Els sindicats valoren la incidència de la situació d’alarma en els llocs de treball

avant d’Els resultats de l’atur registrat al mes de març reflecteixen la situació que ha provocat l’emergència sanitària de la COVID-19, i l’estat d’alarma i la paràlisi econòmica que se n’han derivat.

Com sempre les persones amb ocupacions que tenen les condicions laborals més precàries han estat les primeres a sortir expulsades del mercat de treball durant l’estat d’alarma.

El mes de març del 2020, a les comarques de Lleida s’ha registrat un augment de l’atur de 801 persones respecte del mes anterior. Així doncs, hi ha un total de 21.816 persones a l’atur a les nostres contrades.

A Catalunya la xifra de persones a l’atur és de 417.047 persones, el que significa un increment interanual del 5,4 % (21.312 aturats i aturades registrats més que ara fa un any).

A Espanya són 3.548.047 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 9 %. Respecte del mes anterior, l’atur registrat a Catalunya presenta un augment de 21.833 persones aturades, un increment del 5,5 %.

A les terres de Lleida hi ha un total de 1.649 persones menors de 25 anys que cerquen feina sense èxit.

Aquestes xifres no inclouen les persones afectades per expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) produïts durant l’estat d’alarma i què, a dia d’ahir, eren 571.363, amb més de 76 mil expedients oberts a tot Catalunya. A les nostres terres s’han registrat 3.845 ERTO que afecten 21.837 persones.

Les dades tampoc comptabilitzen les persones que s’han quedat sense ocupació i que poden haver tingut dificultats a l’hora de registrar-se com desocupades. Per tant, s’ha de preveure que l’escenari és més crític del que les dades reflecteixen en aquest moment.

Per sectors d’activitat

A les terres de Lleida augmenta l’atur a tots els sectors d’activitat. El sector serveis amb 599 persones més a l’atur és el que lidera aquest increment, el segueix el sector de la construcció amb 135 persones més, el de la indústria, amb 52 i l’agricultura, amb 26 persones més a l’atur.

Per sexes

Les dones representen el 55,30 % de les persones aturades, és a dir, 12.066 persones del total de les 21.816 són dones aturades a les terres de Lleida. La recuperació del mercat de treball es dona amb evidents desigualtats d’accés a la feina entre homes i dones, ja que són elles les qui continuen reduint l’atur a un ritme més lent.

Contractació

El total dels nous contractes registrats a les terres de Lleida el mes de març és de 8.888, dels quals el 82,99 % són de caràcter temporal. Solament s’han fet 1.511 contractes de durada determinada. Per tant, continua l’abús de la contractació temporal, que evidencia un mercat de treball inestable i amb una alta rotació laboral.

Davant aquest escenari, CCOO de Lleida:

1. Davant d’questa situació d’estat d’alarma, CCOO demana mesures de protecció per a les persones treballadors que estan complint serveis essencials. La necessitat d’aquestes mesures és inajornable en el sector de la sanitat i de les cures a les persones (grans i dependents), als treballadors i treballadores del qual s’ha de facilitar equips de protecció adients i unes condicions de treball dignes que garanteixin la seva seguretat i la continuïtat dels serveis que aporten en el marc de l’emergència sanitària i social.

2. CCOO emana incrementar i esgotar les vies de negociació a les empreses i sectors per preservar l’ocupació mitjançant mesures de flexibilitat interna i teletreball. Són prioritàries mesures com el permís retribuït recuperable per a activitats no essencials, i, com a última mesura, la regulació d’ocupació amb caràcter temporal o de reducció de jornada. Si són per força major cal complir la salvaguarda legislativa del manteniment de l’ocupació per beneficiar-se de l’exoneració de quotes a la Seguretat Social.

3. Demana mentre duri l’estat d’alarma, facilitar, si és necessari, en el cas de les empreses que mantenen la seva activitat, la situació de les persones treballadores que han d’atendre els seus fills, filles o familiars dependents. Això comporta aprofundir, també, en situacions de treball no presencial, les mesures de flexibilitat en la jornada per al desenvolupament de la cura de les criatures i de les persones dependents.

4. Demana diligència i desplegament de recursos i mesures extraordinàries en la gestió de les prestacions i els ajuts. Les persones treballadores han cobrat en molts casos mitja nòmina i han de rebre al més aviat possible la prestació per desocupació. Cal més flexibilitat en la gestió de les prestacions per garantir, si l’allau de demandes no s’ha pogut atendre degudament, que els treballadors i treballadores les rebin en el marc d’una nòmina contínua que faciliti la prestació tan aviat com s’hagi reconegut el dret per part dels serveis públics d’ocupació.

5. El subsidi per a treballadors i treballadores temporals aprovat al darrer Reial decret (11/2020) suposa un pas important, però la seva limitació a aquelles persones treballadores que hagin esgotat contractes de més de dos mesos omet que un 50 % dels contractes són per a ocupacions d’una durada inferior. S’ha de garantir l’extensió d’unes prestacions suficients i extraordinàries mentre duri l’estat d’alama, per a totes les persones treballadores que s’han quedat sense ingressos, també les d’aquelles persones que sovint són “invisibles”, o treballen en situació irregular.

6. Creu que és necessari flexibilitzar excepcionalment la gestió de la prestació de la renda garantida de ciutadania i també el seu abast, ampliant-lo a totes les persones sense cap ingrés a causa de la crisi de la COVID-19. Aquestes prestacions han de preveure també la situació de reducció d’ingressos d’aquelles persones treballadores que treballaven a temps parcial per tenir cura de fills o persones dependents, i que, malauradament, en molts casos són població femenina.

7. Vol que la situació excepcional d’estat d’alarma que estem afrontant, amb ingressos públics minvats i una despesa extraordinària, no pugui comportar una nova retallada de l’estat del benestar. El romanent de 15.000 milions acumulat en cotitzacions per desocupació que s’ha utilitzat per eixugar el deute, ara esdevé prioritari per fer front a una emergència com aquesta. Cal apel·lar a la corresponsabilitat per a les empreses i dissenyar un pla fiscal que redistribueixi els esforços i garanteixi la despesa social, però també la inversió en el teixit productiu quan es faci front a la represa. S’ha de garantir que la crisi sanitària no es converteixi en una crisi econòmica.

8. Demana que se superi la incertesa actual en el marc d’un canvi en el model productiu que, al marge del repte actual, afronti també la que comporten el canvi climàtic i el tecnològic. És necessari combinar la resposta als reptes immediats amb una estratègia a mig termini que reforci elements de valor social com l’economia circular i sostenible. És inajornable una transformació socioeconòmica que doni robustesa al teixit productiu, seguretat a la ciutadania i estabilitat a les carreres professionals, i és en aquests paràmetres on s’haurien d’adaptar els projectes pressupostaris a l’Estat i a Catalunya.

9. Vol fer evident que, com s’ha vist en la reorientació d’alguns sectors i empreses per atendre les necessitats immediates —respiradors, mascaretes—, però també en la creixent intensitat de la demanda en sectors com el farmacèutic o els de recerca, alimentació o energètic, el teixit productiu és la principal garantia que tenim per assegurar el benestar de les persones. Aquest benestar és irrenunciable en àmbits com la sanitat, però també en l’educació o la formació professional, per garantir l’adequació dels recursos existents a les necessitats de les persones.

10. Emplaça patronals i governs a preparar la recuperació de la normalitat en l’activitat quan acabi l’estat d’alarma, amb un pla de xoc a curt termini per garantir la protecció dels riscos a les persones treballadores i un pla econòmic a mig termini per recuperar, al més aviat possible, el camí del creixement i de la creació d’ocupació.