temporers
La Senadora i els Diputats conversant amb un dels temporers dels assentaments

En Comú Podem endegarà un seguit d’iniciatives per conscienciar i donar respostes sobre del drama dels temporers durant l’època de collita. La formació d’esquerres ha iniciat una roda de converses amb tots els col-lectius implicats i organitzarà una jornada per visibilitzar, analitzar els factors i proposar sortides a una situació que fa dècades que està, a Catalunya i a tot l’Estat, fossilitzada. L’objectiu: posar fi a la situació indigne i vergonyant que passen els temporers de les comarques de Lleida, entre altres indrets, i que viuen en assentaments “tercermundistes” durant l’època de collita. La Senadora Sara Vilà i els Diputats al Congrés, Jaume Moya i Aina Vidal van visitar diversos campaments al Segrià on van poder constatar la greu situació que pateixen aquestes persones, la majoria joves africans de no més de vint anys.

Imatge d’un habitacle improvisat en un terreny

La Senadora d’En Comú Podem ha declarat que aquesta ofensiva que planteja la seva formació es materialitzarà amb iniciatives al Parlament, a la Comissió Europea i al Congrés dels diputats “per tractar aquesta problemàtica en un multinivell que faci possible el remei i la cooperació entre administracions”. Durant la seva etapa com a Diputat al Parlament, Vilà ja havia dut a terme diferents accions i denúncies per visibilitzar aquesta greu situació “cronificada i que les administracions continuen ignorant, no només a Ponent, sinó a altres zones del territori, com Tarragona”. Per la Senadora Sara Vilà “en ple segle XXI aquesta situació no és tolerable. Totes les administracions, des d’ajuntaments fins a consells comarcals, diputacions, Generalitat i Govern de l’Estat han de prendre mesures urgents”. En aquest sentit, Vilà va poder constatar ahir la precarietat cronificada que pateixen els treballadors i aquelles persones a la recerca d’una oportunitat laboral. Vilà ha assenyalat que “ignorar el problema no és la solució. No podem voler assolir la sobirania com a país si permetem situacions de greu menysteniment, falta de salubritat, manca d’aliments i -en algunes situacions- de drets laborals”.

Imatge d’un dels temporers cuinant a l’aire lliure

Sara Vilà ha assenyalat que tot i que no tots els anys hi ha hagut el mateix volum de temporers i assentaments “les administracions han d’estar preparades quan l’efecte crida de les oportunitats laborals provoca aquests moviments migratoris massius a les nostres comarques per tal que aquestes persones tinguin allotjaments en condicions on puguin cuinar sense perill i tenir aigua corrent”. En aquest sentit, la Senadora denuncia les pràctiques que duen a terme alguns consistoris, tallant l’aigua de fonts públiques perquè els temporers no puguin accedir-hi per beure o rentar-se: “és evident que si disposessin d’uns mitjans mínims ho evitarien”

Per la seva part, el Diputat al Congrés, Jaume Moya ha apuntat que aquesta situació no és exclusiva del Segrià: “la itinerància dels treballadors i la precarietat de condicions que arrosseguen en cada estació la trobem a la maduixa a Huelva, l’oliva a Jaén, la poma de Figueres, el préssec al Segrià, etc”. Per Moya, tot plegat “és el retrat de la concentració de grans conflictes actuals. El seu drama és la suma de la precarietat de l’habitatge, els treballadors pobres, els dèficits de preus al sector agrari i la crisi dels immigrants”, afegint que “ells representen la darrera baula d’una societat que mira cap a una altra banda i permet que la misèria acampi a tocar de casa”.

Moya ha postil-lat que “hem de prendre consciència d’aquesta injustícia i, sobretot, reconèixer la tasca que desenvolupen aquests treballadors en un sector clau com l’agrari”, per això, afegeix, “és necessari abordar la qüestió des de la defensa dels Drets Humans més elementals i la dignitat d’una societat que no hauria de condemnar a la marginació i la invisibilitat d’un col-lectiu que forma part d’ella i dels seus sacrificis per crear riquesa”.

En la mateixa línia s’ha manifestat la Diputat al Congrés, Aina Vidal, que ha declarat que “les condicions en les que es troben obligats a viure son infrahumanes, totalment inacceptables. No és només un problema de precarietat i, en alguns casos, d’explotació. És un problema de drets humans”

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here