulació de la recol·lecció de bolets a Catalunya. Recorda que entre el 80% i el 85% de la superfície forestal catalana és de propietat privada i considera que cal donar eines als propietaris que vulguin fer un aprofitament regulat dels bolets.
En aquest sentit, apunta que la regulació hauria de permetre establir límits de quilos per persona i dia, determinar quines espècies es poden recol·lectar i donar cobertura als propietaris que vulguin gestionar l’activitat. També recorda que la majoria de comunitats autònomes de l’Estat ja disposen d’algun tipus de normativa sobre la recollida de bolets, amb models que inclouen des de permisos de pagament fins a límits de quantitat.
L’expert assenyala que la recol·lecció intensiva pot tenir efectes sobre el sòl forestal. Segons explica, el pas continuat de persones per un mateix indret pot compactar el terreny i modificar-ne les característiques físiques, fet que pot perjudicar la fructificació d’algunes espècies, com els rovellons.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.