resum 2020 covid alcaldes
El pagès Joaquim Tarroch pren la temperatura a un dels temporers que treballen a la seva explotació de nectarines a Alcarràs, el 30 d'abril de 2020

Els rebrots de covid-19 registrats a Lleida i el Baix Segrià a principis de juliol, coincidint amb la campanya de la fruita, han marcat l’any informatiu a Ponent. Mentre la resta de Catalunya iniciava la desescalada i flexibilitzava mesures amb la ‘nova normalitat’, a Lleida els casos repuntaven i el Govern ordenava el tancament de la capital i diversos municipis del Segrià.

L’hostaleria lleidatana ha estat el sector més perjudicat i ha criticat les restriccions en reiterades mobilitzacions. El covid també ha obligat a cancel·lar fires agrícoles com la de Sant Josep i Sant Miquel, i també de culturals com FiraTàrrega o l’Aquelarre de Cervera. El primer crim en gairebé dos anys a la demarcació també ha estat notícia aquest 2020.

verifruit
Printlleida

17 de gener: L’aeroport de Lleida-Alguaire compleix 10 anys en plena reorientació cap a usos industrials. Actualment, s’està ampliant la plataforma per disposar de més espai per a l’estacionament i manteniment d’aeronaus. A la vegada, s’instal·len dos hangars inflables. La pandèmia deixarà l’hivern sense vols d’esquiadors però al desembre s’anuncia que serà el segon centre de proves de propulsió per a coets-llançadora d’Europa. D’altra banda, el Govern presenta al setembre el Pla de Rodalies Lleida, amb una inversió prevista de 60 MEUR que inclouen la compra de nous trens i l’explotació per FGC de la línia de Manresa a partir del 2024.

23 de gener: El temporal gloria es fa notar poc a les comarques de Ponent però Agramunt és un dels municipis que en pateix algunes de les majors conseqüències amb una rovinada del riu Sió, que recorda la de 2015 amb la tràgica mort de 4 padrines de la residència. A l’abril, els trens tornen a circular a la línia R14 entre Lleida i l’Espluga de Francolí, després de les reparacions pel temporal Dana de la tardor passada.

26 de febrer: Les empreses adjudicatàries de les obres del nou Museu d’Art de Lleida, actual Museu Morera, reprenen els treballs a l’antiga Audiència, després de mesos aturats. Arran del compromís assolit, la Paeria aprova l’11 de març la modificació del projecte inicial per integrar-hi les adoberies medievals localitzades al subsòl de l’edifici i hi destina mig milió d’euros addicionals, que se sumen als 4,4 milions pressupostats inicialment. La previsió és assolir el 70% d’execució d’obres durant el 2021, cosa que permetrà mantenir els prop de 2 MEUR del Feder, i que s’enllesteixin entre el 2022 i el 2023.

11 de març: Cancel·len la 148a Fira de Sant Josep de Mollerussa pel coronavirus. És la primera gran fira que la pandèmia tot just acabada d’arribar a les comarques de Ponent amb un primer cas positiu el dia abans a Castellserà obliga a suspendre. Al setembre, tot i que el virus permet flexibilitzar mesures, Fira de Lleida intenta celebrar la Fira de Sant Miquel de forma presencial però els expositors no responen i s’acaben fent unes jornades de forma telemàtica.

2 d’abril: Comença a caure tota la cultura i la festa pel coronavirus. La primera víctima és la Fira de Titelles de Lleida, que s’havia de fer a l’abril i tot i replantejar una jornada a l’estiu, tampoc s’acaba fent pels rebrots. Les Festes de Maig, l’Aplec de Cargol, la quarta edició de Festival No Surrender que s’havia de fer a Mollerussa al juny, l’Aquelarre de Cervera a l’agost i FiraTàrrega també pateixen l’arribada del virus i es queden sense poder-se celebrar o plantejant formats telemàtics. Neix el Lleida Art Festival, que s’acaba fent al desembre, també en format telemàtic.

12 de maig: Detectat el primer positiu per covid-19 en un treballador de la campanya de la fruita al Baix Segrià. Els ajuntaments ja havien preparat setmanes abans espais per aïllar temporers amb el virus o contactes estrets. Els casos s’estenen entre les empreses fruiteres i el 19 de maig Salut fa un primer cribratge al Centre Històric de Lleida. L’1 de juny es posa en marxa el centre d’acollida per a temporers i sense sostre a Fira de Lleida per les queixes de desenes de persones que dormen al carrer. En paral·lel, també s’habiliten espais en hotels i una casa de colònies per complir el confinament. A l’octubre citen a declarar la directora de la residència Sant Josep de Lleida investigada per la mort de 36 residents per covid-19 entre el març i l’abril.

23 de maig: Nou exalumnes de l’Aula de Teatre de Lleida trenquen el seu silenci i relaten suposats abusos sexuals per part de dos professors del centre durant vint anys, quan elles tenien entre 15 i 18 anys. La fiscalia havia arxivat el cas perquè les úniques denúncies presentades als jutjats havien prescrit. Al desembre el cas arriba a la Comissió d’Igualtat del Parlament on es reclama un canvi legislatiu. Al 25 de novembre es jutja l’exlíder de Vox a Lleida acusat d’haver abusat dos homes amb discapacitat i d’intentar-ho amb un tercer. D’altra banda, un exeducador social de Mollerussa és condemnat el 16 de desembre a 130 anys de presó per una vintena de delictes de corrupció de menors.

