— No pot ser! A TikTok em sortia que anava a guanyar qui jo volia; no veus que li donaven suport molts actors famosos?
— A mi, a Instagram, em sortia que guanyava qui jo volia, que els “influencers” li donaven suport.
Inseriu els noms que vulgueu de qui volíeu que guanyés; és irrellevant.
Independentment de qui guanya o qui perd, o bé és perquè s’han tornat bojos, fatxes, comunistes, radicals o… (inseriu aquí els adjectius que vulgueu posar a qui no pensa com vosaltres).
Durant aquests dies, gràcies a la situació de València i a les eleccions dels EUA, s’ha pogut veure (només per aquells que siguin capaços de tenir una mirada objectiva) la situació política i social actual. Tot allò que no agrada als d’esquerres és feixista i tot el que no agrada als de dretes és comunisme. He penjat cartells com es feia a l’antic oest, de “es busca”, als fanals i als arbres perquè em truquin si algú troba el pluralisme i la tolerància, que porten anys desapareguts.
— Però s’ha de ser intolerant amb els intolerants, no?
La paradoxa de la tolerància està molt ben plantejada, però comença a fracassar quan anomenem intolerants tots els qui no coincideixen amb la nostra opinió. O blanc o negre, sense grisos. Ens podríem plantejar si tenim poder d’elecció o estem condemnats a jugar un paper sí o sí, a escollir si som els herois de la pel·lícula o ens convertim en el monstre que l’altre vol. El fet interessant dels monstres és que no sorgeixen perquè sí; es creen com a conseqüència d’alguna cosa, així que no serveix de res escollir.
És increïble quantes versions de nosaltres mateixos existeixen en l’imaginari col·lectiu de la gent que ens envolta. En general, no li donem massa importància, però el problema radica en el fet que el volum de monstres augmenta exponencialment a mesura que més gent no coincideix amb la nostra opinió.
Un mateix observa les notícies d’avui dia i veu la polarització i la demonització d’un costat o de l’altre indistintament, amb diversos adjectius però amb la mateixa intenció final. Com és que tothom té la raó? Com és que ningú fa les coses malament? Per què sempre són els altres els que estan equivocats? S’adjudica l’augment del radicalisme a causes com les xarxes socials, bogeria col·lectiva, desinformació o que “ens fumiguen amb Cruzcampo”.
Hi ha un problema de radicalisme en general i d’ignorància en particular, i a l’inrevés també: estem fent que la meitat de la societat on vivim esdevingui un conjunt de monstres que existeixen únicament per anar en la nostra contra, com si no tinguessin els seus propis objectius o no volguessin plantejar vies de futur alternatives que també són vàlides. Els autèntics monstres sortiran a la llum quan es puguin barrejar amb la majoria; potser serà massa tard quan siguem capaços de veure’ls.
La pregunta és: si tots ja portem una etiqueta a sobre, quina etiqueta els posarem?
Adrian Blond, estudiant d’història de la UdL
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.