jaumedelleida
jaumedelleida

Sr. Director:

Estiu en Viu

Indubtablement que el temps que ens permet el confinament és propici, per, entre altres coses, dedicar-nos a la millora d’un mateix en l’aspecte espiritual i de presa de consciència de tot plegat.  Així doncs, vaig optar per tancar-me en una habitació, baixar del tot la persiana i sense encendre cap llum, seure còmodament amb les cames encreuades, res de cap tipus de música, per suposat, i amb els ulls completament closos. Realment el panorama pintava ben negre, i això m’obligà a obrir del tot la meva ment, si no volia generar-me en poca estona una mini depressió. Així de pas,  vaig provar de “veure” quina seria la meva primera imatge virtual i podria després deduir-ne el perquè d’aquella i no pas una altra. En primer lloc, m’aparegueren les persones, les més properes, les familiars i del meu entorn més íntim, vingueren després les amistats, seguit de les coneixences i més tard, es podria dir que de la resta (de saludats com diria J.Pla),

I em pregunto, per què no foren les primeres imatges p.e. un paisatge, un lloc on em dugués bons records, o bé un territori on sempre havia somiat trepitjar?. Per què foren les persones?  I és què, notant-me en un moment ben solitari i suportant mitjanament bé, a pesar de tot, un confinament ja massa llarg, el què he vist que més necessito són les persones. Les d’aprop i les de lluny, però al cap i a la fi, tots éssers estimats.

Després d’una bona estona, (no més d’una hora) i per no enlluernar-me encenc un petit llumí, per adaptar-me a poc a poc a la claror. Encenc el llum principal, aixeco la persiana i evidentment no veig ningú al meu entorn, però somric, em sento cofoi  i estic content. No les veig realment a aquestes persones, però sé què hi són, que existeixen,  i això m’alegra la vida. Arribo a la conclusió de què és la foscor el què em fa veure amb molt més èmfasi, l’amor i l’amistat que em prodiguen dites persones, i potser a plena llum no me n’adonava del tot que era així. Ara, ho he valorat molt més. Les necessito més que mai. Benvingut hagi estat doncs, pel que fa a aquest aspecte, dit confinament, que trobo ja excessivament durador, i sobre tot, perquè frisso per arribar al moment de poder-m’hi abraçar.

He après que la foscor m’ho ha fet veure tot molt més clar!

Jaumedelleida

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.