Els Bombers han fet 1.610 actuacions al medi natural entre el gener i el setembre d’aquest 2026, un 12,3% més que el 2025 i la xifra més alta per a aquests nou mesos segons les sèries de Bombers, per sobre fins i tot de les 1.516 del 2021, tot i que les dades d’aquell any incloïen la Val d’Aran, que des del 2023 gestiona les seves emergències. El rescat de muntanya concentra dos de cada tres serveis (1.057) i les actuacions per persones perdudes es mantenen estables (306), segons dades consultades per l’ACN. El caporal dels GRAE de La Seu d’Urgell, Gerard Estragué, situa l’any en camí de ser “de rècord”, tot i que ho condiciona a la climatologia de les pròximes setmanes, que podria disparar la recerca de boletaires perduts a la muntanya.
El 2021 va tancar amb 1.954 actuacions, la xifra anual més alta. Per superar-la, el 2026 necessitaria 345 serveis entre l’octubre i el desembre. De moment, el volum d’actuacions dels nou primers mesos, que contrasta amb les 1.434 del mateix període del 2025, supera fins i tot el del 2021 (1.516), l’any posterior a la pandèmia, en què l’accés al medi natural es va massificar. Cal tenir en compte, però, que les dades del 2021 incloïen els rescats duts a terme a la Val d’Aran, a diferència de les d’enguany, ja que des del 2023 el Conselh Generau d’Aran va assumir la competència de la gestió integral d’emergències, incloent-hi els rescats al medi natural per part dels Pompièrs-Emergéncies.
El rescat de muntanya és enguany el tipus d’actuació més freqüent, amb 1.057 serveis fins al 30 de setembre. Es tracta del 65,7% del total, un 15,8% més que el 2025 en el mateix període. Les actuacions per persones perdudes —que inclouen recerca, acompanyament i guiatge— són 306, pràcticament les mateixes que l’any passat (301), tot i que perden pes sobre el total, passant del 21% al 19% (el 2023 en representaven el 22,9%).
Un augment concentrat entre l’hivern i la primavera
L’augment d’actuacions s’ha concentrat durant els mesos d’hivern i de primavera, entre el gener i el maig, quan hi ha hagut 763 actuacions, davant de 601 en el mateix període del 2025 (+162). Estragué recorda que l’activitat dels GRAE —i de la resta d’unitats del cos— varia segons l’època de l’any, ja que l’estiu porta excursionistes que busquen la fresca als llacs i a espais com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; la tardor, els boletaires, i de l’hivern a la primavera, l’esquí de muntanya. En altres categories, els serveis de rescat en medi fluvial (rius, barrancs i llacs) pugen un 18,5% durant els nou primers mesos de l’any, fins a 77, tants com en tot el 2025, i els de medi marítim, un 10,7%, fins a 165.
Estragué explica que cada cop hi ha més gent que “surt pel seu compte”, a diferència d’anys enrere, quan l’accés a la muntanya estava més lligat als centres excursionistes, i remarca el paper de les xarxes socials, on “es publiciten moltes rutes de senderisme”. Posa com a exemple el Congost de Mont-rebei, que “abans era un lloc molt salvatge” i ara cada cop hi va més gent, atreta per les imatges que circulen a les xarxes. En la mateixa línia, el caporal explica que a la comarca de la Cerdanya s’ha notat un augment de ciclistes amb bicicleta elèctrica que no calculen bé fins on poden arribar i es queden sense bateria, i a vegades han de ser rescatats al medi natural en quedar esgotats.
Les recerques de persones perdudes, estables
Estragué apunta que cada cop més persones fan servir eines de geolocalització, com els telèfons mòbils i aplicacions com Wikiloc —sempre que hi hagi cobertura—, i que alguns dispositius es connecten mitjançant satèl·lit per enviar un missatge d’emergència en zones sense cobertura, com part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons ell, això explicaria que les recerques de persones perdudes perdin pes sobre el total, perquè moltes situacions ja no arriben al 112. També destaca que des de les sales de control es pot guiar per telèfon una persona desorientada si aquesta envia la seva posició, evitant així l’activació dels equips de rescat.
Girona i el Ripollès, al capdavant
Per regions d’emergències, la de Girona concentra més actuacions (472, el 29,3% del total), una xifra que ja supera les 446 de tot el 2025, seguida de Lleida (258), la Metropolitana Nord (222) i el Centre (220). Per comarques, el Ripollès encapçala la llista amb 128 (el 8% del total), 101 de les quals de muntanya, més que en tot el 2025 (93). El segueixen l’Alt Empordà (93), el Baix Llobregat (92), el Baix Empordà (91) i el Pallars Sobirà (91), que amb nou mesos ja supera les 90 de l’any passat. Les cinc comarques amb més serveis concentren el 30,7% del total, davant del 25,4% de tot el 2025. A l’altre costat, el Lluçanès, la Segarra i l’Urgell només en registren una cada una.
Andorra, aliada en els rescats nocturns en helicòpter al Pirineu
A La Seu d’Urgell, els GRAE treballen amb un conveni de col·laboració amb Andorra que inclou l’helicòpter dels serveis d’emergències andorrà, que pot volar de nit gràcies a la legislació del país veí, que reconeix aquesta maniobra. A Catalunya, els Bombers només poden fer volar l’helicòpter de dia, amb mitja hora de marge després de la posta de sol. Estragué ha explicat a l’ACN que s’està treballant perquè l’Agència Estatal de Seguretat Aèrea (AESA) reconegui el vol nocturn també a Catalunya.
Quant als serveis en zones frontereres, com podria ser la Pica d’Estats o la zona del Comapedrosa, quan no es pot determinar si el servei correspon a Catalunya, Andorra o França, els Bombers actuen com si fos a Catalunya. La cooperació funciona en els dos sentits.
Consells per sortir a la muntanya
Estragué insisteix a mirar la previsió meteorològica abans de sortir, anar equipat (com a mínim una peça de roba d’abric i un llum) i comunicar a algú on es farà l’activitat. Sense aquesta informació, adverteix, la recerca és molt més llarga, ja que sovint troben un cotxe a l’aparcament sense saber quina activitat ha fet la persona.
L’expert en rescats demana també que els senyals es respectin, especialment en estacions d’esquí amb risc d’allaus, i que es comuniqui als Bombers quan una persona que s’havia donat per perduda ja ha aparegut. Preguntat per si hi ha rescats evitables, Estragué descarta jutjar, ja que “quan et demanen per alguna cosa és que realment la gent ho necessita”.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.