El masclisme és el conjunt d’idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l’home, com a mascle, sobre la dona.
El masclisme es posa en evidència amb la idea de superioritat i possessió que tenen alguns homes respecte de les seves dones amb els resultats extrems de agressions sexuals i dones mortes en mans de les seves parelles.
El masclisme es posa en evidència també amb la tolerància de la societat a aquesta situació, i la tolerància de les pròpies dones quan hom accepta la dependència econòmica i la dependència afectiva de la dona vers els seus homes; quan no es posa en dubte el poder de l’home i la seva supremacia o la pressuposició gratuïta que la dona és inhàbil per a moltes coses.
El masclisme apareix amb tota la seva cruesa quan es troba normal la desigualtat de sou de les tasques remunerades o que un cert assetjament laboral es pot interpretar com a part de la normalitat de convivència entre els dos sexes. O quan acceptem que les tasques no remunerades siguin d’exclusiva realització de la part femenina de la parella.
El masclisme rau en que en tenir un fill, sigui normal que la dona, en atendre’l en exclusivitat, perdi relacions, oportunitats laborals, coneixements o hagi de reduir ja per sempre la intensitat de les seves tasques laborals o socials.
El masclisme es mostra quan alguns homes es creuen amb el dret d’ utilitzar les dones per al seu exclusiu plaer sexual, ignorant si elles ho desitgen o no, ignorant també que el sexe compartit ha de ser cosa de tots, sempre precedit de seducció i altres mecanismes de comunicació, que conclou amb el consentiment dels participants.
Aquí va patinar el nostre equip de govern en el carnestoltes del 2018, on va confondre substituir la sàtira tradicional de fer burla i escarni de la sexualitat i genitals masculins, per la sexualitat i genitals femenins, a fi de potenciar la dona com a subjecte de sexualitat en igualtat de condicions a les dels homes. L’error consistí en caure en allò que va fer tan mal en la dictadura de que el sexe era pecat. I hi van caure grups politics dels que no ens ho podíem esperar
Darrerament ens hem trobat amb una utilització electoralista de la defensa de la igualtat de gèneres que per vendre diaris i guanyar vots deu servir, però per millorar la vida de les dones, malament.
Vox no porta careta : afirma que les dones som inferiors, i que hem de estar sotmeses a l’home. La formació d’extrema dreta enarbora un discurs sense embuts contra els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI, i és molt preocupant que molta ciutadania els estigui donant la raó. A Andalusia, els han votat 400.000 persones que pensen que no es necessari lluitar contra el masclisme o contra la violència de gènere, o que no n’hi ha per tant.
Altres formacions politiques mesuren més les paraules però el masclisme hi traspua, com s’ha fet evident en frase glorioses de Arias Cañete, Ana Botella, i altres:
“Les lleis són com les dones, hi són per violar-les” ( Arias Cañete),
“El debate entre un hombre y una mujer es muy complicado. Porque si haces un abuso de de superioridad intelectual parece que eres un machista que está acorralando a una mujer indefensa”( Arias Cañete),
“La Cenicienta es un ejemplo para nuestra vida por los valores que representa. Recibe los malos tratos sin rechistar, busca consuelo en el recuerdo de su madre” ( Ana Botella),
…….i moltes altres que segur recordem
Els assassinats, les violacions son la punta de l’ iceberg d’ una situació de la dona que explicaré amb una cita en castellà que he llegit :
“puede ser que no haya tantas muertes físicas, pero no hay que olvidar que hay que recuperar a una mujer que ha sido agredida y que se enfrenta a la muerte de una parte de su personalidad, de su yo más íntimo. Es difícil valorar todos los recursos que su recuperación va a precisar”
Aquesta mort de una part de la nostra personalitat és el tros amagat i més gran d’aquest iceberg, i per fondre’l ens hi hem de posar totes i tots , i aquells que tenen responsabilitats politiques hi han de posar el que faci falta i més.
Mercè Agustí Parareda, metgessa.
Grup Municipal Comú de Tàrrega
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.