L’executiva d’ERC ha decidit finalment no presentar una esmena a la totalitat contra els pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2022 fruit d’un acord amb el govern espanyol per “blindar amb quotes el català a la Llei Audiovisual”.

ERC i el govern espanyol, segons els republicans, negociaran aquesta quota. L’acord ha arribat després de setmanes de negociacions i negatives del govern espanyol, i s’ha certificat només minuts abans que expirés el termini de presentació de l’esmena.

La decisió d’ERC de no presentar l’esmena a la totalitat aplana el camí dels pressupostos. Dijous es votaran les esmenes a la totalitat del PP, Vox, Junts i la CUP, entre altres, i previsiblement el govern espanyol disposarà de suports per salvar el tràmit.

En roda de premsa al Congrés, Rufián ha explicat que a més d’incloure el blindatge del català a la llei que s’aprovarà abans del 31 de desembre, l’executiu espanyol ha “complert” totes les qüestions pendents de l’acord dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021.

D’aquesta manera, hi haurà “una transferència immediata de 18 milions d’euros” per a les beques que gestiona la Generalitat. A més, “es continuarà treballant” per al traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital -en la línia de l’acord assolit pel PNB- i també una inversió en cooperació, concretament en un corredor humanitari.

En tot cas, Rufián no ha explicat quina serà aquesta quota que la Llei de l’Audiovisual reservarà per al català. Aquesta, segons ha assenyalat, és una qüestió que es negociarà amb l’executiu espanyol.

El portaveu d’ERC ha explicat que l’acord correspon només a la “primera fase” de la negociació, la de la tramitació dels comptes. Després ERC abordarà amb el govern espanyol “reivindicacions socials molt fàcils d’assumir per un executiu progressista”.

La decisió d’ERC aplana el camí dels pressupostos. El PNB ja ha anunciat que votarà en contra de les esmenes després que els nacionalistes bascos i el govern espanyol hagin assumit un acord per al traspàs al govern basc de la gestió íntegra de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Bildu tampoc presenta esmena a la totalitat per “donar continuïtat a les converses de les últimes setmanes”, i podria votar en contra de les esmenes de la resta de formacions.

D’aquesta manera, el govern espanyol en tindria prou amb el suport dels seus socis, ERC, el PDeCAT, PNB i Bildu per sumar 190 vots (120 del PSOE, 35 de Podem, 13 d’ERC, 4 del PDeCAT, 6 del PNB, 5 de Bildu, 2 de Més País, 1 de NC, 1 del BNG, 1 del PRC, 1 de Teruel Existe, i 1 de Compromís) i superar el tràmit sense cap mena de problema.

Contràriament al que ha fet ERC, l’executiva de Junts va decidir presentar una esmena a la totalitat adduint que avui en dia defensar els pressupostos generals de l’Estat suposa “votar a favor que a Catalunya només hi arribi la meitat del que estava pressupostat”.
L’Estat –ha dit la portaveu de Junts, Míriam Nogueras- està “apalancat en l’immobilisme”, i Junts no està disposat al fet que “aixequi la camisa un any més” a Catalunya, en paraules del portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries.

La CUP també va decidir finalment aquest dijous presentar una esmena a la totalitat dels comptes.

Malgrat que en un principi havia declinat aquesta possibilitat, els anticapitalistes han presentat un text que reclama el referèndum, l’amnistia i polítiques per a un repartiment més just de la riquesa. La decisió, va afirmar aquest dijous la CUP, és fruit de la desconfiança respecte al paper d’ERC i de Junts en aquesta negociació.

Per contra, el PDeCAT ja fa setmanes que va descartar una esmena a la totalitat. El 18 d’octubre el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, va anunciar l’acord de la Direcció Executiva Nacional del partit de no presentar-la per treballar en una via “constructiva, de diàleg, de recerca del millor pel país i de no fer un frontisme estèril que no aporta res”. El PDeCAT aposta per “no tancar cap via de negociació, pacte, diàleg o qualsevol millora per a Catalunya”.

Una setmana més de negociació

Les esmenes a la totalitat de Junts i CUP es votaran conjuntament amb les del PP, Vox i Cs el pròxim dijous 4 de novembre. Serà una única votació en què les formacions hauran de decidir si aproven o no el conjunt dels vetos, sense matisos respecte als textos presentats.

Abans de la votació, però, hi ha un debat que comença un dia abans, dimecres, 3 de novembre, a les 12h, amb la presentació del projecte de llei per part de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. A partir de les 15h intervindran els grups que han presentat esmenes a la totalitat i després els portaveus de la resta de formacions.

El debat continuarà dijous 4 de novembre a les 09h amb les intervencions dels grups que encara no hagin parlat, i quan acabi el debat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, cridarà a la votació. Els grups tenen la possibilitat de retirar les esmenes fins al moment abans de la votació, fet que deixa encara gairebé una setmana de marge per a la negociació.

Majoria simple

El govern espanyol necessita una majoria simple en aquesta votació per poder rebutjar les esmenes a la totalitat.

Això passa indefectiblement pel suport dels seus socis tradicionals, especialment ERC i PNB, un cop Cs s’ha desmarcat de qualsevol possibilitat de donar suport als comptes. Si les esmenes a la totalitat són rebutjades, els pressupostos continuaran la seva tramitació. En cas contrari cauran i el govern espanyol es veurà obligat a prorrogar els pressupostos del 2021.
Tràmit parlamentari

Si els pressupostos superen la votació de dijous, s’obre un procés de tramitació al Congrés. En primer lloc els comptes es debatran en ponència a la Comissió de Pressupostos, que té fins al 12 de novembre per aprovar un informe.

Després la mateixa Comissió de Pressupostos debatrà l’informe i les esmenes a l’articulat que quedin vivies i elaborarà un dictamen abans del 19 de novembre.

El dictamen arribarà al ple del Congrés entre el 22 i el 25 de novembre. Els ministres presentaran les seves partides i es debatran les esmenes a l’articulat i les seccions que no s’hagin incorporat a les fases anteriors i que els grups hagin demanat mantenir vives.

Un cop acabat el debat, el ple votarà secció per secció, i si alguna de les seccions cau per majoria simple, cauen tots els pressupostos. Si totes aconsegueixen el vistiplau de la cambra, els pressupostos queden aprovats al Congrés i passen al Senat.

Si al Senat no reben cap modificació, quedaran definitivament aprovats, però si reben algun canvi el text tornarà al Congrés, que pot aprovar el canvi o rebutjar-lo i deixar els comptes tal com van sortir de la cambra baixa. ACN

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.