15 de maig: Maldà és el primer de 4 municipis de Ponent on hi ha hagut canvis a l’alcaldia per mocions de censura. Anna Salla, d’ERC esdevé alcaldessa d’aquest petit poble de l’Urgell en el que es converteix la primera moció de censura que es debat de forma telemàtica a Catalunya per la covid-19. El 29 de maig, Solés Carabasa (ERC) aconsegueix l’alcaldia de Ponts al prosperar la moció contra JxCat. El 12 de juny, Joan Santacana és votat com a nou paer en cap de Cervera amb el suport de la CUP i SiF deixant fora del govern municipal a JxCat i el PSC. El 22 d’octubre és el torn de Gimenells i el Pla de la Font, on prospera la moció del PP i el PSC contra Som Poble i Ivan Alcolea és el nou alcalde.

4 de juliol: El Govern confina perimetralment el Segrià per l’increment de contagis. S’instal·len carpes del SEM a l’Hospital Arnau de Vilanova i al costat del CAP Prat de la Riba i no paren de pujar els brots a diferents municipis de la comarca. Interior desplega Mossos d’Esquadra que controlen les entrades i sortides i l’hostaleria ha de baixar la persiana per frenar el virus. Les restriccions s’endureixen a mesura que passen els dies però s’acoten a Lleida ciutat i set municipis del Baix Segre amb confinaments domiciliaris. Tot plegat enmig de la campanya de la fruita i amb l’arribada de temporers que hi volen treballar vinguts d’arreu.

9 de setembre: Declara el primer policia espanyol investigat per l’agressió al veí de Lleida Enric Sirvent, que va patir un atac de cor durant les càrregues policials per l’1-O a Lleida. El 30 de novembre ho fan cinc policies més. Reconeixen ser al lloc però neguen els fets. El 10 de desembre s’arxiva el cas i la defensa ho recorre. L’advocada critica que la Fiscalia no acusi. Sí que ho fa contra 11 acusats de desordres públics per la protesta que es va fer al davant de la subdelegació del govern espanyol a Lleida contra la detenció del president Puigdemont a Alemanya. Els demana 5 anys i 9 mesos de presó; la pena més alta per al raper Pablo Hasél que, a l’espera de judici podria entrar a la presó. El Constitucional va rebutjar el 26 de novembre el recurs d’empara contra els 9 mesos i una dia imposats per l’Audiència Nacional per enaltiment de terrorisme, una sentència que suma una altra ferma de 2 anys de presó, també imposada per l’AN per altres fets però el mateix delicte.

19 de setembre: Els mossos localitzen el cadàver d’un home al seu pis, a Lleida. El sospitós fuig a França i la policia el deté a Bordeus el 21 de setembre. Arriba a Espanya el 9 de novembre i el jutge de Lleida n’ordena la presó provisional. És el primer crim que hi ha a la demarcació en gairebé dos anys. L’últim va ser a Artesa de Segre (Noguera) el desembre de 2018. D’altra banda, el jutjat de Cervera investiga per homicidi els pares d’un nadó de Tàrrega de només un mes, que va morir el 18 de novembre després d’estar 13 dies ingressat en estat greu a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona per suposats maltractaments. Patia la síndrome del nen sacsejat.

1 d’octubre: Comença el buidatge parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana que ha de permetre millorar la qualitat de l’aigua. És la primera vegada en 10 anys que es fa una operació així en aquest espai natural recuperat que en els darrers temps havia vist com l’aigua estancada s’havia emmalaltit i perjudicava la flora i la fauna de l’entorn. El buidatge va a càrrec de biòlegs de la UdL i durant un mes es manté l’estany a un nivell baixa per tal que els sediments s’oxigenin. A la primavera es preveu recuperar el volum habitual. En paral·lel, el Govern aprova el 19 de maig l’esperada modernització del Canal d’Urgell.

6 d’octubre: L’Ajuntament de Lleida substitueix les plaques dels quatre darrers carrers de la ciutat dedicats a persones vinculades amb el franquisme. Aquests carrers adopten els noms de quatre dones (Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies), tal com havia anunciat l’alcalde Pueyo al gener però la pandèmia en retarda la substitució. El 13 d’octubre, la Paeria retira del Saló de Plens el bust de Joan Carles I, després de retirar-li tots els reconeixements.

18 de novembre: L’hostaleria expressa amb una marxa lenta de vehicles pels carrers de Lleida la seva indignació per la gestió de la pandèmia. Al juliol també van fer una protesta sonada. Exigeixen ajuts efectius per un sector que ha hagut de suportar 3 tancaments al Segrià amb importants pèrdues econòmiques i alguns abaixar la reixa definitivament. La protesta també aplega empresaris i autònoms d’altres sectors afectats per les restriccions del Govern.

18 de desembre: El jutjat número 1 de Barbastre ordena lliurar a l’Aragó, abans del 15 de febrer de 2021, els 111 bens de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu de Lleida. Accepta així l’execució provisional de la sentència del 10 de desembre de 2019 que obligava el retorn “immediat” de les peces; una ordre que s’havia aturat pel conflicte de jurisdicció plantejat per la Generalitat al gener i que el 23 de setembre el Suprem resol donant la raó a l’Aragó. Això fa que es reactivin els terminis i a l’octubre el Consorci del Museu de Lleida recorre a l’Audiència d’Osca la sentència. Per altra banda, està pendent que el Tribunal Suprem decideixi sobre la propietat de les 96 obres de Sixena, 43 de les quals van arribar a l’Aragó després de l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida en aplicació del 155 a Catalunya. Les altres 53 estaven al MNAC i van ser lliurades pel conseller Santi Vila. Ha de resoldre els recursos de cassació interposats al gener de 2018 pel Govern, el MNAC i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 que va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat. (acn)

ilerdent
Sant Jordi 2021

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.